Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de maig del 2010

L'Ajuntament del Vendrell censura al Col·lectiu la Trinxera pel "tema Hinojo"


El passat més d’octubre de 2009 es va celebrar el judici en el qual una jove acusava Ferran Hinojo, interventor de l’Ajuntament del Vendrell, d’un suposat delicte d’assatjament sexual l’abril de 2005.

El jutjat del Penal número 1 de Tarragona va declarar culpable Ferran Hinojo, i el va condemnar a pagar una multa de 15 € diaris durant 12 mesos (5.475 €) i a indemnitzar la víctima amb 4.000 € pels danys morals ocasionats. Per tant, es va donar per verídica la versió de la jove, la qual era menor d’edat quan van succeir aquests tràgics i indignants esdeveniments.

Segons va quedar provat en el judici oral, l’interventor va acariciar l’esquena de la víctima per, tot seguit, passar a acariciar-li els pits per l’interior de la samarreta. La menor, a l’intentar desfer-se’n es va estripar la camisa, la qual es va fer servir com a prova durant el judici.

Tanmateix, la jove va declarar que el funcionari li va donar a entendre que si permetia aquesta relació , ell l’ajudaria a continuar treballant al Consistori.

Un cop feta pública la sentència judicial l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, va remarcar la professionalitat de l’interventor i va decidir mantenir-lo en el seu càrrec ja que “la sentència no l'inhabilita per a realitzar la seva tasca”.

Davant de tots aquests successos, quatre grups municipals del Vendrell, la CUP, PSC, ERC i ICV-EUiA, van organitzar una campanya conjunta per demanar a la població que es posicionés respecte la presència a l’Ajuntament d’un interventor condemnat per un delicte d’abusos sexuals. També demanaven a l’alcalde Benet Jané que actués davant d’aquesta situació la qual es considera “inadmissible i molt greu”.

Després de molt insistir i lluitar per posar fi a aquesta lamentable situació mitjançant diverses actuacions de la ciutadania vendrellenca, com per exemple manifestacions diverses als mitjans de comunicació locals, cartes de treballadores i treballadors de l’Ajuntament demanant el cessament de l’individu i, fins i tot, després de 3 encartellades per part del Col·lectiu la Trinxera; ha agafat el paper protagonista l’evidència pura i dura del silenci còmplice de l’alcalde Benet Jané.

No només s’ha mantingut al càrrec l’assetjador sexual, sinó que ara, a més a més, ens priven d'un dels drets més bàsics, el de la llibertat d'expressió, el dret de tot individu a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura. Aquest dret queda recollit a l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la gran majoria dels sistemes democràtics també l'assenyalen.

El passat dijous 22 d'abril des del Col·lectiu la Trinxera vam realitzar l'enganxada d'uns 200 cartells pels carrers del centre de la vila. El cartell porta el títol de “FORA ASSETJADOR SEXUAL DE L'AJUNTAMENT!”, va acompanyat del text “L'interventor municipal, Ferran Hinojo, ha estat condemnat per un jutjat de Tarragona per un delicte d'assetjament sexual contra una menor que treballava a l'Ajuntament. L'alcalde, Benet Jané (CiU), es nega a destituir-lo!” i finalitza amb la proclama “RECUPEREM LA DIGNITAT DEL NOSTRE POBLE”.

El divendres 23 d'abril ens vam emportar la sorpresa de que a les 8 del matí tots els cartells havien estat arrencats. Així doncs, en lloc de desistir, vam decidir fer una encartellada encara més gran la nit del diumenge 25 d'abril. Al finalitzar l'encartellada, a la carretera de Valls, una patrulla de la policia municipal, a la intenció clara d'intentar espantar-nos o cohibir-nos, va retenir durant gairebé 20 minuts part dels membres de la Trinxera únicament pel fet d'estar encartellant els cartells contra l'Hinojo.

El més increible va venir el matí de dilluns 26 d'abril quan diversos membres del col·lectiu vam veure en persona com personal de l'Ajuntament, que es movien pel poble en tres cotxes amb el logo de l'Ajuntament del Vendrell, es dedicaven a treure els cartells amb rascletes. Fins i tot, van arribar a amenaçar a un membre del col·lectiu quan els va preguntar perquè treien els cartells, dient-li “què es callés que sabien qui era el seu cap”. No és una suposició, és una realitat fet que hi ha testimonis que van presenciar els fets.

Així doncs, queda més que demostrat que l’Ajuntament del Vendrell està fent tot el possible per tal d’encobrir aquest fets arribant a l'extrem de destinar recursos públics, i que per tant surten de les butxaques de tots els vendrellencs i vendrellenques, per defensar els interessos personals d'un assetjador sexual.

Per una altre banda, desde el Col·lectiu la Trinxera volem fer una crida a la ciutadania vendrellenca perquè reflexioni sobre aquests fets, ja que creiem que no es pot permetre de cap de les maneres la violència contra les dones ni al Vendrell ni en cap indret del món. Ara sabem a mans de quin tipus de persones van a parar els nostres impostos.

Per la nostre banda deixar ben clar al “nostre” consistori, que continuarem realitzant la nostra lluita, i que per moltes coses que intentin encara hi tornarem amb més força, més ganes i més recursos. Com a resultat de tot plegat volem anunciar que intensificarem les nostres mobilitzacions i ens reservem el dret de realitzar les accions que creiem oportunes. No ens aturarem fins que l’assetjador sexual deixi de ser interventor del nostre municipi.


Col·lectiu la Trinxera

dilluns, 8 de març del 2010

CADA DIA ÉS 8 MARÇ


Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.


MANIFEST "CADA DIA ÉS 8 MARÇ"

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- ...

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010

diumenge, 7 de març del 2010

Tot es identitari



Sense entrar a valorar els incidents produïts als Planes, en tant que considerem que uns actes com els donats la setmana passada són del tot manipulables demagògicament a més de donar-se en un context concret que no pretenem investigar (almenys en aquest article), volem assenyalar un altra manipulació, més subtil, però, alhora més perillosa que hem observat en els darrers comunicats de la PxC.

Tal i com ens han advertit els diferents científics socials que formen part del col•lectiu, els darrers articles, comunicats i rodes de premsa on apareix alguna menció a la Plataforma per Catalunya, la menció al partit racista, va acompanyada del adjectiu identitari. Ens agrada l'ús incorrecte d'aquest adjectiu, perquè, una vegada més demostra la poca visió, la poca preparació i el poc coneixement dels capitostos de la PxC dels conceptes bàsics de la ciència social; ara bé, contrariament, ens fa molta por el procés de canvi de significats dels conceptes que en tot cicle electoral inicien aquests mediòcres estràtegs que en la línea de Goebbels pretenen alienar encara més les consciències de la ciutadania.

Identitari és un mot que no es troba en el DIccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; però, que en disciplines com la psicologia tant individual com social, la politòlogia, però, sobretot en la sociològia i la antropologia és d'ús ben comú. Identitari, de forma resumida, seria qualsevol procés que mitjançant la interacció (amb individus, organitzacions, grups, etc.) afecti la construcció de la identitat de l'individu i la forma la seva cohesió amb el grup al qual pertany. Venir a la Trinxera és identitari per aquells que hi anem; anar a treballar, a qualsevol lloc, és un tret identitari per a qualsevol persona; anar a fer castells, ser de qualsevol grup polític (des de el més feixista com el seu, fins a la CUP passant per PP; CIU, PSC, ERC, ICV, PNB, BNG, Reagrupament, FUeza Nueva o la CNT); anar a fer unes birres, barallar-se, mirar hòquei o futbol o el que sigui. La major part dels fenòmens socials, per no dir tots, que es basen les interaccions són processos identitaris; en conseqüència, les interaccions amb els altres són la base dels processos identitaris, de la nostra identificació (pròpia i amb el grup) o el que és el mateix, de la nostra persona.

Veient el que hi ha només podem fer-li dos recomanacions: en primer lloc, interaccionin, vosté i els seus lloctinents amb la població immigrada que no li passarà res. Aprendrà moltes coses entre altres una mica de relativisme que potser aconsegueix certa capacitat empàtica en vosté i els seus secuaços. Veuràn que la guerra ètnica que vostés proclamen, a banda de recordar tràgicament a les soflames de Hitler o dels serbis Milosevic o Karadzic (que ara jutgen justament per cridar el mateix) o a les notícies arribades de Rwanda i la República Democràtica del Congo; són les mateixes crides a la Yihad provinents dels cercles fonamentalistes islàmics. Ja ho diuen que els extrems es toquen. En segon lloc, no tergiversin els conceptes: els processos identitaris són el que són, tot fenòmen social és identitari. Anomenin'se com el que són: un partit populista (com ho era el de Hitler), un partit xenòfob (com ho era el de Hitler), un partit racista (com ho era el de Hitler), un partit que tergiversa significats (com ho era el de Hitler). Per quan s'inventaran una nova religió barrejada de mites fundacionals catalans, liturgia pagana i elements fantàstics com ho va fer Hitler?

Col.lectiu la Trinxera

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Acte de protesta contra la PxC




El passat diumenge 18 d’octubre, el Col·lectiu la Trinxera, dins del marc dels actes de la Fira, va realitzar una acció de protesta i denúncia contra la presència de quatre regidors de la ultradretana PxC a l’Ajuntament del Vendrell.

L’acció va consistir en desplegar una pancarta amb la cara de cadascun dels quatre regidors xenòfobs i amb el lema “Perill PxC!. Ignorants i racistes”, durant l’actuació a la Plaça Vella dels grups de cultura popular i la diada castellera. S’ha de recalcar que entre els càrrecs públics presents a la balconada del Consistori hi havia la Teresa Montserrat, en Juan Carrasco i en Juan Parera, tres dels quatre regidors de PxC.

Encara que en moltes la població vendrellenca sembli que hagi acceptat com a “normal” la seva presència, des del Col·lectiu la Trinxera, i tal com hem fet des del 2003, considerem que és important continuar denunciant de forma pública la política completament racista d’aquest partit. Nosaltres no oblidem i PxC ha de tenir ben clar que allà on vagi sempre es trobarà la nostra més forta oposició, nosaltres sempre ens enfrontarem a la seva política xenòfoba i feixista.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Roda de premsa presentació Correllengua 2009




El Correllengua és una celebració anual consolidada a la majoria dels municipis d’arreu dels Països Catalans. Cada un d’ells té el plaer de veure com recorre entre els seus carrers la flama, símbol de que la voluntat de lluita i defensa segueix ben encesa.
La voluntat prioritària del Correllengua és donar veu, i al mateix temps homenatjar la nostra llengua, la història, la cultura i les tradicions que identifiquen la totalitat dels Països Catalans.
Així doncs, mentre que per una banda volem demostrar que el català segueix sent una llengua ben viva, i que segueix havent-hi moltíssimes persones que la defensen i que l’empren sense cap prejudici, també volem veure l’altra cara de la moneda. Així doncs, també fem un acte de protesta i d’alerta, envers la marginació que segueix patint el català en el seu dia a dia, envers la poca voluntat, que sovint només es fruit de la ignorància, de treballar per ella i de reconèixer-la com una llengua oficial arreu dels Països Catalans.
Per tant, des del Col•lectiu la Trinxera, tenim una prioritat fonamental: transmetre l’esperit de compromís a tothom, tant si és d’aquí, com si és nouvingut,com si ens veu des de fora. És a dir, volem que tothom es conscienciï d’aquesta situació, que valori i estimi el català, i aquesta és una lluita a la que donem veu mitjançant el Correllengua, però que és la mateixa en la que hi treballem la resta de l’any.

Els actes del Correllengua d’aquest any són:

Divendres 9 d’octubre de 2009

- 20 – Xerrada: “La repressió de l’estat capitalista espanyol” a càrrec de Francesc Argemí “Franki” i un membre de SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)

Lloc: Ateneu Popular la Trinxera

Dissabte 10 d’octubre de 2009

- 09 – 11h – Participa al nostre concurs “Mou la llengua” a càrrec de l’Esplai Zig-zag.

Lloc: Plaça Nova

Inscripcions: Centre Cívic l’Estació, Ateneu Popular la Trinxera i als Instituts.

Més informació al 689 029 063 i a ezigzag@hotmail.com

- 11 h – Aprèn a jugar a les bitlles catalanes

Lloc: Rambla Miret amb el Pont Nou


- 18.30 h – Cercavila reivindicativa pels carrers de la vila amb la participació de diverses entitats de cultura popular.

Recorregut: Plaça Vella, Carrer del Peix, Carrer Prat de la Riba, Carrer dels Cafès, Carrer Montserrat, Carrer Sant Magí, Carrer Àngel Guimerà, Plaça Nova.

- 19.45 h – Actuació dels diferents grups a la Plaça Nova

- 20.30 h – Lectura del manifest

Lloc: Plaça Nova

- 20.45 h – Actuació dels Grallers del Baix Penedès

Lloc: Plaça Nova

- 21.15 h – Actuació del cantautor Josep Romeu

Lloc: Plaça Nova

- 22.30 h – Botifarrada popular (preu: 4 €)

Lloc: Plaça Nova


Diumenge 11 d’octubre de 2009


- 24 h – Concert al Pavelló Pau Casals

Grups:
o Temporada Alta
o High-Times
o La Verga Records
o Kame Jame

dimecres, 23 de setembre del 2009

Consulta sobre la independencia al Vendrell


Des del Col•lectiu la Trinxera creiem que és necessari impulsar un moviment que aconsegueixi mobilitzar la societat civil vendrellenca per tal d’exercir el dret bàsic de decidir el nostre futur com a nació.

Considerem que és vital que és aquest moviment estigui encapçalat pel teixit associatiu i civil, i que no estigui monopolitzat pels partits polítics tradicionals. Pensem així perquè creiem que les consultes sobre la independència, als diversos municipis on es realitzin, són eines que han d'estar al servei dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans i no al servei dels interessos particulars de cap partit.

En aquest sentit avisar que el proper dijous 22 d’octubre, a les 20 h, es realitzarà una assemblea, al Centre Cívic l’Estació, oberta a la participació de tots els vendrellencs i vendrellenques, entitats, organitzacions, sindicats, col•lectius, i a tothom que li interessi, per tal de crear una plataforma unitària que sigui la que tiri endavant la consulta.

divendres, 8 de maig del 2009

Iniciativa Internacionalista



Des del Col•lectiu la Trinxera ens fem ressò de una nova candidatura que ha aparegut per a les pròximes eleccions Europees: Iniciativa Internacionalista. Aquesta candidatura, formada per diferents personalitats i col•lectius de l’esquerra anticapitalista i independentista, representa una alternativa de solidaritat i lluita enmig d’un context de crisi del sistema capitalista , a la que fan pagar els treballadors amb atur, ERO`S i desnonaments i de repressió ferotge cap al dret a decidir dels pobles.

MANIFEST

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

* Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
* Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliado, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Existeix un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
* No a la discriminació de gènere. Però no com un mero enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment el final|finalitat de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
* Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
* Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

15 d’abril de 2009

www.iniciativainternacionalista.org

divendres, 27 de febrer del 2009

El Penedès ignorat per la Catalunya Optimista‏


Mai les nostres comarques penedesenques havien rebutjat tant fermament un projecte com en el cas del Logis, mai l'administració de Catalunya s'havia mostrat tant prepotent actuant d'esquenes al ciutadans del Penedès i als seus representants.
Per denunciar tot això va ser que la Plataforma NoFemelCIM va convocar la roda de Premsa on es va criticar la redacció del Pla director d'Infrastructures que afecta a l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume sense tenir en compte que aquests 3 municipis rebutgen el Logis, així com la postura contraria del Consell Comarcal i el rebuig de la ciutadania.
- La logística, un sector en crisi:

Com s'està comprovant, el sector del transport és molt sensible a les crisi econòmiques, si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res, no hi ha logística.
Degut a la crisi s'ha reduït considerablement el trànsit de mercaderies, i si no que li preguntin als camioners i empreses del sector del transport del Camp de Tarragona que es troben en una situació crítica d'atur, tancaments i acomiadaments, més que en altres sectors. L'activitat logística a Catalunya ha baixat un 20%.
Els polígons logístics de l'Alt Camp que s'han iniciat estan parats i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d'impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. El Parc logístic contruït a Vila-rodona havia de crear de 500 a 1200 llocs de treball, actualment està tancat i no hi treballa ningú.
- Reduir l'atur, una excusa pel desastre.

L'atur és conseqüència d'una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d'organització econòmiques i ambientals. Al Baix Penedès hem passat en tant sols 10 anys de 50.000 habitants als 100.000.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer. Amb aquesta regla de tres tant senzilla tindrem més llocs de treball, serem més i quan vinguin les crisi tindrem més atur.
Els mateixos gestors admeten que la crisi econòmica està més accentuada al Baix Penedès degut a una situació territorial caòtica i mal gestionada.
- La plataforma NoFemelCIM denincia:
La malintencionada campanya propagandistica orquestrada pel PSC per imposar, amb l'excusa de l'atur, la requalificació dels terrenys on pretenen instal·lar el Logis Penedès en contra de la voluntat de la societat civil i dels ajuntaments afectats..
No cal ser massa llest per deduir que el Logis Penedès no és construirà fins que no hagi passat la Crisi, ja que actualment no hi ha diners. Evidentment llavors ja no caldrà fer el Logis i menys amb l'excusa demagògica de l'atur.




Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com

dimarts, 23 de desembre del 2008

la lluita i les tancades a les universitats (resposta a Laia Gomis)





En aquestes setmanes hem vist com el debat sobre l’espai europeu d’ensenyament superior ha estat en el punt d’atenció publica gracies a les tancades dels estudiants a moltes facultats del Pais. Aquestes tancades reclamen la obertura d’un debat sobre la implantació del Pla Bolonya i sobre el model d’ensenyament públic que cal en el nostre país, també exigissin la retirada dels expedients d’expulsió dels estudiants que van participar en les protestes de l’any passat. A les veus dels estudiants també se’ls han ajuntat la de professors i de PAS amb les mateixes demandes dels estudiants.

Aquestes tancades i debats sobre l’educació difícilment haurien arribat a la societat si els estudiant no estiguessin protestant, realitzant tancades i assemblees amb centenars d’estudiants aquests dies. Com sempre succeeix, fins que no aixeques la veu per queixar-te i demanar , ningú t’escolta, i menys els nostres suposats representats politics.

El projecte de L’EEES contràriament al que afirma la Laia Gomis en els seu article de fa una setmana, ha estat criticat per gran part de la comunitat educativa estudiantil europea, sobretot a Itàlia i Grècia, ja que suposa a la llarga una privatització encoberta de la universitat publica i una elititzaiò del fet de poder estudiar en la universitat.

El procés de configuració de l’EEES es en principi una declaració d’intencions que es fan en diferents trobades europees de ministres d’educació i que en cap moment compten amb la participació intensiva de la comunitat educativa.

tot i així els seus efectes es deixen veure ràpidament en la configuració dels nous plans d’estudi i en la vida quotidiana de la universitat, en un encariment de les taxes per sobre del nivell adquisitiu, la reformulació dels plans d’estudi de llicenciatures i diplomatures a graus i posgraus i la degradació d’aquestes, ja que per obtindré l’equivalent a una antiga llicenciatura o diplomatura has de cursar un postgrau , que oscil·len entre 3000 i 30.000 euros, a mes de la implantació de les beques – préstec a tornar desprès d’haver finalitzat els estudis.

Aquestes son algunes de les mesures que es proposa en la implantació de l’EEES i que ha causat tant de malestar en la comunitat estudiantil, i que els han portat mobilitzar-se per defensar universitat a l’accés de tothom, publica i popular, sense ingerències del capital privat. Les tancades van ser acordades en assemblees organitzades pels mateixos estudiants, on apart de aturar les classes, es formen tallers i actes de debat sobre la implantació de l’EEES I els seus efectes. Si a això la Laia Gomis en diu “soroll i estridències “. Benvingudes siguin.


Nosaltres no creiem que el fet de posar sobre la taula un debat sobre el model educatiu i social per part dels estudiants i professors sigui , com ella diu, nociu i perjudicial, ni molt menys cap caprici. Per aquest motiu suposem que el debat sobre la privatització i el Pla Bolonya no interessa al seu partit, que fa temps que ha renunciat a transformar la societat i només aspira a gestionar el model polític i econòmic neoliberal, com si aquest fos inqüestionable, en nom d’una “santa globalització”, que cada cop s’esta revelant mes injusta i creadora de desigualtats socials i econòmiques, sobretot en aquests temps de crisi.

Nosaltres creiem que les ocupacions universitàries es fan perquè els propis estudiants puguem decidí sobre les coses que ens afecten i ens preocupen, i això demostra que estem vius, que ens informem i reflexionem mes enllà de la publicitat institucional universitària, que ens pinta el món feliç de la homogeneïtzació europea com un gran pas cap a la “modernització”. Gran part de la comunitat universitària, com es demostra amb les múltiples ocupacions, no s’ho creu i vol construir una universitat diferent.


Col·lectiu la Trinxera



mes info : http://especialbolonya.wordpress.com/


dijous, 21 de febrer del 2008

Els protagonistes del circ(I): els Partits Polítics

[[Definició que accepto de partit polític: organització de masses, de caire estatal l'objectiu del qual és el poder]]

Les feres del circ gaudeixen del suport incondicional de les seves respectives organitzacions de hooligans: els partits polítics. Són hooligans, no per la seva violència física; sinó per la seva violència intel·lectual, sovint autoritària i sempre cegadora: la veritat absoluta és aquella que defensa el partit: paraula del líder. Amen.

Els partits polítics són les organitzacions que corrompeixen el sistema democràtic i el converteixen en poliarquia. La poliarquia (del grec, molts poders) és segons el politòleg americà Robert Dahl la forma en que s'organitza el poder en les societats occidentals, i conseqüentment, la nostra. La característica principal de la poliarquia és l'existència de molts poders (en el nostre cas executiu (en mans dels partits mitjançant el legislatiu); el legislatiu (en mans dels partits mitjançant la llei electoral); el judicial (en mans del executiu; i, per tant, en mans dels partits); i, l'econòmic (metapoder que tot vol controlar)); que no pas la democràcia o la representativitat. Casualment, tot queda en mans dels partits: acàs no és una dictadura?

Sense l'existència dels partits el sistema guanyaria molt en qualitat de democràcia. Els partits polítics són organitzacions de fins. Són fins en si mateix: el seu fi és aconseguir el màxim de poder possible, utilitzant totes les eines disposnibles (fins i tot la violència, que no deixa de ser, per a tothom el darrer mitjà d'autodefensa). I en conseqüència són els partits els que construeixen el sistema polític únicament per tal de beneficiar-los; primant sempre els interessos del partit davant la dels seus electors.

La seva naturalessa d'organitzacions de fins (que no de mitjans que es com concebeixo (i crec que haurien de concebir la resta de persones els partits) provoca entre moltes altres coses la camaderia entre polítics de diferents partits (el seu objectiu és mantenir-se en la poltrona) creant una mena d'oligarquia política totalment reproductiva i tancada; o el que és el mateix una èlit política tancada i endogàmica; diferents efectes sobre la llei electoral (llistes tancades, sistema representatiu etc...); i, el que és pitjor, una realitat irreal on la major part de la gent únicament maldiu de l'èlit dirigent, però que alienats per aquesta, ho troben normal (amb el suport, clar, dels mitjans de comunicació) i que ens titllen de desviats o somiadors als que cerquem el canvi de les coses o busquem Alternatives, encara que sigui en forma de partit (és l'única forma de lluitar amb les seves armes).

La major part dels partits polítics funcionen de manera sectària. Em fa mal dir-ho, però, els únic que podrien salvar-se, i fins a cert punt, són ERC i EU-A on els militants encara conserven cert poder decissori (es va poder comprovar a ERC a partir del referendum de l'estatut) i a IU/EU-A amb el succeit darrerament al País Valencià. Amb tot, en el cas almenys d'ERC (i ho se per experiència); el seu funcionament no deu diferir en gran mesura dels altres. Les veritats són messiàniques més que absolutes (si canvia el messies, canvia la veritat). A diferència d'altres sectes com la catòlica, la jueva o la sunní que venen paradissos postmortem a canvi de suculentes inversions en vida; els partits polítics venen influència política, en el cas dels rics; i, mentides i falses promeses, al públic en general a canvi de diferents aportacions (econòmiques, personals etc...).

Els partits polítics tenen diferents inquisidors repartits per diferents sectors de la societat. Són els pitjors d'aquesta calanya tres tipus de persones àmpliament repetides en les organitzacions dels partits: en primer lloc el professor de ciència política que legitima l'actuació com el programa del partit sabent que el que fa no deixa de ser una mentida, i no fa altre cosa que ajudar de manera notable amb els seus assajos científics a reproduir un ordre social autoritari; i, en segon lloc, els funcionaris de partit, Són els foscos personatges que calculen que tot sorti bé. Que és puguin dir les mentides més vertiablement que l'altre (tot i que després tots soparan junts) i guanyar més vots és l'objectiu principal d'aquests. En tercer lloc no vull oblidarme en aquest apartat dels joves genis que pretenen ser la Veu del Poble, l'esquissitessa política i cívica que mai ha trencat un plat que publiquen, com si res, articles pseudocientífics sobre la democràcia i l'actualitat amb l'inteció de ser neutres, objectius. Però, no se n'adonen de la etnocentricitat (partitocentritat) del seu discurs; i, de la pena que fan moltes vegades en vendre's de tant mala manera a les ordres del secretari de torn fent una propaganda que ja li hagués agradat a Goebbels (com a geni de la propaganda, no com a nazi fastigós).

Em deixo, però mereixerien un article apart,els sindicats: organitzacions partidistes de treballadors egoistes que només defensen els seus interessos i, com els partits, només miren per a ells com a organització de poder. Sortosament, a nivell nacional com allibertari encara existeixen sindicats valents i veritables.

Concluent, a part de que els partits són una merda; el càncer de la a priori democràcia; m'agradaria realitzar la següent reflexió: L'estat és una organització de poder egoista, autoritaria i repressora que no dubta en utilitzar la violència (és més, no dexa de ser l'organització que té el monopoli de la violència en un territori determinat); i, els partits són organitzacions satelits que encaixen de manera perfecta en l'estat al ser de la mateixa naturalessa. I com a dada final: allà on existeix un sistema electoral completament proporcional (el més democràtic en la partitocràcia), l'estat és inestable en tant que els partits no poden desenvolupar se com a tals (és a dir, copiant el desenvolupament del propi estat).

Pròximament: Els protagonistes II: les feres ferotges (retrat dels candidats tradicionals)

dilluns, 18 de febrer del 2008

Senyores, Senyors: ha arribat el circ

Cada cert temps, els carrers de la nostra vil·la, s'omplen de diferents publicitats anunciant l'arribada del gran circ polític-electoral. Les feres, habitualment tancades en els recintes oficials i mostrades públicament en diferents actes institucionals o privats, abandonen la seva condició captiva per mostrar les seves grans aptituts teatrals, malabarístiques; i, perque no, còmiques, cíniques i surrealistes. El gran espectacle dels circs institucionals dura aproximadament un mes: l'anterior a les eleccions; i, arriba al seu punt àlgid, durant la campanya electoral i a l’orgasme màxim el dia de la festa de la democràcia.

L’espectacle del circ ven la seva publicitat en forma de pomposes propostes que descansen sobre cares de persones, els líders, que semblen vendre’s en faroles i cartelleres improvitzades per al moment. Foscos personatges, ensinistradors de partit, dirigeixen tots i cada un dels moviments de les feres durant aquests dies perquè tot sorti bé i es puguin pescar més vots que l’altre. L’altre, durant aquests dies és el diable, un indesitjable que només busca enredar el personal amb les seves fàlses promeses: res més enllà, en dos mesos si tot surt bé compartiran cigalons a vuitanta cèntims al bar del Congrés.

Les versions de l’espectacle polític són diferents: als EUA es juguen play offs de conferència republicana o demócrata i després es fa la final federal i així l’espectacle dura més; a Espanya, dos contrincants designats quasi a dit per la constitució juguen una final a partir únic sempre sota l’atenta mirada dels mitjans de comunicació. Aquests desenvolupen a partir de la seva maquinària tot l’espectacle propagandístic considerant normals tots aquests aconteixements i desviats els demés (l’abstenció, el vot nul i les opcions no oficialistes).

Desde la Trinxera creïem en l’existència dels Països Catalans com a aspiració política del poble català i alhora considerem les reivindicacions de reunificació territorial i autodeterminació política com a legítimes. En conseqüència neguem qualsevol legitimitat a la sobirania nacional espanyola, creiem inexistent la unitat nacional espanyola i rebutjem l’article 8 de la constitució pel qual l’exèrcit és el garant dels fets anteriors. A diferència d’altres organitzacions que mostren una gran hipocrèsia, des la Trinxera creïem que el millor és l’indiferència i volem convidar a la gent a no participar en el circ. O participar de manera crítica.

Opcions no en falten: des de no acudir als col·legis electorals per què a la muntanya o la platja s’esta millor o participar en alguna campanya en favor del vot nul. En aquest sentit volem fer-nos resó de la Campanya “Que els voti Rita” per tal de denunciar l’hipocresia dels polítics en general i en el cas de Rodalies en particular (i votar amb un bitllet); o també votar en nul per tal de mostrar solidaritat amb l’esquerra abertzale il·legalitzada. A mesura que menys suport rebin, potser ens adonem de la força que la societat normal pot tenir.

diumenge, 9 de desembre del 2007

El pas a la llibertat

Lluitem!! Lluitem per la nostra autonomia , per la nostra llibertat i dignitat; i pel comunisme llibertari!

Destruïm estats totalitaris, per la emancipació de totes les cultures!
No podem creure en un govern ni en partits polítics que viuen de l’engany i la gula , però comencem a creure en les nostres mans i en la nostra intel·ligència , que el nostre cervell sigui un arma indestructible , veraç contra el poder !

Podem viure autogestionant les nostres vides i vivint de la nostra pròpia producció sense la necessitat de treballar més del que realment podem necessitar , sense mantenir paràsits i estats invasors , fuig Espanya dels països catalans!!

No està tant lluny aquesta forma de vida , però si la nostra consciència ( a causa del sistema capitalista que ens ha alienat ) . Pensem en la Catalunya independent proletariada , sense cap estat ni govern ( ni espanyol ni català ) la economia creixent catalana s’ha de controlar d’on es produeix , del poble català i no d´ espanya ni del govern capitalista català , no hem d’oblidar que el concepte NACIÓ sempre a sigut igual ( vingui d’on vingui ) per la classe treballadora , una tortura , explotació i opressió. Creiem en la Catalunya lliure d' imperis , perquè es el primer pas cap a la llibertat , però també ha de ser lliure de polítics per ser totalment lliure . El pas a la llibertat no esta tant lluny com sembla! Agafem consciència i mantenim la coherència amb les idees revolucionaries , el dia a dia i la evidencia de les coses farà l’últim pas cap a la llibertat!

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL POBLE CATALÀ!!

CONTRA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!

PER EL COMUNISME LLIBERTARI!

CONTRA ELS ESTATS!!

FAI-T (Facció Anarko-Independentista de la Trinxera)

divendres, 7 de desembre del 2007

Com està el Baix Penedès (el diari)

Normalment, els divendres, en obrir el Diari del Baix Penedès, l'únic que acostuma a irritar a un són els articles setmanals de la col·lumna Vox Populi, creada per la Laia Gomis, però amb la funció latent de reforçar qualsevol tesi socialista (del PSOE). Aquest divendres però, hi ha moltes articles d'opinió que, a mi personalment, em sembla possitiu llegir-los i fer una petita reflexió.

En primer lloc, i sentit positiu, voldria felicitar al sr. Llopart per la seva crítica al senyor August, PxC Imperator; com a membre de la Trinxera i autoconsiderant-me antifeixista no puc més que aplaudir el seu article.

En segon lloc, el primer que m'ha cridat l'atenció és un article completament populista i electoralista del senyor Jovani (regidor del PP) envers els passats atemptats d'ETA. Per evitar malentesos , simplement, es podria haver aproximat al fet d'un altre manera evitant la postura demagòga, populista i electoralista present en l'article.

Vox populi almenys, el títol de la col·lumna podria haver-se anomenat d'un altre manera. Tal i com defensava l'altre dia al blog homònim; la citada col·lumna per ben escrita que estigui llueix una aparença científica i objectiva que pot fer confondre molta gent. Avui la senyoreta parlava de la constitució, o més ben dit, prostitució. Perquè l'anomenada carta magna l'únic que ha fet és prostituir quantitats ingents de persones que lluiten únicament pels vots i el poder polític. Els demés, el 80% de la població, ens conformem amb fer un trist de dia de festa entre jornades laborals inacabables o estrictes evaluacions continues derivades del procés de Bolonya.

Ambtot, la palma se l'en duia l'autonomenat historiador Vidiella. Està molt bé descriure les coses que fan uns...però i les que fan els altres?? Hem de parlar dels assasinats massius dels feixistes?? dels bombardejos indiscriminats sobre les poblacions civils?? dels refugiats, exiliats o represaliats ?? o de la probable responsabilitat de molts vius en aquells dies ?? Hem de recordar els caps que van rodar a França per instaurar l'imperi burgés?? o l'expoli als països anomenats subdesenvolupats ?? o els crims de l'esglèsia...els monjos que poguéssin morir durant la guerra civil o la revolució no són més que una ímfima part dels morts causats al llarg de la història per l'esglèsia. Hem de recordar com van entrar els croats a no se quina ciutat de l'occitania (Bèziers, crec)...Déu ja escollirà els seus.... En obviar l'altre bàndol, el justificà i amb la llei a la mà, vosté també hauria d'anar al tribunal aquest que cita....

Les hemerotèques, per be que existeixin les han fet existir aquells que han guanyat i lògicament lo dolent dels altres queda viu...a més hem de ser crítics amb tot el material històric a la nostra disposició i adequar-lo a les normes metodològiques existens, que per desgràcia en història no les se, però no deuen distar gaire de les sociològiques....si només s'informa amb el material d'un bàndol, normal que extregui aquestes conclusions....

I amb les cites històriques del seu article...només cla recordar que estaven temps de guerra. Acàs Churchill o Rossevelt van respondre per els alemeanys o italians que poguéssin haver matat les tropes aliades a la gran guerra?? a més tota ideologia-religió necesita els seus discursos incendiaris...busquem el que deien els cures nazionals aquells dies?? jo n en tinc ganes...

Salut!!
Jon