Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de març del 2010

CADA DIA ÉS 8 MARÇ


Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.


MANIFEST "CADA DIA ÉS 8 MARÇ"

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- ...

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010

dilluns, 7 de desembre del 2009

Manifest Vendrellenc per a la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya



Ah, si cada home estimés amb tot el cor, la seva terra,
les seves tradicions, la seva llengua!!!
Cadascú al seu lloc, com una orquestra ... quin acord s’obtindria!!!



Amb aquestes emotives paraules del mestre Pau Casals, la plataforma “El Vendrell decideix”, integrada per un grup de persones a títol individual, implicades en diferents aspectes de la vida associativa del poble (la cultura, el lleure, la política…) presentem aquest manifest amb l’objectiu d’engegar un procés participatiu a la nostra vila que avanci en el reconeixement i la pràctica del dret a l’autodeterminació de
Catalunya.

Aquest dret, que forma part de la Declaració de les Nacions Unides, ha estat sistemàticament negat al nostre país. Afegida a la legitimitat d’aquesta reclamació, la limitació amb què aquests darrers anys ha topat la via estatutària ha fet reaparèixer, i amb urgència, la necessitat d’exercir aquest dret. Cada cop som més els que pensem que el poble català té dret a decidir lliurement el seu futur. Arran de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre, que va obtenir un gran ressò i va obrir expectatives arreu de Catalunya, es va formar La Coordinadora per la consulta sobre la independència per a la celebració de consultes per exercir el dret de Catalunya a l’autodeterminació.

A diferència de la legislació vigent, que relega aquestes consultes a un estat ‘no vinculant’, nosaltres creiem fermament que sempre és vinculant el fet de consultar democràticament la nostra voluntat. Amb aquest convenciment hem decidit coordinar-nos amb La Coordinadora per la consulta sobre la independència per fer servir el protocol organitzatiu assumint la data del 28 de febrer de 2010 per
plantejar la següent pregunta:
Està vostè d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? Des de la Plataforma de El Vendrell decideix! és precisament això el que volem aconseguir: senzillament tenir el dret a decidir com volem que sigui el nostre país.
Comencem a decidir per a començar a caminar. Estem convençuts que aquesta consulta rep el recolzament de la majoria dels vendrellencs i vendrellenques, i a la vegada creiem que no admet plantejaments partidistes o interessats. És per això que convoquem a participar en la seva organització tant a persones particulars com a representants
d’entitats i càrrecs electes de formacions polítiques a l’Ajuntament, que és, en definitiva, la nostra més immediata representació institucional.

Us convidarem a l'assemblea del dissabte 12 de desembre a les 11,30 del matí al Centre Cívic l’Estació, (la Rambla,1 del Vendrell).
Si vols rebre més informació envia'ns un correu a contacte@elvendrelldecideix-.cat
També pots col•laborar fent aportacions econòmiques a qualsevol oficina de la Caixa Catalunya, al
compte corrent: 2013 0313 36 0201290156

El Vendrell 1 de desembre de 2009

dimarts, 24 de novembre del 2009

25N Dia contra la violencia de Gènere



AMB UN DIA NO N’HI HA PROU!

Com cada any, tenim dates senyalades. Ara sortim al carrer per reivindicar que el 25 de novembre és el "Dia internacional contra la violència envers les dones". Podria haver-se anomenat "Dia internacional de la violència envers les persones", però resulta que NO, que seguim en una societat masclista i patriarcal, on encara l'home té el poder, el pragmatisme per sentir-se millor. Les dones durant molts anys han lluitat, i seguim lluitant, contra aquestes actituds. Però, per què un dia per a recordar les dones maltractades? Per a escoltar i llegir als mitjans de comunicació les xifres d'aquelles que han mort? De les que s'han atrevit a denunciar?

El que està clar és que cada dia, en silenci, moltes dones són agredides a la seva llar, en la seva intimitat, una intimitat corrupta... Hem de lluitar des de l'arrel d'aquest problema, i la base són els nens i nenes, els/les joves d'avui en dia i en els valors que els transmetem. Seguim amb l’educació sexista: a l'escola, als llibres, a casa, als mitjans de comunicació, en l’esport, al carrer, etc. És una lluita lenta, però ha de ser constant. Hem de trencar els rols diferencials de gènere que la societat en la qual vivim ens ha imposat; als ulls de molts seguim sent un cos a desitjar, un caràcter feble... Dones i homes hem de lluitar per una societat igualitària, on es valorin les capacitats, les actituds com a persona i no pas el gènere en el qual hem nascut. Tenim diferències com a dones i homes, però això ens ha d'omplir de riquesa, i hem d'acceptar i respectar l'altra persona.

NO volem un dia per sortir al carrer a reivindicar i a recordar. Volem que cada dia es treballi de forma constant per a què no es repeteixin aquestes actituds masclistes i sexistes.

JUNTES i JUNTS UNITS CONTRA EL SEXISME!

COL•LECTIU LA TRINXERA – CUP VENDRELL

dimecres, 3 de juny del 2009

Militants de l’esquerra independentista catalana donen suport a Iniciativa Internacionalista













30 de maig de 2009
Militants de l’esquerra independentista catalana han fet una roda de premsa aquest matí a Barcelona per donar el vot a la candidatura Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles (II-SP) a les eleccions del proper 7 de juny al Parlament Europeu.

A la roda de premsa hi eren presents militants de les organitzacions Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), CUP (Candidatura d’Unitat Popular), CCSI (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista) i Terra i Llibertat.

En nom d’aquests militants independentistes, Joan Sebastià Colomer ha explicat les raons que els han portat a fer púbilc el suport a la candidatura:

* “És una candidatura popular, els candidats no són professionals de la política. Per exemple, el primer candidat català (Josep Garganté, que ocupa el tercer lloc de la llista estatal) es juga el lloc de treball per defensa el que és just. La resta de candidats provenen dels moviments populars que lluiten contra el capitalisme i pels drets democràtics dels pobles”
* Colomer també ha explicat que hi donen suport “perquè Iniciativa Internacionalista representa en aquestes eleccions el projecte de l’esquerra independentista: u projecte socialista, compromès amb la defensa (amb fets i no paraules) del dret a l’autodeterminació, i contra l’opressió de gènere”.
* A més, ha afegit que animen a votar II-SP per “denunciar les condicions antidemocràtiques que són la il·legalització d’organitzacions polítiques a través de la Llei de partits, el tancament de mitjans de comunicació, la repressió de la dissidència política, i els maltractaments i les tortures a les casernes”.
* Colomer considera que cal “retirar el suport a aquells que no només han reduït la política a la pura gestió sinó a la mala gestió, ja que ens han portat a la crisi i ara la volen fer pagar als de sempre: als que treballen i aixequen l’economia real mentre altres obtenen beneficis del seu treball i del capital financer”.
* Pels militants de l’esquerra independentista presents a la roda de premsa “el procés d’il·legalització finalment fallit deixa clar que votar II-SP és colpejar on més li dol als Zapateros, als Rajoys, als Montilla i a tota la resta de l’anomenada classe política”.
* Colomer ha denunciat, però, que malgrat haver superat l’intent d’il·legalització, la candidatura està patint vulneració dels seus drets, ja que aquesta setmana la policia va incautar material de campanya a un grup de suport a la II-SP a Tarragona.
* A més, Colomer ha destacat que “aquestes són les eleccions de la crisi, i que cal denunciar el porjecte neoliberal de la Unió Europea, rebutjat a les urnes i que ara ens volen colar des dels despatxos”.


Finalment, Joan Sebastià Colomer ha destacat: “Creiem que Iniciativa Internacionalista és l’única candidatura que ens garanteix la defensa dels drets nacionals, la defensa dels drets socials i la denúncia de l’Europa del capital”.

Estudiants contra Bolonya en suport a Iniciativa Internacionalista
A la roda de premsa, com a estudiant de l’esquerra independentista, també hi ha participat Arnau Mallol. Primer ha recordat la lluita dels estudiants catalans aquest any “contra la mercantilització i la privatització encoberta de l’educació”, i ha afegit que “és imprescindible de fer arribar aquesta lluita a Europa”. I ha conclòs que Iniciativa Internacionalista “és l’unica candidatura que defensa amb fermesa i sinceritat una educació pública ide qualitat, i que creu decididament en l’autodeterminacio´dels Països Catalans i, en conseqüència, que els estudiants d’aquest país puguem construir el nostre propi model educatiu”.

divendres, 15 de maig del 2009

Comunicat d'Iniciativa Internacionalista contra la criminalització que pateix



(10/05/09)

Assistim en aquests dies a una brutal campanya d'intoxicació informativa amb una clara finalitat, criminalitzar a la Candidatura al Parlament Europeu Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els pobles per a poder justificar posteriorment qualsevol intent d'il·legalització.

Està ocorrent el que era previsible en un Estat, en el qual la majoria de les seves institucions serien incapaces de superar el més elemental examen democràtic i en el qual una bona part dels seus mitjans de comunicació, en bastants casos glorificadors del cop d'estat militar-feixista del 18 de Juliol de 1.936 (ABC, Nord de Castella…), fugen de qualsevol criteri professional o ètic, tenint com únic objectiu la manipulació mediàtica per a garantir la reproducció de l'actual règim .

El divendres passat, la vicepresidenta del Govern Espanyol informava que s'havien donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat a tal fi, malgrat que els informes de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Fiscalia del Tribunal Suprem descartaven qualsevol motiu per a la il·legalització de la nostra candidatura.

Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles és l'expressió d'un procés de confluència de forces polítiques i socials així com de persones a títol individual de diversos àmbits territorials i sectorials la materialització dels quals no hagués resultat fàcil fa tan sols uns mesos.

La situació d'extraordinària emergència per la qual estan passant els nostres respectius pobles i classes treballadores, així com la consciència de qui impulsem I.I. de la gravetat de la situació: atur que arribarà en el conjunt de l'Estat als cinc milions de treballadors i treballadores abans que acabi l'any, tancament d'empreses sense justificació, balafiament dels diners públics per a seguir subvencionant als principals responsables de la crisi com el sector financer i immobiliari, corrupció generalitzada, involució dels drets polítics, civils i socials, contra-reformes laborals…..fan imprescindible conjuminar esforços per a construir entre tots i totes una sortida a la crisi basada en criteris de democràcia i justícia social. Això és el que ha fet possible la irrupció d'Iniciativa Internacionalista i no la fal·làcia d'instrumentalizació alguna per part de ningú.

La qüestió és que aquesta iniciativa política ha agafat completament a contrapèl al règim actual que no se l'esperava. A hores d'ara i donada la més que calorosa acollida que està obtenint entre gents de diversos pobles, els ha començat a preocupar molt seriosament, perquè a més de la important repercussió política que aquesta iniciativa ja està tenint, es pot obtenir representació en el Parlament Europeu. Això suposaria que la veu dels treballadors i treballadores i dels pobles estaria allí representada d'una forma coherent i sense trepijocs. Aquest és l'autèntic problema de fons.

PP, PSOE i IU s'han posat a treballar per a evitar que això passi i han iniciat, en col·laboració amb els mitjans de comunicació més reaccionaris, una croada perquè els càrrecs públics retirin els seus avals a la candidatura. Això ho han fet d'una forma fraudulenta. Amb pressions intolerables, enganys i fins i tot creiem que amb falsificació documental.

No els servirà de res perquè, a part de la dubtosa viabilitat d'aquest procediment, hi ha avals suficients per a mantenir la candidatura encara que es materialitzessin algunes d'aquestes retirades.

En qualsevol cas, aquest escenari que havíem previst, serveix per a retratar definitivament la identitat de fons entre els tres partits espanyols pilars de l'actual règim monàrquic: PP, PSOE i IU, conjurats per a intentar impedir qualsevol avanç progressista.

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles seguirà endavant amb la seva activitat política. En els pròxims dies estan previstos actes de presentació de la candidatura en la Universitat Complutense de Madrid, Zaragoza , Segòvia, València i Sevilla.

I.I. serà present, per molt que els dolgui a alguns, en les eleccions del dia 7 de Juny i I.I. obtindrà uns resultats políticament molt significatius i probablement representació parlamentària.

Les tècniques de manual que utilitza el Senyor Rubalcaba, antic ministre dels Governs que van practicar terrorisme d'Estat, amb els seus acòlits del més ranci feixisme espanyol, de criminalitzar, intentar aïllar socialment i reprimir, no li serviran en aquesta ocasió.

La gent que donem suport aquest il·lusionant projecte enfront d'aquesta linea de treball de l'Estat i del seu ministre de l'interior, simplement oferim coherència democràtica i compromís amb la justícia social, tal com hem estat fent al llarg d'aquests anys en els nostres respectius pobles.

10 de Maig de 2009

divendres, 8 de maig del 2009

PER LA LLIBERTAT D'ENRIC DURAN



Comunicat de la Xarxa pel Decreixement:

Transcorregut prop de dos mesos des de l’empresonament de l’activista social
Enric Duran, les entitats sotasignants volen manifestar:

• Considerem abusiva, desprorcionada i injustificada la presó preventiva
decretada contra Enric Duran. Ús abusiu de la presó preventiva que conformen
un dels punts negres que pateix el nostre sistema penal, processal i
penitenciari.

• Estimem espúria l’alarma social adduïda i inexistent “el risc de fuga”
estimat. Enric Duran va tornar públicament i lliurement a casa nostra, en
base a una decisió personal i a la denúncia del poder que acumula el poder
de la banca, protagonista principal de la crisi que patim. Enric Duran ho va
anunciar en roda de premsa pública, tot instint que assumia la
responsabilitat derivada del seus actes, d’acord amb els principis ètics en
el que es fonamenta la desobediència civil.

• Sol•licitem, per tant, la finalització de la situació de presó preventiva
i que se’n decreti la seva llibertat. Afirmant que ens fem socialment
corresponsables de la seva posada llibertat, negant taxativament que
existeixi ‘alarma social’ i afirmant categòricament que no existeix cap risc
de fuga.

Per la llibertat d’Enric Duran.
A Barcelona, a 11 de maig de 2009.

- qualsevol col·lectiu pot adherir-se de forma individual al manifest
enviant un correu a suportenric@17-s.info
- per demanar la llibertat de l'Enric s'estan recollint firmes individuals
per internet; podeu signar a www.podem.cat/node/1897

Iniciativa Internacionalista



Des del Col•lectiu la Trinxera ens fem ressò de una nova candidatura que ha aparegut per a les pròximes eleccions Europees: Iniciativa Internacionalista. Aquesta candidatura, formada per diferents personalitats i col•lectius de l’esquerra anticapitalista i independentista, representa una alternativa de solidaritat i lluita enmig d’un context de crisi del sistema capitalista , a la que fan pagar els treballadors amb atur, ERO`S i desnonaments i de repressió ferotge cap al dret a decidir dels pobles.

MANIFEST

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

* Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
* Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliado, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Existeix un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
* No a la discriminació de gènere. Però no com un mero enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment el final|finalitat de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
* Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
* Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

15 d’abril de 2009

www.iniciativainternacionalista.org

dimecres, 29 d’abril del 2009

KARIM ABSOLUCIÒ!


Karim Akbih Verdaguer, independentista vilanoví que va ser detingut el passat 15 de novembre després de participar en una manifestació contra la crisi capitalista, ha sigut condemnat a una pena-multa de 400 euros que equivalen a 50 dies de presó.

Ahir, en una roda de premsa, al Casal Popular Okupat l’Estanquet, de Vilanova i la Geltrú, el propi Karim va donar a conèixer la confirmació de l’Audiència Provincial que podria dur-lo a presó per 50 dies.El recurs interposat per la defensa del Karim de Vilanova ha estat desestimat i queda confirmada la sentència per una falta de lesions i una altra d’atemptat a l’autoritat, segons informa Alerta Solidària

Davant d’alguns companys i periodistes, en Karim, que afirma haver estat jutjat i condemnat per la seva militància i activisme en contra de l’actual sistema econòmic, va deixar ben clara la seva posició a no fer front a la sentència: “em declaro insubmís a un sistema que genera injustícies cap a la majoria de la població. Sóc insubmís a un sistema que castiga els qui hem decidit oposar-nos a l’explotació. No penso cedir al xantatge i per tant no pagaré la multa malgrat les conseqüències que pugui comportar”.

Segons va explicar la Cristina, membre de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, la condemna de la “pena-multa” és una mesura discriminatòria i classista en tant que posa preu als dies de presó, de tal manera que els qui poden pagar se’n lliuren però qui no pot assumir el pagament s’ha d’acabar sotmetent a la reclusió. És per això que en Karim, ha pres la decisió de no pagar els 400 € de la pena-multa fet que suposarà una ordre de presó substitutòria de 50 dies.

Per a la Cristina, la fermesa del Karim és un repte per al conjunt de la societat de Vilanova que ha de veure en aquest gest la dignitat d’un moviment que creix a la ciutat i al Garraf, que proposa alternatives a l’actual capitalisme i que no deixarà sense resposta la possible entrada a presó del company Karim.


Campanya i crida a la solidaritat

Les properes setmanes seran claus per aquest moviment de suport. El proper 2 de maig hi haurà una jornada solidària a Ribes, per finançar la campanya que arribarà al cor de Vilanova el proper 16 de maig amb una manifestació.

Martí Majoral, membre d’Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, va anunciar que la solidaritat s’anirà escampant arreu dels Països Catalans amb diferents accions, concentracions i actes diversos. Segons va confirmar, l’independentisme del país té present la situació del Karim i la coordinació avança així com l’amenaça de presó contra el veí de Vilanova.

La roda de premsa va acabar amb una interpel·lació directa al consistori: “ja és hora que l’Ajuntament de Vilanova es posicioni al costat del Karim, ja que ningú podria entendre que la presó ens tregui per 50 dies el nostre company i amic, per un cas clar de repressió política, i l’Ajuntament no s’hi posicioni”. La Cristina va cloure la roda de premsa refermant la crida a la solidaritat de totes les forces socials, polítiques i institucionals de la Vila.

La campanya realitzada fins ara ha tingut un marcat to de denúncia del sistema capitalista i ha pretès, segons afirmen els companys del Karim, demostrar que “el capitalisme no pot ser reformat sinó destruït”.


Properes convocatòries:

2 de maig a Ribes: xerrades, sopar i concert. Al GER de Ribes.

16 de maig, manifestació a les set de la tarda a la plaça de la vila, amb un acte polític, sopar i concert al parc de Ribes Roges. Vilanova i la Geltrú.


http://suport-karim.bloc.cat

http://suportgarraf.blogspot.com

www.alertasolidaria.org

http://alespenespunyalades.blogspot.com

dimecres, 15 d’abril del 2009

SALVEM SANT JORDI!




Fa un parell de setmanes ens van trucar des de l’Ajuntament del Vendrell per tal de fer una reunió entre la regidora de cultura, Marta Tutusaus, la regidora de turisme, comerç, indústria i platges, Àngels Turdiu i un representat de la nostra entitat. Quan vam arribar a l’edifici de l’antiga biblioteca, lloc de la reunió, ens van comentar que volien parlar sobre la propera diada de Sant Jordi. Amb bones paraules ens van dir que aquests anys l’ajuntament vol prohibir, a les entitats vendrellenques, vendre roses el 23 d’abril, deixant que només les floristeries de la vila i les escoles ho puguin fer.

Aquesta prohibició ja la van voler aplicar a corre cuita l’any passat i és fruit, bàsicament, de la pressió de part del sector de la venda de la flor del nostre poble i es remunta a les darreres eleccions municipals. Durant el Sant Jordi de 2007, que es va celebrar en un ambient de precampanya electoral, els partits polítics tradicionals presents a l’ajuntament, es van dedicar a regalar roses i plantes diverses intentant gratar el màxim de vots possibles. Aquest fet va emprenyar, i amb raó, part dels botiguers de la vila, que veien com perdien diners amb una competència totalment deslleial per part de la major part de partits polítics. I és a partir d’aquest fet que els partits de l’Ajuntament, per tal de fer contents els empresaris de la flor de la vila i no patir les seves pressions, que decideixen quedar bé i agafar la postura d’intentar prohibir la venda de roses per part de les entitats del poble.

Des del Col·lectiu la Trinxera volem fer públic la nostra postura, cosa que en el mateix moment ja vam comunicar a les representants de l’Ajuntament:

- Que la Diada de Sant Jordi és la diada de la rosa i del llibre, NO de les floristeries i les llibreries.

- Que els partits polítics tradicionals són els culpables principals de la situació i considerem penós que ara vulguin fer pagar els seus errors a les entitats de la vila.

- Que entenem que les floristeries de la nostra vila, i més en el context de crisi econòmica actual, defensin els seus interessos però que aquests no poden estar per sobre de la cultura de la nostra terra.

- Que l’economia d’aquests establiments no s’ha de basar en els resultats d’un sol dia i que, en tot cas, haurien de pressionar a l’Ajuntament perquè dinamitzi la vida comercial del municipi durant tot l’any. A més a més, en molts establiments del gremi estableixen preus abusius, aprofitant-se fins a l’extrem d’una tradició. Per tant, els propietaris d’aquests establiments també haurien de pensar què és el que porta a una persona a comprar una rosa en una paradeta al carrer i no al seu establiment. Considerem que ells també han d’assumir la seva part de culpa.

- Que és tradició que les entitats de la vila venguin roses, llibres i altres productes al carrer el dia de Sant Jordi i no és el nostre problema que el nostre Ajuntament ho vulgui convertir únicament en un negoci. Si ells no tenen cap tipus de principi nosaltres sí i, per tant, com els darrers cinc anys, continuarem oferint roses a preus el més populars possibles a aquells vendrellencs i vendrellenques que ho vulguin, ens doni permís l’Ajuntament o no.

- Que a més a més, cada any comprem les roses que venem a establiments de la nostra vila i per tant, considerem bastant hipòcrita la postura de tots plegats. Si una persona es presenta a una floristeria, una setmana abans de Sant Jordi, i encarrega 200 roses amb l’espiga i plàstic corresponent, és clar que no serà per tenir-les a casa...

- Que des del Col·lectiu la Trinxera fem una crida a la resta d’entitats i organitzacions de la nostra vila perquè no caiguin a la prohibició del nostre Ajuntament i que, el proper 23 d’abril, muntin paradetes de roses, de llibres i/o del que creguin més oportú.



PER UN 23 D’ABRIL DE TOTS I TOTES...SALVEM SANT JORDI!!



COL·LECTIU LA TRINXERA

dimecres, 25 de març del 2009

Publicació del 17- M, solidaritat amb L'Enric Duran!


Ja tenim a l'Ateneu Popular la Trinxera el segon nùmero gratuït de la revista "Crisis" on s'explica l'actual crisi del sistema capitalista i on es proposa alternatives a un sistema que ens ha porta a la situació actual. i que es revela mès injust i explotador cada dia que pasa.

Volem mostrar tota la nostra solidaritat cap a l'Enric i la seva valentia en la denuncia del sistema capitalista i de les seves falsetats.
Us adjuntem el comunicat del grup de suport a l'Enric:

"L'Enric Duran va ser detingut ahir dia 17, cap les 6 de la tarda, per una acció de desobediència civil contra el sistema. amb un dispositiu policial totalment desmessurat. Entenem que el fonamental en aquest cas no són els presumptes delictes que hagi comés sinó allò a on apunta: cap un sistema que no para de créixer a costa de provocar desigualtats. Com a a acció de desobediència civil, el fonamental no és si la seva acció ha estat legal o no, sinó si és legítima. I, més encara, que apunta a la ilegitimitat d'un sistema econòmic que ara, més que mai, es posa en qüestió. No és que el capitalisme estigui en crisi: el capitalisme és crisi permanent pels qui menys tenen. I això no és una qüestió cojuntural: ahir érem precàris; avui, aturats i sempre, endeutats. El que menys se li perdona a l'Enric Duran és que, a més, proposi alternatives. Contra l'opressió financera, es crida a recolzar la banca ètica. Contra el creixement desmessurat, es proposa un decreixement responsable amb el medi i amb la justícia social. Contra l'explotació laboral, es crida al treball cooperatiu.

Com es diu a la publicació "Podem": “podem viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners, sense polítics. Podem viure sense capitalisme. Siguem el canvi que volem.” I, per suposat, volem a l'Enric lliure."

dissabte, 28 de febrer del 2009

Un estudiant de la UAB inicia una vaga de fam per exigir que s’escoltin les reivindicacions estudiantils


Tomàs Sayes, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha iniciat una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans recolza aquesta nova forma de protesta i considera que el mecanisme adequat per a solucionar el conflicte obert a les universitats és paralitzar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat
Avui, dilluns 23 de febrer, s’ha iniciat una nova forma de protestar contra la imposició de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquest migdia, un estudiant de la UAB s’ha declarat en vaga de fam com a mostra de rebuig al comportament i les actituds de les autoritats universitàries davant de les mobilitzacions i reivindicacions estudiantils.

Després d’anys de mobilitzacions, accentuades en aquests últims mesos, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha decidit donar inici a aquest nou tipus d’acció de protesta, tan contundent i extrema, per l’actitud mostrada per les autoritats universitàries.
Respecte els motius que han provocat que s’hagi arribat a aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol constatar:

- Que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzat per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil, que es basen en aplicar una moratòria al procés de Bolonya i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat pública.

- Que la negativa de les autoritats universitàries a prendre en consideració les peticions del moviment estudiantil denota una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que han de defensar els principis en que es basa la democràcia.

- Que l’única reacció dels responsables de les institucions universitàries a les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública.

L’objectiu d’aquesta vaga de fam és fer recapacitar a totes les autoritats universitàries, i que modifiquin els seus comportaments i actituds respecte les reivindicacions estudiantils. Concretament, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol manifestar que:

1.- Totes les negociacions entre les autoritats universitàries i els estudiants han de basar-se en les demandes que s’estan realitzant des del moviment estudiantil. Aquestes demandes són la paralització del procés de Bolonya, mitjançant una moratòria als nous plans d’estudi, i l’obertura d’un procés de debat entre tots els estaments universitaris (Professorat, PAS i Estudiants) per marcar el rumb de la universitat pública.

2.- S’ha d’aturar la criminalització que pateixen els estudiants crítics amb l’EEES. Això significa que s’han de desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen a les universitats, i, per començar, s’han de deixar sense efectes les sancions imposades a 28 estudiants de la UAB. També hi ha d’haver un compromís, per part de tots els rectors, de resoldre pacíficament i amb diàleg tots els afers i conflictes que s’originin dins dels recintes universitaris, rebutjant així utilitzar instruments basats en la força.

Per tal de sortir de l’actual estancament en que es troba el conflicte universitari, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres universitaris, presentem la proposta “Construïm la universitat pública del futur“, que posa els fonaments del procés de debat i de transformació que necessita la universitat, que ha d’estar marcat per la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat dels diversos membres de la comunitat universitària.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), 23 de febrer de 2009

divendres, 27 de febrer del 2009

El Penedès ignorat per la Catalunya Optimista‏


Mai les nostres comarques penedesenques havien rebutjat tant fermament un projecte com en el cas del Logis, mai l'administració de Catalunya s'havia mostrat tant prepotent actuant d'esquenes al ciutadans del Penedès i als seus representants.
Per denunciar tot això va ser que la Plataforma NoFemelCIM va convocar la roda de Premsa on es va criticar la redacció del Pla director d'Infrastructures que afecta a l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume sense tenir en compte que aquests 3 municipis rebutgen el Logis, així com la postura contraria del Consell Comarcal i el rebuig de la ciutadania.
- La logística, un sector en crisi:

Com s'està comprovant, el sector del transport és molt sensible a les crisi econòmiques, si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res, no hi ha logística.
Degut a la crisi s'ha reduït considerablement el trànsit de mercaderies, i si no que li preguntin als camioners i empreses del sector del transport del Camp de Tarragona que es troben en una situació crítica d'atur, tancaments i acomiadaments, més que en altres sectors. L'activitat logística a Catalunya ha baixat un 20%.
Els polígons logístics de l'Alt Camp que s'han iniciat estan parats i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d'impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. El Parc logístic contruït a Vila-rodona havia de crear de 500 a 1200 llocs de treball, actualment està tancat i no hi treballa ningú.
- Reduir l'atur, una excusa pel desastre.

L'atur és conseqüència d'una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d'organització econòmiques i ambientals. Al Baix Penedès hem passat en tant sols 10 anys de 50.000 habitants als 100.000.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer. Amb aquesta regla de tres tant senzilla tindrem més llocs de treball, serem més i quan vinguin les crisi tindrem més atur.
Els mateixos gestors admeten que la crisi econòmica està més accentuada al Baix Penedès degut a una situació territorial caòtica i mal gestionada.
- La plataforma NoFemelCIM denincia:
La malintencionada campanya propagandistica orquestrada pel PSC per imposar, amb l'excusa de l'atur, la requalificació dels terrenys on pretenen instal·lar el Logis Penedès en contra de la voluntat de la societat civil i dels ajuntaments afectats..
No cal ser massa llest per deduir que el Logis Penedès no és construirà fins que no hagi passat la Crisi, ja que actualment no hi ha diners. Evidentment llavors ja no caldrà fer el Logis i menys amb l'excusa demagògica de l'atur.




Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com

divendres, 13 de febrer del 2009

En David de Vilafranca finalment no anira a la presó!





Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata
En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.

L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.

L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.

Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!

I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia… Que ningú ho dubti, guanyarem!

Alerta Solidària

11 de febrer de 2009

dijous, 12 de febrer del 2009

Darrera hora sobre el David de la Fornal

Divendres sis de febrer, l'equip d'advocats del David de La Fornal rebien una notificació de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta notificació comunicava que el jutge de l'Audiència Provincial assignat al nostre company David, independentista, comunista i insubmís, és el magistrat de la secció setena, Enrique Rovira del Canto. Aquest jutge, oficial superior del Cos jurídic de l'Armada i magistrat de la secció 7a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb una llarga carrera com a jutge militar, és el responsable de l'empresonament de Francesc Argemí, més conegut com en Franki de Terrassa.

L'Audiència Provincial disposa de diverses seccions amb un mínim de tres jutges magistrats a cada una per resoldre els recursos que s'hi presenten. El procediment habitual d'assignació d'un recurs a una secció determinada es fa de manera aleatòria. En aquest cas, però, l'assignació no ha seguit aquest procediment habitual, i el recurs s'ha enviat directament a aquest jutge de la secció 7a. Una altra vegada, doncs, s'ha tornat a produir una greu irregularitat.Que un ex-militar de la dictadura hagi de decidir sobre l'ingrés a presó d'un insubmís antifeixista no garanteix, de cap manera, un procés just.

El David, juntament amb més d'una desena de regidors de les diferents CUP, presents en ajuntaments del nostre país, advocats, sindicats i d'altres organitzacions polítiques som part en la querella criminal interposada contra la responsable del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, la jutgessa Isabel Gallardo. Si la imparcialitat de la jutgessa ha estat més que dubtosa durant tot el procés, ara, amb la querella de per mig, Isabel Gallardo hauria d'haver-se apartat voluntàriament del cas. Però la jutgessa no només es nega a deixar el cas sinó que el posa damunt la taula d'un militar, el jutge Enrique Rovira del Canto.

El corporativisme més que evident present en el poder judicial espanyol és un fet bastament conegut pel conjunt de la societat civil catalana. El partits polítics s'omplen la boca amb la necessitat urgent de depurar els càrrecs franquistes de la jerarquia judicial i regenerar-ne l'estructura. Discursos a part, els fets ocorreguts durant el darrer ple de l'ajuntament de Vilafranca assenyalen just tot el contrari.

PSC, CIU, ERC, ICV i PP tenien l'oportunitat de contribuir a la democratització de la justícia i no van gosar fer-ho. Els silenci dels regidors a acabat atorgant carta blanca a la jutgessa Isabel Gallardo, en la seva creuada contra l'esquerra independentista i els moviments socials. Ara, govern i oposició locals llencen pilotes fora sobre qui hauria d'haver defensat, al ple, la negativa a afegir-se a la proposta de la CUP, de recolzar la querella contra la Isabel Gallardo. Ara, mentre PSC, CIU, ICV, ERC i PP es passen la patata calenta, tot eludint qualsevol responsabilitat política, el cas del David de La Fornal és a les mans d'un militar, que decidirà sobre l'empresonament del nostre company.


Aturem l'empresonament del David de La Fornal!

dijous, 8 de gener del 2009

Aturem l'empresonament del David de Vilafranca


MANIFEST DE SUPORT AL DAVID DE VILAFRANCA

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de La Fornal en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.


Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.



Convocatòries

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)

Estigueu pendents de noves convocatòries.

http://davidvilafranca.blogspot.com
http://davidvilafranca.blogspot.com/

dimarts, 23 de desembre del 2008

Crisi



El desenvolupament de l'actual crisi del sistema capitalista és senzillament l'evolució natural dels aconteixements. Un sistema basat en un diner (el bancari) inexistent, on l'economia reposa en la confiança dictada des de certs àmbits de poder, on paga el dèbil; i, on en pro del consum, hom s'endeuta de manera extrema no pot tenir cap tipus de sostenibilitat; i, ara, en paguem les conseqüències. L'estat enlloc de garantir un petit benestar per al sofert contribuent ciutadà acorda donar ajudes multimilionàries a multinacionals que malgastaren els diners en retribucions a directius empresarials i sindicals; alhora, els sindicats tradicionals incapaços de veure la realitat, hostes de la seva egolatria col•laboracionista, continuaran dormint el treballador en lluites ja perdudes: les empreses multinacionals marxaran pel mateix que van venir, tot sigui per la reducció de costos. El capitalisme segueix el seu cicle i no respectarà les abstractes fronteres dels estats.
Parlen els capitostos del règim d'el•laborar noves propostes, de refundar el capitalisme; sobre les mateixes bases de desigualtat i hipocresia. Des de l'orgull vendrellenc els hi recomanem la lectura d'Andreu Nin.
Al Vendrell els efectes de la evolució natural del capitalisme, amb crisis cícliques, estava més que cantat. El pastís, el saborós pastís de tot aquell mon anomenat construcció, va caducar d'un dia per l'altre algun dia del primer semestre de l'any passat. El pastís ben digerit podria haver donat dinamisme econòmic d'haver estat gestionat de manera eficient i sostenible; però, indigestat en les panxes de les petites i mitjanes empreses, ha donat pas als crits d'ajuda. Igual que els bancs americans recorre a la reserva federal els constructors, els majors beneficiaris de la crisi ploren i criden buscant l'ajuda de l'ajuntament. Malauradament per a ells, l'ajuntament no disposa de una reserva federal; ni tampoc d'un fons de garantia ni res de semblant. Tothom recorda temps antigues fastuositat quan tot rutllava bé i ningú deia res. Avui dia, les vises no tiren i el crèdit bancari i altres tipus de crèdit de molts càrrecs públic està cada cop més entre dit.
En aquest sentit, tornem a remitir-nos a Andreu Nin, tòtem ideològic del socialisme català, en una conversació amb Bonaventura Durruti en la Barcelona revolucionària de l'any 1936: mira com els obrers s’apoderen de la ciutat! Sorgeixen iniciatives per tot arreu, les col•lectivitzacions. Saps quan es va trigar a Rússia a aconseguir això? Messos i messos. Hem desenvolupat un procés molt més important perquè en menys temps i degut a l’entusiasme de la gent hem fet moltes coses. Amb aquest comentari únicament volem fer veure que un altre tipus d'economia és possible. Un altre tipu d'economia on el consum de la població, la competitivitat o l'especulació no siguin els pilars bàsics; on les multinacionals no tinguin el poder decisor; on els gestors siguin honrats; i, on sobretot, no s’enganyi a la població. Malauradament l'economia no és un món alié a la realitat, tal i com assenyala el sociòleg Mann a les Fonts del Poder Social resta en relació amb les altres fonts del poder: política, militari i cultural; i, sent el món polític el contingent legítim de la sobirania popular és aquí on s'han de cercar els problemes.
El món polític, però, està completament viciat. Els partits polítics han transformat al llarg del segle XX l’incipient règim burgés en una mena de dictadura de partits polítics on les direccions nacionals són les dipositàries del poder real, on es decideixen les aliances i on es configuren els quadres mitjans dels partits (únicament ara s'estenen les primàries); i, on els interessos de la pròpia organització són els prioritaris. A més, són els encarregats de designar els llocs d'accés a càrrecs públics i de confiança (molt ben retribuïts) en processos, pel general, pocs transparents. L'únic objectiu dels partits polítics és la de reproduir el model polític existent mentre que els seus portaveus s'encarreguen de animar a la ciutadania en participar en processos de pseudodemocràcia que generalment no són vinculants; estrenye's el cinturó mentre ells tenen sous per viure amb tota comoditat (i així i tot n'hi ha que no en tenen prou); o omplir-se la boca en pro del transport públic mentre la Renfe sempre arriba tard i no dubten pujar les tarifes molt per sobre de l'índex dels preus de consum.
Mentre hom parla de la crisis en ràdios, televisions i diaris ningú es para a pensar en que els diferents assessors de l'ajuntament malviuen amb almenys trenta mil euros a l'any; els diferents assessors dels partits al llarg dels altres municipis, més del mateix i ja no cal fixar-se en els sous dels nostres regidors. Al mateix temps, les subvencions cada cop són més petites, llevat de les subvencions, clar, als pròpis partits polítics...i, als sindicats. Sí, les organitzacions que aparentment han de vetllar per als treballadors, són en la seva majoria també organitzacions viciades, com els partits polítics que únicament vetllen per la seva pròpia reproducció.
El problema actual del capitalisme no pot ser vençut des de alguns dels braços del propi capitalisme. Cal noves formes de pressió política per a superar la dictadura que exerceixen actualment els partits polítics i sindicats tradicionals. No cal refundar el capitalisme; després de segles observem les seves conseqüències: augment de les desigualtats, pobresa endèmica de diverses classes socials i territoris, pseudodemocràcia etc... Cal superar el capitalisme. Cal abandonar a la seva sort els partits polítics i els sindicats col•laboracionistes per tal de superar el sistema productiu capitalista; creant organitzacions autònomes locals, que per mitjà de la creació de denses xarxes de traspàs d'informació puguin establir-se com a alternativa. Sino, la crisis serà llarga i un cop superada tornaran a venir temps dolents. És teoria capitalista i mentre el poder continuï com fins ara, serà difícil canviar les coses, bàsicament perquè uns i altres sino són els mateixos són individus molt propers. Malauradament, Andreu Nin mai va poder pensar en termes del segle XXI.


Col.lectiu la Trinxera

dilluns, 3 de març del 2008

Cap agressió sense resposta!

Més d’un centenar de víctimes i 25.000 denúncies detectades el darrer 2007.

En un Estat en el que es parla de progrés, dia rere dia, van caient víctimes de maltractaments. Malauradament, la immensa majoria són dones. Dones que segueixen lluitant, sotmeses a la repressió, al silenci i a la manca de llibertat.

A pesar de les millores que mica en mica em anat aconseguint, la por encara segueix viva en les seves ments i en els seus cors. Viuen atemorides per persones que confonen l’amor per l’esclavitud. Que l’únic que fan es dedicar-se a trepitjar-les i humiliar-les a base de maltractes físics i psicològics.

Els físics acaben amb les seves vides i els psicològics les condueixen a l’anulació com a persones. Entre aquestes persones, hi ha qui té el valor d’aixecar-se i plantar cara als maltractadors. Tot i sent conscients que poden tenir conseqüències nefastes, elles s’alcen donant-nos exemple de lluita i resistència.

Perquè les dones són una part de la societat tant important com ho són els homes. Per això, avui seguim lluitant per la llibertat i la igualtat. Per desfer les reixes d’aquesta presó, on hi viuen sotmeses, dones plenes de raó.


Gemma Altarriba i Gemma Ventura,

dimarts, 4 de desembre del 2007

Inici del Blog

A partir d'avui el col·lectiu la Trinxera posa en funcionament un humil blog per tal de fer-lo servir, entre altres coses com a mitjà de comunicació del col·lectiu amb la població en general. La societat actual es caracteritza per un accés quasi ilimitat a quantitats ingents d'informació, sovint falsa o invàlida o inexacta; com a conseqüència, des de aquest blog, els membres de la Trinxera i el propi Col·lectiu podrem informar sobre diversos fets experimentats i que poguin tenir alguna relació amb les activitats i objectius del col·lectiu i l'Ateneu.

El blog s'inscriu en un projecte més ampli d'establir en el propers mesos, i en funció del funcionament d'aquesta eina; un portal més ampli que pugui fer-se servir com a espai de trobada alternatiu del Baix Penedès

De moment, esperem la participació d'almenys la militància de la Trinxera o si més no la col·laboració, suggerencies etc...

Salut!

Solidaritat Antifeixista

Amb barrets i paperines o sense, volem mostrar la nostra solidaritat amb els col·lectius antifeixistes de Madrid així com amb tots els coneguts i amics del company Carlos, jove militant antifeixista assassinat a Madrid fa uns dies.

En tant que joves amenaçats per les putrefàctes ments dels brètols admiradors de les bàrbaries comeses per la més trágica de les ideologies subjacents al capitalisme sabem el que representa haver de mirar a banda i banda dels carrers, hem vist navalles i altres estris punxants durant la celebració d’actes i festes populars al llarg dels anys, hem sofert les amenaces al nostre local que ha intentat ser cremat i saquejat en diferents ocasions; i, el que potser és el més nauseabund, hem vist a una colla d’aquests brètols encarar-se amb disminuits que sortosament foren defensats per la multitut. Sabem del veritable perill que suposa la proliferació d’aquesta ideología sagnant en la ment de determinants joves per les diferents experiències que hem patit. No ens cansarem de denunciar públicament la poca repressió policial, judicial i institucional envers aquests veritables antisistema que basen totes les seves accions en la violencia contra el diferent atemptant directament contra l’únic fet intrínsec a l’ésser huma: la diversitat.

Volem denunciar la parcialitat de molts dels mitjans de comunicacions de mases quan després dels incidents madrilenys (abans dels avalots del passat dissabte a Barcelona) van qualificar implícitament d’anormals els comportaments antifeixistes quan els veritablement desviats (no anormals, desviats) són els comportaments racistes, xenòfobs i violents dels joves feixistes. Els avalots barcelonins es configuren a partir d’altres dinàmiques i no serveixen per criminalitzar l’antifeixisme, fer-ho, és fer demagogia barata.

Finalment, volem recordar a la població vendrellenca que els membres de la Trinxera estem amenaçats per aquesta colla de brètols, i no seria d’estranyar que qualsevol dia, els tan odiats mitjans de masses visitin Vendrell davant la realització de qualsevol barbaritat per part d’aquests energúmens. Com a conseqüència, demanem la solidaritat i l’ajuda de la població en general per lluitar contra aquesta enfermetat que ja fa segles que dura.

El Vendrell també serà la tomba del feixisme