dimecres, 19 de desembre del 2007

El sumari 18/98 o la total repressió de l'Esquerra Abertzale

L'Audiència Nacional de l'estat espanyol ha emés avui la setència del sumari 18/98; o el que és el mateix ha jutjat a una cinquantena d'activistes de l'esquerra abertzale basca com a suposats membres d'ETA a partir de la seva pertinença a diverses organitzacions com KAS (Koordinadora Abertzale Socialista), Ekin o Xaki. L'investigació espanyola conclou que totes les organitzacions formen part de l'entramat d'ETA en tant que comparteixen objectius (cosa indubtable doncs tots volen la independència del Pais Basc) i, en part, metodologies, malgrat que només ETA disposi d'una estratègia militar. Durant l'instrucció d'aquest judici es va tancar la capçalera periodística i radiofònica Egin i va donar inici a un procés de ilegalitzacions a partir del cessament d'activitats de Xaki, i posteriorment, Batasuna, Askatasuna i altres organitzacions i plataformes polítiques de l'esquerra abertzale.

Des de els Països Catalans assistim quasi com a simples espectadors dels fenòmens desenvolupats des de Euskadi; gairebé sense ser conscients que moltes de les accions repressives que avui dia s'apliquen envers l'independentisme basc algun dia pogui afectar a l'esquerra independentista catalana. De moment, serveixi d'exemple com a l'Ajuntament de Badalona el grup del PP ha intentat criminalitzar la CUP badalonina comparant-la amb Batasuna. A més, s'ha tenir en compte el caràcter franquista i repressiu de l'audiència nacional; hereva del Tribuna d'Ordre Públic (TOP) franquista i un dels pilars on es basa l'espanyolisme de l'estat espanyol (fa poc van negar la possibilitat de declarar en català).

dimarts, 18 de desembre del 2007

Anunci del partit Euskadi - Catalunya


La Plataforma pro Seleccions Catalanes ha realitzat l'anunci del partit del proper dia 29 davant la selecció basca seguint el fil de l'any passat, deixant dones, homes, joves, grans i nens sense samarretes. Podeu veure l'anuncia aquí al costat o punxant aquí.

D'altra banda, avui el diari electrònic Vilaweb informava sobre l'impossibilitat que la selecció valenciana disputés cap partit aquest nadal com a conseqüència d'haver perdut la subvenció de Canal9, en qualitat de drets televisius.

Des de la societat civil dels Països Catalans, volem una única selecció que abarqui la totalitat de la realitat nacional del nostre país.

Personatges del Mon: Muammar al-Gaddafi


Aquests dies, als noticiaris i premsa escrita; apareix un peculiar personatge a mig camí entre una estrella del rock demacrada pel consum de drogues (a lo Mick Jagger); un líder tribal; i, també a mig camí, de ser el Marx africà. Parlo del Guia de la Revolució Libia, Muammar al- Gaddafi que aquests dies visita, mig oficial mig turísticament, el veí estat espanyol després d'una gira per Europa.


Gaddafi és el màxim dirigent de la República Àrab Libia Popular Socialista des de el 1 de setembre de 1969 moment en que a partir d'un cop d'estat destronà el rei Idris. És, un altre dels molts líders sorgits en l'època de la Guerra Freda i del No Alineament que amb el desmoronament de l'Unió Soviètica (URSS) va quedar en una situació d'aïllament davant l'esfera unipolar capitalista que es formava. Ambtot, el personatge no deixa de ser curiós per les seves derives personalistes; i, com no, autoritàries com la major part dels dirigents dels estats autoanomenats "populars".


Des de la seva ascensió al poder, Gaddafi juntament amb altres líders àrabs com l'egipci Nasser o el palestí Arafat va formar part del que podriem anomenar experiment socialista africà, on sota l'òrbita de l'URSS i en plena guerra freda es pretenia crear un estat socialista panàrab. La mort de Nasser va fer que Gaddafi dirigis el socialisme libi per una tercera o quarta via al socialisme radicalitzant les mesures revolucionaries i donant suport a diverses causes revolucionàries (des de ETA o les Brigades Rojas fins a les palestines i africanes. Així, com a mesures pròpies d'una ortoxa dictadura del proletariat va prohibir els partits polítics reaccionaris, va nacionalitzar diverses empreses, va fixar l'explotació del petroli en benefici del poble; i, va iniciar una campanya d'atemptats contra els Estats Units un cop aquests bombardejessin Libia com a resposta per donar refugi al lider palestí Yassir Arafat.


Amb el desmoronament de l'URSS i la transformació capitalista global Gaddafi va passar la dècada dels noranta com a un lider paria terrorista; mentre en l'interior del pais el poble contiuava aprofitant les riqueses generades pel petroli. Amb la substitució del perill comunista pel terrorista un cop caigudes les torres bessones, el règim libi es penedeix dels actes terroristes anteriors cosa que provoca un allegurament de les sancions econòmiques occidentals que permeten continuar millorant la vida de milers de ciutadans libis.


Actualment, el Guia de la Revolució Libia (no existeixen ni la figura del cap d'estat ni del govern) viatja per Europa amb una jaima (o habitatge tradicional dels beduins del desert, car ell és un beduí), una guardia pretoriana de 3o dones, i un sèquit de més de 100 vehicles i 300 persones. El abans lider revolucionari s'ha convertit en un sàtrapa en el sentit més extricte del tèrme. Ambtot, els caps d'estat (sobretot els reis) i els molts polítics occidentals no deixen d'ésser sàtrapes, però occidentals; gent que viu dels de més, rodejats de tots els luxes possibles i que moltes vegades no miran pel poble sinó únicament per a les diferents elits que ostenten el poder. Gaddafi no deixa de ser Hugo Chàvez d'aqui uns anys: un personatge, amb personalitat pròpia, ideari de justicia social, sentit d'estat i un caràcter autoritari que la permés millorar en molts aspectes la vida dels seus ciutadans sota una ideologia socialista empírica.




Salut!

Jon

divendres, 14 de desembre del 2007

Barbaritat Valenciana


Per segon dia en aquesta setmana, aquest blog es vol fer ressó de les sentències judicials en contra dels repetirdors televisius que Acció Cultural del País Valencià disposa arreu del país. Acció Cultural ha denunciat que li han aaribat ordres de tancament per als repetidors de Castelló i València, cosa per la qual es deixaria de sintonitzar TV3 en la major part del país.


Tal i com defensa Vicenç Partal, valencià i director del portal-diari Vilaweb al seu blog, aquests atacs deixen el País Valencià sense pluralitat informativa ben be de camí cap un nou tipus de Reich a la valenciana, suportat en la corrupció i l'especulació urbanística

dijous, 13 de desembre del 2007

Euskadi - Catalunya, el 29 de Desembre




Com cada any per Nadal, aprofitant la parada de les competicions futbolístiques professionals; arriba el partit de la selecció catalana; amb el beneplàcit, com no, de les institucions esportives i polítiques espanyoles.


Aquest any, però, els aficionats a la Selecció haurem de viatjar si volem veure en viu i en directe l'aconteixement. Aquest any la Selecció es desplaça fins al vell estadi de San Mamés, a Bilbao, per enfrontar-se, en un clima de festa i germanor, a la selecció nacional basca; en una mena de partit de tornada al que es va disputar a l'octubre del 2006 al Camp Nou de Barcelona.


Aquest passat octubre la Selecció no va poder disputar cap partit per les pressions a les que van sotmetre les autoritats espanyoles a les seleccions que, en un principi, volien viatjar fins a Barcelona, com l'americana. Davant aquests atacs, el partit de nadal, ha de comportar el suport de la societat civil catalana a la seva selecció malgrat no respongui a les fronteres històriques i culturals dels Països Catalans; i, malgrat es jugui fora.


Buenu...tot aixó ve a que des de la Trinxera ens podriem mobilitzar i fer una expedició per veure el partit; com hem fet quasi cada any....

Salut!
Jon

dimecres, 12 de desembre del 2007

Comentaris sobre el món d'avui

"L'equivalent d'internet en la era industrial és la fàbrica: el que era la fàbrica en la gran organització industrial, és internet a l'era de la informació"
Manel Castells, Sociòleg.
Que cadascú n'extregui les seves conclusions

dilluns, 10 de desembre del 2007

Crònica de la Xerrada en Commemoració de l'Assassinat de Bonaventura Durruti

El passat dissabte 24 de novembre a partir de les 18.30 h, va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Cívic l’Estació del Vendrell una xerrada sobre la vida de Durruti i la seva relació amb el POUM. Dita xerrada fou presentada per un membre de la Trinxera, Botika, i per Pello Erdoziain de la Fundació Andreu Nin. En la mateixa van intervenir Raúl Díaz, membre de la CNT i Wilebaldo Solano, antic secretari general de la Juventud Comunista Ibèrica (JCI) i del Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM) i president de la Fundació Andreu Nin, qui va conèixer i va tractar personalment a Durruti.


Intervenció de Raúl Díaz
Bonaventura Durruti representa una fita en la història del anarquisme i de la revolució. Va néixer a Lleó en el si d’una familia obrera, el seu pare era curtidor. Després d’una vaga de curtidors, el seu pare va perdre el seu treball i el nen Bonaventura deixaria d’anar a l’escola a la que anaba llavors, havent d’anar a un altre més humil.

Amb catorze anys va entrar d’aprenent en un taller metal·lurgic i va començar a establir relacions amb el moviment socialista i a interesar-se per la lluita social. S’afilia a la UGT resultant bastant radical per al seus dirigents sindicals. Quan va acabar el seu aprenentatge professional va començar a treballar en un altre taller mecànic on aconseguiria la qualificació de oficial torner.
En aquell període començaren les primeres vagues importants a Lleó durant la Primera Guerra Mundial. Els països de l’Entesa democràtica necessitaven matèries primeres com el carbó, abundant en la conques de les regions astur- lleoneses. Davant de l’augment de la demanda d’aquest mineral, els miners van veure la possibilitat de plantejar vagues mineres a fi de millorar les seves condicions de vida. Ambtot, la vaga de picadors no afectava al suministrament de carbó.

Durruti, que treballava llavors com a mecànic de manteniment de les bugaderies d’una mina i encara que l’UGT s’hagués desvinculat de la vaga minera, entenia que la clau de l’èxit romania en que es paralitzés el procés de rentat de carbó. Només al adherir-se els treballadors i el personal de manteniment de la bugaderia a la vaga es pogué aturar l’exportació de carbó i la vaga tingué efectes. Es a partir de la seva participació en aquella vaga quan començaria la llegenda d’aquest lluitador obrer. Tras ser despedit de la mina, començà a treballar en el ferrocarril de Lleó, cosa que el portà a participar en la vaga general de 1917 amb un plantejament, ja, revolucionari, enfrontant-se a la UGT que l’acabaria expulsant per radical.

Els seus companys l’aconsellen que fugi de Lleó. Marxa a la propera Asturias i allà s’uneix al anarquisme. Es reclamat a fil·les, però, deserta i s’exilia a França on es formaria com a líder anarquista. Torna a Espanta en ple apogeu del pistolerisme patronal, moment en que els massassinats a dirigents obrers per part dels Sindicats Lliures. Juntament a uns altres companys anarquistes forma el grup ‘’ els Justiciers ‘’, grup que realitzarà accions i sabotatges amb l’objectiu d’ajudar el moviment sindical. Contacta amb líder anarquista Francisco Ascaso quan aquest estava encarcelat a Saragossa, tornant-se des de llavors amics inseparables.

Al seu retorn de Barcelona participarà en atracs a bancs. Torna a Saragossa en sortir Ascaso de la presó i tras separar-se dels “Justiciers”, formen el grup “els Solidaris” juntament a Juan García Oliver amb qui participaria en atemptats contra la Guardia Civil i contra el cardenal aragonés Soldevilla y Romero, un dels financiadors dels pistolers de la patronal. Realitzen diverses accions armades fins l’arribada de la II República. Després de varies deportacions va tornar a Espanya on continua realitzant diferents accions armades i vagues.

Al iniciar-se la Guerra Civil, Durruti participa en les jornades revolucionaries de juliol a Barcelona i un cop vençuda la sublevació militar, en la organització de les primeres col·lumnes militars que marxaven cap a Saragossa a fi de lluitar contra els sublevats. Al iniciar-se la Guerra Civil, Durruti participa en les jornades revolucionaries de juliol a Barcelona i un cop vençuda la sublevació militar, en la organització de les primeres col·lumnes militars que marxaven cap a Saragossa a fi de lluitar contra els sublevats. Estan participant en la defensa de Madrid mor en estranyes circunstàncies mai aclarades. Al seu retorn i enterrament a Barcelona es van convertir en una multitudinària manifestació de dol per la mort d’aquest heroi del poble.


Intervenció de Wilebaldo Solano
Es parla molt del passat però, sovint, el que es diu no te molt a veure amb la realitat. Així es diu que el govern republicà no es va adonar del perill que suposava els colpistes en l’exèrcit amb les conseqüències que després tingueren a nivell mundial. Aquest perill era percebut clarament per les forces populars, les quals es van oposar a l’avenç dels colpistes mitjançant vagues. El govern veia el perill però tenia més por als revolucionaris. Sabia que l’exèrcit no donava suport a la República, cosa per la qual van col·locar en la direcció militar als pocs generals addictes a la República, com el cas del General Batet a la capitania general de Burgos, que fou afusellat pels colpistes.

El cop va començar amb l’assassinat dels militars esquerrans, perquè eren els que podien oposar-se als colpistes. Franco es mantenia a la espera de tenir un paper més actiu en el cop i no es va adherir a ell fins que el general Queipo de Llano tingué controlat el procés i va veure posible convertir-se en el cap del moviment. No es va produir una depuració dels colpistes per culpa del l’exèrcit, ambtot el moviment obrer, la CNT i el POUM principalment restaren en guardia davant el perill colpista.

La CNT al adonar-se del perill escollí una sèrie de militants destacats i els va fer traslladar-se a viure a cases llogades prop dels cuarters militars de Barcelona, amb l’objectiu d’observar els moviments que poguéssin desenvolupar-se dins de dits cuarters per part dels sediciosos, realitzant una destacada feina de contra-vigilància. Així, quan els militars s’aixecaren en Barcelona, la CNT esta sota avís. Van comprovar els dies previs al cop que entràven molts civils dretans als cuarters, concretament a Pedralbes. En el moment en que es produeix el cop, els obrers van prendre les armes que van poguer aconseguir i van neutralitzar els colpistes en Barcelona.

L’esperit de defensa i la organització obrera va aconseguir aplastar els militars. Els dies previs al cop es van produir numeroses reunions polítiques amb els GABOC (s), la CNT i el POUM cosa que va acabar resultant eficaÇ. Aixímateix, aquells dies, els militants poumistes més destacats estan en guàrdia, no dormien a les seves cases, cosa per la qual pogueren passar a l’acció inmediatament.

A Barcelona es va guanyar la batalla i Durruti, Andreu Nin i Frederica Montseny, entre altres, van tenir un paper molt destacat en la derrota dels sublevats. A les atarazanes i a la capitania general, els militants de la CNT i el POUM van aplastar al general colpista Goded i, a continuació, van prendre la resta dels cuarters.

En aquells primers dies el POUM es va incautar entre d’altres local del Teatre Principal, situat a la Rambla, covertint-se en el local més important del partit, tot i que aquells primers dies, per seguretat els dirigents del POUM no el feien servir. Des de el Teatre Principal es va iniciar la coordinació entre les dues organitzacions (CNT i POUM). Durruti deia que si la gent els havien vist lluitar junts, ara després de vèncer, també havien de romandre units. Durant les jornades revolucionaries de juliol, vaig estar [Wilebaldo Solano] treballant estretament amb Andreu Nin en el Comité Militar del POUM. El 19 de juliol fou un gran dia en l’història de la humanitat.

Dies després, el 20 o el 21, un cop haver dormir al nou local incautat del Teatre principal, Andreu Nin em va animar a observar Barcelona aquells dies, la Barcelona revolucionària. Tot funcionava!. Per exemple, el transport públic ho feia com mai ho havia fet. Els emigrants que vivien a Catalunya demanaven permís a les organitzaciones per tornar a les seves localitats, per lo que es va procedir a eliminar els preus dels transports públics. Esdevenien gratuits. Andreu Nin, en presència de Durruti: “Mira com els obrers s’apoderen de la ciutat! Sorgeixen iniciatives per tot arreu, les col·lectivitzacions. Saps quan es va trigar a Rússia a aconseguir això? Messos i messos. Hem desenvolupat un procés molt més important perquè en menys temps i degut a l’entusiasme de la gent hem fet moltes coses.”
No vam aconseguir guanyar degut al paper de l’estalisnisme que va bombardejar les iniciatives revolucionàries. Ambtot el patiment, podem dir que aquella experiencia va fer gran a la classe obrera espanyola.



A continuació, es va establir un debat interessant entre els ponents i el públic asistent a l’acte.


Pello Erdoziain, Desembre 2007
(traducció la Trinxera)

Apaguin los televisors

Des de el dia d'avui, dilluns 10 de desembre, la zona més sud dels Països Catalans, no pot veure TV3. Ciutats com Alacant o Elx no podràn veure les emissions de TV3 per una decissió arbitrària de la Generalitat Valenciana (PP) que ha fet clausurar un repetidor que portava la senyal fins allà. Sortosament, gràcies a mitjans propis, comarques com l'Alcoià o la Marina, encara poden seguir les senyals emeses des de Sant Joan Despí.

Des de el col·lectiu la Trinxera observem aquest fet com un atac a la cultura catalana, la pròpia des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (encara que molts no ho vulguin veure/entendre així); però, alhora, també com un atac a la llibertat d'expressió i la pluralitat d'idees des de el mateix centre del poder públic, autònomic i central. Malgrat que la responsabilitat directe sigui del govern valencià (PP) no es poden obviar els fets desenvolupats al Principat i que no han ajudat en gran mesura a mantenir les emissions. (més detalls a http://www.vilaweb.cat i http://www.acpv.cat ).

Sempre hem mantingut com a base de les nostres reivindicacions la reunificació i la unitat dels Països Catalans. Ara més que mai, es moment de deixar de banda moltes de les institucions que durant ja prop de 300 anys han construit una pretesa diferència; i, construir, des de les persones i les organitzacions cíviques i culturals, un espai cultural veritablement català.

diumenge, 9 de desembre del 2007

El pas a la llibertat

Lluitem!! Lluitem per la nostra autonomia , per la nostra llibertat i dignitat; i pel comunisme llibertari!

Destruïm estats totalitaris, per la emancipació de totes les cultures!
No podem creure en un govern ni en partits polítics que viuen de l’engany i la gula , però comencem a creure en les nostres mans i en la nostra intel·ligència , que el nostre cervell sigui un arma indestructible , veraç contra el poder !

Podem viure autogestionant les nostres vides i vivint de la nostra pròpia producció sense la necessitat de treballar més del que realment podem necessitar , sense mantenir paràsits i estats invasors , fuig Espanya dels països catalans!!

No està tant lluny aquesta forma de vida , però si la nostra consciència ( a causa del sistema capitalista que ens ha alienat ) . Pensem en la Catalunya independent proletariada , sense cap estat ni govern ( ni espanyol ni català ) la economia creixent catalana s’ha de controlar d’on es produeix , del poble català i no d´ espanya ni del govern capitalista català , no hem d’oblidar que el concepte NACIÓ sempre a sigut igual ( vingui d’on vingui ) per la classe treballadora , una tortura , explotació i opressió. Creiem en la Catalunya lliure d' imperis , perquè es el primer pas cap a la llibertat , però també ha de ser lliure de polítics per ser totalment lliure . El pas a la llibertat no esta tant lluny com sembla! Agafem consciència i mantenim la coherència amb les idees revolucionaries , el dia a dia i la evidencia de les coses farà l’últim pas cap a la llibertat!

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL POBLE CATALÀ!!

CONTRA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!

PER EL COMUNISME LLIBERTARI!

CONTRA ELS ESTATS!!

FAI-T (Facció Anarko-Independentista de la Trinxera)

divendres, 7 de desembre del 2007

Com està el Baix Penedès (el diari)

Normalment, els divendres, en obrir el Diari del Baix Penedès, l'únic que acostuma a irritar a un són els articles setmanals de la col·lumna Vox Populi, creada per la Laia Gomis, però amb la funció latent de reforçar qualsevol tesi socialista (del PSOE). Aquest divendres però, hi ha moltes articles d'opinió que, a mi personalment, em sembla possitiu llegir-los i fer una petita reflexió.

En primer lloc, i sentit positiu, voldria felicitar al sr. Llopart per la seva crítica al senyor August, PxC Imperator; com a membre de la Trinxera i autoconsiderant-me antifeixista no puc més que aplaudir el seu article.

En segon lloc, el primer que m'ha cridat l'atenció és un article completament populista i electoralista del senyor Jovani (regidor del PP) envers els passats atemptats d'ETA. Per evitar malentesos , simplement, es podria haver aproximat al fet d'un altre manera evitant la postura demagòga, populista i electoralista present en l'article.

Vox populi almenys, el títol de la col·lumna podria haver-se anomenat d'un altre manera. Tal i com defensava l'altre dia al blog homònim; la citada col·lumna per ben escrita que estigui llueix una aparença científica i objectiva que pot fer confondre molta gent. Avui la senyoreta parlava de la constitució, o més ben dit, prostitució. Perquè l'anomenada carta magna l'únic que ha fet és prostituir quantitats ingents de persones que lluiten únicament pels vots i el poder polític. Els demés, el 80% de la població, ens conformem amb fer un trist de dia de festa entre jornades laborals inacabables o estrictes evaluacions continues derivades del procés de Bolonya.

Ambtot, la palma se l'en duia l'autonomenat historiador Vidiella. Està molt bé descriure les coses que fan uns...però i les que fan els altres?? Hem de parlar dels assasinats massius dels feixistes?? dels bombardejos indiscriminats sobre les poblacions civils?? dels refugiats, exiliats o represaliats ?? o de la probable responsabilitat de molts vius en aquells dies ?? Hem de recordar els caps que van rodar a França per instaurar l'imperi burgés?? o l'expoli als països anomenats subdesenvolupats ?? o els crims de l'esglèsia...els monjos que poguéssin morir durant la guerra civil o la revolució no són més que una ímfima part dels morts causats al llarg de la història per l'esglèsia. Hem de recordar com van entrar els croats a no se quina ciutat de l'occitania (Bèziers, crec)...Déu ja escollirà els seus.... En obviar l'altre bàndol, el justificà i amb la llei a la mà, vosté també hauria d'anar al tribunal aquest que cita....

Les hemerotèques, per be que existeixin les han fet existir aquells que han guanyat i lògicament lo dolent dels altres queda viu...a més hem de ser crítics amb tot el material històric a la nostra disposició i adequar-lo a les normes metodològiques existens, que per desgràcia en història no les se, però no deuen distar gaire de les sociològiques....si només s'informa amb el material d'un bàndol, normal que extregui aquestes conclusions....

I amb les cites històriques del seu article...només cla recordar que estaven temps de guerra. Acàs Churchill o Rossevelt van respondre per els alemeanys o italians que poguéssin haver matat les tropes aliades a la gran guerra?? a més tota ideologia-religió necesita els seus discursos incendiaris...busquem el que deien els cures nazionals aquells dies?? jo n en tinc ganes...

Salut!!
Jon

la Vanda al Espardenyarock ´07


El blog del col·lectiu la Trinxera vol fixar-se, entre altres coses, en les diferents manifestacions culturals que el jovent vendrellenc dur a terme per a satisfer les seves inquietuts creatives. En aquest sentit, en el dia d'avui actua al Forcall (els Ports, Castelló), la Vanda en el transcurs de de l'Espardenyarock, un veritable festival músical d'hivern.


La Vanda és un grup relativament jove que van debutar a l'abril d'aquest any en la festa de cloenda del vell Ateneu la Trinxera a l'escorxador. A partir d'aquell moment i durant l'estiu, els ja mítics Winni the Punk & the Trinxera all-Stars es van transformar, amb la calma, en la Vanda que avui actua al Forcall i que al Vendrell ja va tocar per la plantada de bèsties de foc, la Fira i el passat Correllengua.


L'Espardenyarock és un festival músical d'hivern dels Països Catalans. Encara que només compti amb dos anys d'experiènciea el cartell d'aquest any compta amb la presència de grups destacats de la zona com Pepet i Marieta o Agraviats.


dimarts, 4 de desembre del 2007

Inici del Blog

A partir d'avui el col·lectiu la Trinxera posa en funcionament un humil blog per tal de fer-lo servir, entre altres coses com a mitjà de comunicació del col·lectiu amb la població en general. La societat actual es caracteritza per un accés quasi ilimitat a quantitats ingents d'informació, sovint falsa o invàlida o inexacta; com a conseqüència, des de aquest blog, els membres de la Trinxera i el propi Col·lectiu podrem informar sobre diversos fets experimentats i que poguin tenir alguna relació amb les activitats i objectius del col·lectiu i l'Ateneu.

El blog s'inscriu en un projecte més ampli d'establir en el propers mesos, i en funció del funcionament d'aquesta eina; un portal més ampli que pugui fer-se servir com a espai de trobada alternatiu del Baix Penedès

De moment, esperem la participació d'almenys la militància de la Trinxera o si més no la col·laboració, suggerencies etc...

Salut!

Solidaritat Antifeixista

Amb barrets i paperines o sense, volem mostrar la nostra solidaritat amb els col·lectius antifeixistes de Madrid així com amb tots els coneguts i amics del company Carlos, jove militant antifeixista assassinat a Madrid fa uns dies.

En tant que joves amenaçats per les putrefàctes ments dels brètols admiradors de les bàrbaries comeses per la més trágica de les ideologies subjacents al capitalisme sabem el que representa haver de mirar a banda i banda dels carrers, hem vist navalles i altres estris punxants durant la celebració d’actes i festes populars al llarg dels anys, hem sofert les amenaces al nostre local que ha intentat ser cremat i saquejat en diferents ocasions; i, el que potser és el més nauseabund, hem vist a una colla d’aquests brètols encarar-se amb disminuits que sortosament foren defensats per la multitut. Sabem del veritable perill que suposa la proliferació d’aquesta ideología sagnant en la ment de determinants joves per les diferents experiències que hem patit. No ens cansarem de denunciar públicament la poca repressió policial, judicial i institucional envers aquests veritables antisistema que basen totes les seves accions en la violencia contra el diferent atemptant directament contra l’únic fet intrínsec a l’ésser huma: la diversitat.

Volem denunciar la parcialitat de molts dels mitjans de comunicacions de mases quan després dels incidents madrilenys (abans dels avalots del passat dissabte a Barcelona) van qualificar implícitament d’anormals els comportaments antifeixistes quan els veritablement desviats (no anormals, desviats) són els comportaments racistes, xenòfobs i violents dels joves feixistes. Els avalots barcelonins es configuren a partir d’altres dinàmiques i no serveixen per criminalitzar l’antifeixisme, fer-ho, és fer demagogia barata.

Finalment, volem recordar a la població vendrellenca que els membres de la Trinxera estem amenaçats per aquesta colla de brètols, i no seria d’estranyar que qualsevol dia, els tan odiats mitjans de masses visitin Vendrell davant la realització de qualsevol barbaritat per part d’aquests energúmens. Com a conseqüència, demanem la solidaritat i l’ajuda de la població en general per lluitar contra aquesta enfermetat que ja fa segles que dura.

El Vendrell també serà la tomba del feixisme