divendres, 7 de maig del 2010

L'Ajuntament del Vendrell censura al Col·lectiu la Trinxera pel "tema Hinojo"


El passat més d’octubre de 2009 es va celebrar el judici en el qual una jove acusava Ferran Hinojo, interventor de l’Ajuntament del Vendrell, d’un suposat delicte d’assatjament sexual l’abril de 2005.

El jutjat del Penal número 1 de Tarragona va declarar culpable Ferran Hinojo, i el va condemnar a pagar una multa de 15 € diaris durant 12 mesos (5.475 €) i a indemnitzar la víctima amb 4.000 € pels danys morals ocasionats. Per tant, es va donar per verídica la versió de la jove, la qual era menor d’edat quan van succeir aquests tràgics i indignants esdeveniments.

Segons va quedar provat en el judici oral, l’interventor va acariciar l’esquena de la víctima per, tot seguit, passar a acariciar-li els pits per l’interior de la samarreta. La menor, a l’intentar desfer-se’n es va estripar la camisa, la qual es va fer servir com a prova durant el judici.

Tanmateix, la jove va declarar que el funcionari li va donar a entendre que si permetia aquesta relació , ell l’ajudaria a continuar treballant al Consistori.

Un cop feta pública la sentència judicial l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, va remarcar la professionalitat de l’interventor i va decidir mantenir-lo en el seu càrrec ja que “la sentència no l'inhabilita per a realitzar la seva tasca”.

Davant de tots aquests successos, quatre grups municipals del Vendrell, la CUP, PSC, ERC i ICV-EUiA, van organitzar una campanya conjunta per demanar a la població que es posicionés respecte la presència a l’Ajuntament d’un interventor condemnat per un delicte d’abusos sexuals. També demanaven a l’alcalde Benet Jané que actués davant d’aquesta situació la qual es considera “inadmissible i molt greu”.

Després de molt insistir i lluitar per posar fi a aquesta lamentable situació mitjançant diverses actuacions de la ciutadania vendrellenca, com per exemple manifestacions diverses als mitjans de comunicació locals, cartes de treballadores i treballadors de l’Ajuntament demanant el cessament de l’individu i, fins i tot, després de 3 encartellades per part del Col·lectiu la Trinxera; ha agafat el paper protagonista l’evidència pura i dura del silenci còmplice de l’alcalde Benet Jané.

No només s’ha mantingut al càrrec l’assetjador sexual, sinó que ara, a més a més, ens priven d'un dels drets més bàsics, el de la llibertat d'expressió, el dret de tot individu a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura. Aquest dret queda recollit a l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la gran majoria dels sistemes democràtics també l'assenyalen.

El passat dijous 22 d'abril des del Col·lectiu la Trinxera vam realitzar l'enganxada d'uns 200 cartells pels carrers del centre de la vila. El cartell porta el títol de “FORA ASSETJADOR SEXUAL DE L'AJUNTAMENT!”, va acompanyat del text “L'interventor municipal, Ferran Hinojo, ha estat condemnat per un jutjat de Tarragona per un delicte d'assetjament sexual contra una menor que treballava a l'Ajuntament. L'alcalde, Benet Jané (CiU), es nega a destituir-lo!” i finalitza amb la proclama “RECUPEREM LA DIGNITAT DEL NOSTRE POBLE”.

El divendres 23 d'abril ens vam emportar la sorpresa de que a les 8 del matí tots els cartells havien estat arrencats. Així doncs, en lloc de desistir, vam decidir fer una encartellada encara més gran la nit del diumenge 25 d'abril. Al finalitzar l'encartellada, a la carretera de Valls, una patrulla de la policia municipal, a la intenció clara d'intentar espantar-nos o cohibir-nos, va retenir durant gairebé 20 minuts part dels membres de la Trinxera únicament pel fet d'estar encartellant els cartells contra l'Hinojo.

El més increible va venir el matí de dilluns 26 d'abril quan diversos membres del col·lectiu vam veure en persona com personal de l'Ajuntament, que es movien pel poble en tres cotxes amb el logo de l'Ajuntament del Vendrell, es dedicaven a treure els cartells amb rascletes. Fins i tot, van arribar a amenaçar a un membre del col·lectiu quan els va preguntar perquè treien els cartells, dient-li “què es callés que sabien qui era el seu cap”. No és una suposició, és una realitat fet que hi ha testimonis que van presenciar els fets.

Així doncs, queda més que demostrat que l’Ajuntament del Vendrell està fent tot el possible per tal d’encobrir aquest fets arribant a l'extrem de destinar recursos públics, i que per tant surten de les butxaques de tots els vendrellencs i vendrellenques, per defensar els interessos personals d'un assetjador sexual.

Per una altre banda, desde el Col·lectiu la Trinxera volem fer una crida a la ciutadania vendrellenca perquè reflexioni sobre aquests fets, ja que creiem que no es pot permetre de cap de les maneres la violència contra les dones ni al Vendrell ni en cap indret del món. Ara sabem a mans de quin tipus de persones van a parar els nostres impostos.

Per la nostre banda deixar ben clar al “nostre” consistori, que continuarem realitzant la nostra lluita, i que per moltes coses que intentin encara hi tornarem amb més força, més ganes i més recursos. Com a resultat de tot plegat volem anunciar que intensificarem les nostres mobilitzacions i ens reservem el dret de realitzar les accions que creiem oportunes. No ens aturarem fins que l’assetjador sexual deixi de ser interventor del nostre municipi.


Col·lectiu la Trinxera

diumenge, 21 de març del 2010

CADA DIA ES 8 DE MARÇ



Acte conjunt del Col·lectiu La Trinxera i la CGT del Vendrell. CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ.
Dissabte 27 de març a partir de les 7 de la tarda:
- Projecció curtmetratge
- Taula rodona-debat "El feminisme en la nostre lluita". Ponents:
* Ermengol Gassiot - CGT
* Núria Fabregat - Dones Llibertàries
* Olga Tobal - La Trinxera
* Joan Caralt (moderador) - La Trinxera
- Sopar + música

els tiquets del Sopar es poden aconseguir a l'Ateneu la Trinxera o a la CGT Vendrell fins al 25 de Març.


Us hi esperem!

dimecres, 17 de març del 2010

Xerrada sobre la crisi


Aquest divendres 19 de març, a l' Ateneu popular La Trinxera es farà una xerrada sobre "La crisi avui", a càrrec d' Ivan Gordillo (del seminari Taifa d'economia crítica).
La xerrada és a les 19:00 hores.

mes informaciò sobre el Seminari Taifa a: http://seminaritaifa.org/

dilluns, 8 de març del 2010

CADA DIA ÉS 8 MARÇ


Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.


MANIFEST "CADA DIA ÉS 8 MARÇ"

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- ...

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010

diumenge, 7 de març del 2010

Tot es identitari



Sense entrar a valorar els incidents produïts als Planes, en tant que considerem que uns actes com els donats la setmana passada són del tot manipulables demagògicament a més de donar-se en un context concret que no pretenem investigar (almenys en aquest article), volem assenyalar un altra manipulació, més subtil, però, alhora més perillosa que hem observat en els darrers comunicats de la PxC.

Tal i com ens han advertit els diferents científics socials que formen part del col•lectiu, els darrers articles, comunicats i rodes de premsa on apareix alguna menció a la Plataforma per Catalunya, la menció al partit racista, va acompanyada del adjectiu identitari. Ens agrada l'ús incorrecte d'aquest adjectiu, perquè, una vegada més demostra la poca visió, la poca preparació i el poc coneixement dels capitostos de la PxC dels conceptes bàsics de la ciència social; ara bé, contrariament, ens fa molta por el procés de canvi de significats dels conceptes que en tot cicle electoral inicien aquests mediòcres estràtegs que en la línea de Goebbels pretenen alienar encara més les consciències de la ciutadania.

Identitari és un mot que no es troba en el DIccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; però, que en disciplines com la psicologia tant individual com social, la politòlogia, però, sobretot en la sociològia i la antropologia és d'ús ben comú. Identitari, de forma resumida, seria qualsevol procés que mitjançant la interacció (amb individus, organitzacions, grups, etc.) afecti la construcció de la identitat de l'individu i la forma la seva cohesió amb el grup al qual pertany. Venir a la Trinxera és identitari per aquells que hi anem; anar a treballar, a qualsevol lloc, és un tret identitari per a qualsevol persona; anar a fer castells, ser de qualsevol grup polític (des de el més feixista com el seu, fins a la CUP passant per PP; CIU, PSC, ERC, ICV, PNB, BNG, Reagrupament, FUeza Nueva o la CNT); anar a fer unes birres, barallar-se, mirar hòquei o futbol o el que sigui. La major part dels fenòmens socials, per no dir tots, que es basen les interaccions són processos identitaris; en conseqüència, les interaccions amb els altres són la base dels processos identitaris, de la nostra identificació (pròpia i amb el grup) o el que és el mateix, de la nostra persona.

Veient el que hi ha només podem fer-li dos recomanacions: en primer lloc, interaccionin, vosté i els seus lloctinents amb la població immigrada que no li passarà res. Aprendrà moltes coses entre altres una mica de relativisme que potser aconsegueix certa capacitat empàtica en vosté i els seus secuaços. Veuràn que la guerra ètnica que vostés proclamen, a banda de recordar tràgicament a les soflames de Hitler o dels serbis Milosevic o Karadzic (que ara jutgen justament per cridar el mateix) o a les notícies arribades de Rwanda i la República Democràtica del Congo; són les mateixes crides a la Yihad provinents dels cercles fonamentalistes islàmics. Ja ho diuen que els extrems es toquen. En segon lloc, no tergiversin els conceptes: els processos identitaris són el que són, tot fenòmen social és identitari. Anomenin'se com el que són: un partit populista (com ho era el de Hitler), un partit xenòfob (com ho era el de Hitler), un partit racista (com ho era el de Hitler), un partit que tergiversa significats (com ho era el de Hitler). Per quan s'inventaran una nova religió barrejada de mites fundacionals catalans, liturgia pagana i elements fantàstics com ho va fer Hitler?

Col.lectiu la Trinxera

divendres, 8 de gener del 2010

Cicle de Cinema a l'Ateneu: La Lluita de les Dones



CINEMA A L'ATENEU LA TRINXERA
Bones pel·licul·les i una gran xerrada!!!

Diumenge 10 de gener: 13 ROSAS

Diumenge 17 de gener: MUJERES EN PIE DE GUERRA

Divendres 22 de gener: Xerrada amb Josefina Piquet, el seu testimoni en la guerra civil i com a membre del grup "Les Dones del 36"

Diumenge 31 de gener: OSAMA

divendres, 18 de desembre del 2009

Cicle de Cinema a l'Ateneu: els Murs de la Vergonya



Us convidem a la Projecció de dues pel•lícules relacionades amb els Murs s'han erigit en el món contemporani: el Mur de Berlín, que va separar les dues alemanyes fins el 1989, i per altra cantó l’actual situació a Palestina, on el govern Israelià ha construït un mur per separar la Franja de Gaza de la resta del territori.