diumenge, 21 de març del 2010

CADA DIA ES 8 DE MARÇ



Acte conjunt del Col·lectiu La Trinxera i la CGT del Vendrell. CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ.
Dissabte 27 de març a partir de les 7 de la tarda:
- Projecció curtmetratge
- Taula rodona-debat "El feminisme en la nostre lluita". Ponents:
* Ermengol Gassiot - CGT
* Núria Fabregat - Dones Llibertàries
* Olga Tobal - La Trinxera
* Joan Caralt (moderador) - La Trinxera
- Sopar + música

els tiquets del Sopar es poden aconseguir a l'Ateneu la Trinxera o a la CGT Vendrell fins al 25 de Març.


Us hi esperem!

dimecres, 17 de març del 2010

Xerrada sobre la crisi


Aquest divendres 19 de març, a l' Ateneu popular La Trinxera es farà una xerrada sobre "La crisi avui", a càrrec d' Ivan Gordillo (del seminari Taifa d'economia crítica).
La xerrada és a les 19:00 hores.

mes informaciò sobre el Seminari Taifa a: http://seminaritaifa.org/

dilluns, 8 de març del 2010

CADA DIA ÉS 8 MARÇ


Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.


MANIFEST "CADA DIA ÉS 8 MARÇ"

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- ...

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010

diumenge, 7 de març del 2010

Tot es identitari



Sense entrar a valorar els incidents produïts als Planes, en tant que considerem que uns actes com els donats la setmana passada són del tot manipulables demagògicament a més de donar-se en un context concret que no pretenem investigar (almenys en aquest article), volem assenyalar un altra manipulació, més subtil, però, alhora més perillosa que hem observat en els darrers comunicats de la PxC.

Tal i com ens han advertit els diferents científics socials que formen part del col•lectiu, els darrers articles, comunicats i rodes de premsa on apareix alguna menció a la Plataforma per Catalunya, la menció al partit racista, va acompanyada del adjectiu identitari. Ens agrada l'ús incorrecte d'aquest adjectiu, perquè, una vegada més demostra la poca visió, la poca preparació i el poc coneixement dels capitostos de la PxC dels conceptes bàsics de la ciència social; ara bé, contrariament, ens fa molta por el procés de canvi de significats dels conceptes que en tot cicle electoral inicien aquests mediòcres estràtegs que en la línea de Goebbels pretenen alienar encara més les consciències de la ciutadania.

Identitari és un mot que no es troba en el DIccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; però, que en disciplines com la psicologia tant individual com social, la politòlogia, però, sobretot en la sociològia i la antropologia és d'ús ben comú. Identitari, de forma resumida, seria qualsevol procés que mitjançant la interacció (amb individus, organitzacions, grups, etc.) afecti la construcció de la identitat de l'individu i la forma la seva cohesió amb el grup al qual pertany. Venir a la Trinxera és identitari per aquells que hi anem; anar a treballar, a qualsevol lloc, és un tret identitari per a qualsevol persona; anar a fer castells, ser de qualsevol grup polític (des de el més feixista com el seu, fins a la CUP passant per PP; CIU, PSC, ERC, ICV, PNB, BNG, Reagrupament, FUeza Nueva o la CNT); anar a fer unes birres, barallar-se, mirar hòquei o futbol o el que sigui. La major part dels fenòmens socials, per no dir tots, que es basen les interaccions són processos identitaris; en conseqüència, les interaccions amb els altres són la base dels processos identitaris, de la nostra identificació (pròpia i amb el grup) o el que és el mateix, de la nostra persona.

Veient el que hi ha només podem fer-li dos recomanacions: en primer lloc, interaccionin, vosté i els seus lloctinents amb la població immigrada que no li passarà res. Aprendrà moltes coses entre altres una mica de relativisme que potser aconsegueix certa capacitat empàtica en vosté i els seus secuaços. Veuràn que la guerra ètnica que vostés proclamen, a banda de recordar tràgicament a les soflames de Hitler o dels serbis Milosevic o Karadzic (que ara jutgen justament per cridar el mateix) o a les notícies arribades de Rwanda i la República Democràtica del Congo; són les mateixes crides a la Yihad provinents dels cercles fonamentalistes islàmics. Ja ho diuen que els extrems es toquen. En segon lloc, no tergiversin els conceptes: els processos identitaris són el que són, tot fenòmen social és identitari. Anomenin'se com el que són: un partit populista (com ho era el de Hitler), un partit xenòfob (com ho era el de Hitler), un partit racista (com ho era el de Hitler), un partit que tergiversa significats (com ho era el de Hitler). Per quan s'inventaran una nova religió barrejada de mites fundacionals catalans, liturgia pagana i elements fantàstics com ho va fer Hitler?

Col.lectiu la Trinxera