dissabte, 28 de febrer del 2009

Un estudiant de la UAB inicia una vaga de fam per exigir que s’escoltin les reivindicacions estudiantils


Tomàs Sayes, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha iniciat una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans recolza aquesta nova forma de protesta i considera que el mecanisme adequat per a solucionar el conflicte obert a les universitats és paralitzar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat
Avui, dilluns 23 de febrer, s’ha iniciat una nova forma de protestar contra la imposició de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquest migdia, un estudiant de la UAB s’ha declarat en vaga de fam com a mostra de rebuig al comportament i les actituds de les autoritats universitàries davant de les mobilitzacions i reivindicacions estudiantils.

Després d’anys de mobilitzacions, accentuades en aquests últims mesos, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha decidit donar inici a aquest nou tipus d’acció de protesta, tan contundent i extrema, per l’actitud mostrada per les autoritats universitàries.
Respecte els motius que han provocat que s’hagi arribat a aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol constatar:

- Que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzat per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil, que es basen en aplicar una moratòria al procés de Bolonya i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat pública.

- Que la negativa de les autoritats universitàries a prendre en consideració les peticions del moviment estudiantil denota una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que han de defensar els principis en que es basa la democràcia.

- Que l’única reacció dels responsables de les institucions universitàries a les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública.

L’objectiu d’aquesta vaga de fam és fer recapacitar a totes les autoritats universitàries, i que modifiquin els seus comportaments i actituds respecte les reivindicacions estudiantils. Concretament, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol manifestar que:

1.- Totes les negociacions entre les autoritats universitàries i els estudiants han de basar-se en les demandes que s’estan realitzant des del moviment estudiantil. Aquestes demandes són la paralització del procés de Bolonya, mitjançant una moratòria als nous plans d’estudi, i l’obertura d’un procés de debat entre tots els estaments universitaris (Professorat, PAS i Estudiants) per marcar el rumb de la universitat pública.

2.- S’ha d’aturar la criminalització que pateixen els estudiants crítics amb l’EEES. Això significa que s’han de desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen a les universitats, i, per començar, s’han de deixar sense efectes les sancions imposades a 28 estudiants de la UAB. També hi ha d’haver un compromís, per part de tots els rectors, de resoldre pacíficament i amb diàleg tots els afers i conflictes que s’originin dins dels recintes universitaris, rebutjant així utilitzar instruments basats en la força.

Per tal de sortir de l’actual estancament en que es troba el conflicte universitari, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres universitaris, presentem la proposta “Construïm la universitat pública del futur“, que posa els fonaments del procés de debat i de transformació que necessita la universitat, que ha d’estar marcat per la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat dels diversos membres de la comunitat universitària.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), 23 de febrer de 2009

divendres, 27 de febrer del 2009

El Penedès ignorat per la Catalunya Optimista‏


Mai les nostres comarques penedesenques havien rebutjat tant fermament un projecte com en el cas del Logis, mai l'administració de Catalunya s'havia mostrat tant prepotent actuant d'esquenes al ciutadans del Penedès i als seus representants.
Per denunciar tot això va ser que la Plataforma NoFemelCIM va convocar la roda de Premsa on es va criticar la redacció del Pla director d'Infrastructures que afecta a l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume sense tenir en compte que aquests 3 municipis rebutgen el Logis, així com la postura contraria del Consell Comarcal i el rebuig de la ciutadania.
- La logística, un sector en crisi:

Com s'està comprovant, el sector del transport és molt sensible a les crisi econòmiques, si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res, no hi ha logística.
Degut a la crisi s'ha reduït considerablement el trànsit de mercaderies, i si no que li preguntin als camioners i empreses del sector del transport del Camp de Tarragona que es troben en una situació crítica d'atur, tancaments i acomiadaments, més que en altres sectors. L'activitat logística a Catalunya ha baixat un 20%.
Els polígons logístics de l'Alt Camp que s'han iniciat estan parats i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d'impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. El Parc logístic contruït a Vila-rodona havia de crear de 500 a 1200 llocs de treball, actualment està tancat i no hi treballa ningú.
- Reduir l'atur, una excusa pel desastre.

L'atur és conseqüència d'una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d'organització econòmiques i ambientals. Al Baix Penedès hem passat en tant sols 10 anys de 50.000 habitants als 100.000.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer. Amb aquesta regla de tres tant senzilla tindrem més llocs de treball, serem més i quan vinguin les crisi tindrem més atur.
Els mateixos gestors admeten que la crisi econòmica està més accentuada al Baix Penedès degut a una situació territorial caòtica i mal gestionada.
- La plataforma NoFemelCIM denincia:
La malintencionada campanya propagandistica orquestrada pel PSC per imposar, amb l'excusa de l'atur, la requalificació dels terrenys on pretenen instal·lar el Logis Penedès en contra de la voluntat de la societat civil i dels ajuntaments afectats..
No cal ser massa llest per deduir que el Logis Penedès no és construirà fins que no hagi passat la Crisi, ja que actualment no hi ha diners. Evidentment llavors ja no caldrà fer el Logis i menys amb l'excusa demagògica de l'atur.




Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com

dijous, 26 de febrer del 2009

Jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich



Aquest proper dissabte 28 de febrer fem una jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich a l'Ateneu Popular la Trinxera. Hem escollit aquest dia perquè el proper dia 2 de març és l'aniversari del seu assassinat en mans dels órgans de repressió franquista. L'acte començarà a les 18 h amb la projecció del film "Salvador" de Manuel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl, al finalitzar la película es podrà veure el documental "Dotze hores de vida: l'execució de Puig Antich i Heinz Chez". Aquest reportatge de Televisió de Catalunya, va formar part del programa "Dies de transició" i explica les últimes dotze hores de vida dels dos últims assassinats pel règim franquista.

Com sempre l'acte és gratuït i obert a tothom.

mes info: http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich

divendres, 13 de febrer del 2009

En David de Vilafranca finalment no anira a la presó!





Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata
En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.

L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.

L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.

Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!

I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia… Que ningú ho dubti, guanyarem!

Alerta Solidària

11 de febrer de 2009

dijous, 12 de febrer del 2009

Darrera hora sobre el David de la Fornal

Divendres sis de febrer, l'equip d'advocats del David de La Fornal rebien una notificació de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta notificació comunicava que el jutge de l'Audiència Provincial assignat al nostre company David, independentista, comunista i insubmís, és el magistrat de la secció setena, Enrique Rovira del Canto. Aquest jutge, oficial superior del Cos jurídic de l'Armada i magistrat de la secció 7a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb una llarga carrera com a jutge militar, és el responsable de l'empresonament de Francesc Argemí, més conegut com en Franki de Terrassa.

L'Audiència Provincial disposa de diverses seccions amb un mínim de tres jutges magistrats a cada una per resoldre els recursos que s'hi presenten. El procediment habitual d'assignació d'un recurs a una secció determinada es fa de manera aleatòria. En aquest cas, però, l'assignació no ha seguit aquest procediment habitual, i el recurs s'ha enviat directament a aquest jutge de la secció 7a. Una altra vegada, doncs, s'ha tornat a produir una greu irregularitat.Que un ex-militar de la dictadura hagi de decidir sobre l'ingrés a presó d'un insubmís antifeixista no garanteix, de cap manera, un procés just.

El David, juntament amb més d'una desena de regidors de les diferents CUP, presents en ajuntaments del nostre país, advocats, sindicats i d'altres organitzacions polítiques som part en la querella criminal interposada contra la responsable del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, la jutgessa Isabel Gallardo. Si la imparcialitat de la jutgessa ha estat més que dubtosa durant tot el procés, ara, amb la querella de per mig, Isabel Gallardo hauria d'haver-se apartat voluntàriament del cas. Però la jutgessa no només es nega a deixar el cas sinó que el posa damunt la taula d'un militar, el jutge Enrique Rovira del Canto.

El corporativisme més que evident present en el poder judicial espanyol és un fet bastament conegut pel conjunt de la societat civil catalana. El partits polítics s'omplen la boca amb la necessitat urgent de depurar els càrrecs franquistes de la jerarquia judicial i regenerar-ne l'estructura. Discursos a part, els fets ocorreguts durant el darrer ple de l'ajuntament de Vilafranca assenyalen just tot el contrari.

PSC, CIU, ERC, ICV i PP tenien l'oportunitat de contribuir a la democratització de la justícia i no van gosar fer-ho. Els silenci dels regidors a acabat atorgant carta blanca a la jutgessa Isabel Gallardo, en la seva creuada contra l'esquerra independentista i els moviments socials. Ara, govern i oposició locals llencen pilotes fora sobre qui hauria d'haver defensat, al ple, la negativa a afegir-se a la proposta de la CUP, de recolzar la querella contra la Isabel Gallardo. Ara, mentre PSC, CIU, ICV, ERC i PP es passen la patata calenta, tot eludint qualsevol responsabilitat política, el cas del David de La Fornal és a les mans d'un militar, que decidirà sobre l'empresonament del nostre company.


Aturem l'empresonament del David de La Fornal!

dimecres, 11 de febrer del 2009

xerrada-debat sobre el pla Bolonya




Dins de la programació d'actes que el Col·lectiu la Trinxera hem organitzat per aquest primer trimestre del 2009 el proper dissabte, 14 de febrer a les 18 h, organitzem una xerrada informativa sobre el Pla de Bolonya a l'Ateneu Popular la Trinxera. L'acte anirà a càrrec de membres de Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i serà obert a tothom.

Adreça:
Ctra Santa Oliva 27-35 (davant la Tele) el Vendrell.