Senyores, Senyors: ha arribat el circ

Cada cert temps, els carrers de la nostra vil·la, s'omplen de diferents publicitats anunciant l'arribada del gran circ polític-electoral. Les feres, habitualment tancades en els recintes oficials i mostrades públicament en diferents actes institucionals o privats, abandonen la seva condició captiva per mostrar les seves grans aptituts teatrals, malabarístiques; i, perque no, còmiques, cíniques i surrealistes. El gran espectacle dels circs institucionals dura aproximadament un mes: l'anterior a les eleccions; i, arriba al seu punt àlgid, durant la campanya electoral i a l’orgasme màxim el dia de la festa de la democràcia.

L’espectacle del circ ven la seva publicitat en forma de pomposes propostes que descansen sobre cares de persones, els líders, que semblen vendre’s en faroles i cartelleres improvitzades per al moment. Foscos personatges, ensinistradors de partit, dirigeixen tots i cada un dels moviments de les feres durant aquests dies perquè tot sorti bé i es puguin pescar més vots que l’altre. L’altre, durant aquests dies és el diable, un indesitjable que només busca enredar el personal amb les seves fàlses promeses: res més enllà, en dos mesos si tot surt bé compartiran cigalons a vuitanta cèntims al bar del Congrés.

Les versions de l’espectacle polític són diferents: als EUA es juguen play offs de conferència republicana o demócrata i després es fa la final federal i així l’espectacle dura més; a Espanya, dos contrincants designats quasi a dit per la constitució juguen una final a partir únic sempre sota l’atenta mirada dels mitjans de comunicació. Aquests desenvolupen a partir de la seva maquinària tot l’espectacle propagandístic considerant normals tots aquests aconteixements i desviats els demés (l’abstenció, el vot nul i les opcions no oficialistes).

Desde la Trinxera creïem en l’existència dels Països Catalans com a aspiració política del poble català i alhora considerem les reivindicacions de reunificació territorial i autodeterminació política com a legítimes. En conseqüència neguem qualsevol legitimitat a la sobirania nacional espanyola, creiem inexistent la unitat nacional espanyola i rebutjem l’article 8 de la constitució pel qual l’exèrcit és el garant dels fets anteriors. A diferència d’altres organitzacions que mostren una gran hipocrèsia, des la Trinxera creïem que el millor és l’indiferència i volem convidar a la gent a no participar en el circ. O participar de manera crítica.

Opcions no en falten: des de no acudir als col·legis electorals per què a la muntanya o la platja s’esta millor o participar en alguna campanya en favor del vot nul. En aquest sentit volem fer-nos resó de la Campanya “Que els voti Rita” per tal de denunciar l’hipocresia dels polítics en general i en el cas de Rodalies en particular (i votar amb un bitllet); o també votar en nul per tal de mostrar solidaritat amb l’esquerra abertzale il·legalitzada. A mesura que menys suport rebin, potser ens adonem de la força que la societat normal pot tenir.