Tot es identitari

Sense entrar a valorar els incidents produïts als Planes, en tant que considerem que uns actes com els donats la setmana passada són del tot manipulables demagògicament a més de donar-se en un context concret que no pretenem investigar (almenys en aquest article), volem assenyalar un altra manipulació, més subtil, però, alhora més perillosa que hem observat en els darrers comunicats de la PxC.

Tal i com ens han advertit els diferents científics socials que formen part del col•lectiu, els darrers articles, comunicats i rodes de premsa on apareix alguna menció a la Plataforma per Catalunya, la menció al partit racista, va acompanyada del adjectiu identitari. Ens agrada l'ús incorrecte d'aquest adjectiu, perquè, una vegada més demostra la poca visió, la poca preparació i el poc coneixement dels capitostos de la PxC dels conceptes bàsics de la ciència social; ara bé, contrariament, ens fa molta por el procés de canvi de significats dels conceptes que en tot cicle electoral inicien aquests mediòcres estràtegs que en la línea de Goebbels pretenen alienar encara més les consciències de la ciutadania.

Identitari és un mot que no es troba en el DIccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; però, que en disciplines com la psicologia tant individual com social, la politòlogia, però, sobretot en la sociològia i la antropologia és d'ús ben comú. Identitari, de forma resumida, seria qualsevol procés que mitjançant la interacció (amb individus, organitzacions, grups, etc.) afecti la construcció de la identitat de l'individu i la forma la seva cohesió amb el grup al qual pertany. Venir a la Trinxera és identitari per aquells que hi anem; anar a treballar, a qualsevol lloc, és un tret identitari per a qualsevol persona; anar a fer castells, ser de qualsevol grup polític (des de el més feixista com el seu, fins a la CUP passant per PP; CIU, PSC, ERC, ICV, PNB, BNG, Reagrupament, FUeza Nueva o la CNT); anar a fer unes birres, barallar-se, mirar hòquei o futbol o el que sigui. La major part dels fenòmens socials, per no dir tots, que es basen les interaccions són processos identitaris; en conseqüència, les interaccions amb els altres són la base dels processos identitaris, de la nostra identificació (pròpia i amb el grup) o el que és el mateix, de la nostra persona.

Veient el que hi ha només podem fer-li dos recomanacions: en primer lloc, interaccionin, vosté i els seus lloctinents amb la població immigrada que no li passarà res. Aprendrà moltes coses entre altres una mica de relativisme que potser aconsegueix certa capacitat empàtica en vosté i els seus secuaços. Veuràn que la guerra ètnica que vostés proclamen, a banda de recordar tràgicament a les soflames de Hitler o dels serbis Milosevic o Karadzic (que ara jutgen justament per cridar el mateix) o a les notícies arribades de Rwanda i la República Democràtica del Congo; són les mateixes crides a la Yihad provinents dels cercles fonamentalistes islàmics. Ja ho diuen que els extrems es toquen. En segon lloc, no tergiversin els conceptes: els processos identitaris són el que són, tot fenòmen social és identitari. Anomenin'se com el que són: un partit populista (com ho era el de Hitler), un partit xenòfob (com ho era el de Hitler), un partit racista (com ho era el de Hitler), un partit que tergiversa significats (com ho era el de Hitler). Per quan s'inventaran una nova religió barrejada de mites fundacionals catalans, liturgia pagana i elements fantàstics com ho va fer Hitler?

Col.lectiu la Trinxera