diumenge, 17 de febrer del 2008

Manifest de la Campanya Que els voti Rita!

En els darrers mesos, els i les usuaris i uruàries de Rodalies-RENFE hem patit un problema amb l’arribada de la Línia d’Alta Velocitat a Barcelona. Sense entrar en el debat sobre si l’Alta Velocitat és o no per a les classes acabalades o si solucionen el problema de la mobilitat a Catalunya, ens remitim als fets al referir-nos a la deixadesa i la incertesa, que durant moles dies, vam patir.


Hem viscut retards, llargues cues, trajectes alternatius amb autobús, aglomeracions, desinformació i un llarg etcètera de situacions incomodes patides pel simple fet de tenir la necessitat de desplaçar-nos per acudir al nostre lloc de feina o d’estudi.

Hem aguantat les tonteries de la Ministra de Foment Magdalena Álvarez, la seva prepotència i la seva falta de tacte respecte allò que hem patit dia rere dia. Polítics i polítiques de tots els partits tirant-se acusacions mútuament sobre qui tenia la culpa del que estava passant. Que si el govern de l’Estat espanyol això, que si la Generalitat de Catalunya allò, que si els governs anteriors del PP i de CiU allò altre... i nosaltres hem estat fidels a l’andana, sense més remei que la resignació.
Els i les polítics i polítiques han demostrat la seva incompetència per resoldre una de les crisis en el transport públic més sonades que ha viscut un país europeu en els últims anys, i nosaltres hem continuat fidels a l’andana esperant el tren per anar al treball i a estudiar.
Doncs bé, el proper dia 9 de març es celebraran les eleccions generals al Congrés i al Senat de l’Estat espanyol. Tots i totes aquests i aquestes polítics i polítiques que ens han deixat a l’andana esperant, ara pretenen que els hi donem el nostre vot, que els hi donem la nostra confiança oblidant per complet tot el que hem viscut en aquells llargs dies gràcies a la seva incompetència planificadora.

Que els voti Rita! és una campanya que pretén que tots i totes aquells i aquelles afectats i afectades per la crisi de Rodalies-RENFE a Catalunya recobrin aquell estat de mala llet i rebuig cap a la classe política, ja que aquestes eleccions són un moment perfecte per llançar un missatge als partits i als seus i les seves candidats i candidates. Aquest missatge es molt senzill: estem emprenyats i emprenyades pel tracte rebut i junts i juntes tenim força.




Debats, campanyes, candidats i candidates, eslògans, pancartes, propaganda electoral, mítings, etc., i qui ha vingut a preguntar-nos què sentíem quan estavem a l’andana esperant un tren que arribava ple i amb més de mitja hora de retard per arribar tard a classe o a la feina? Ningú dels que ara presenten els seus programes electorals amb la intenció de que oblidem el que hem viscut i els hi donem el nostre vot. Per que a la fi, això és l’única cosa que volen de nosaltres, el vot.


Que els voti Rita! demana la unió d’esforços per fer un acte simbòlic a les eleccions generals. Aquest acte simbòlic consisteix en ficar un bitllet de RENFE al sobre electoral en lloc del vot a un partit o del vot en blanc. Som conscients de que no canviarem els resultats finals que s’obtinguin ja que som coneixedors de la nostra capacitat de convocatòria, però un número elevat de bitllets de RENFE en el recompte serà un toc d’atenció als i les polítics i polítiques: som aquí i no hem oblidat.


Darrere d’aquesta iniciativa no hi ha cap moviment social, cap partit polític ni cap experiment sociològic. Som un grup de persones que hem estat oblidades a l’andana d’una estació i pretenem mostrar empipada i indignació a la classe política que ens va donar l’esquena.
Agrairíem l’ajut d’associacions, col·lectius i gent que simpatitzi i vegi en aquesta una bona iniciativa transmetent aquest manifest, al igual que els cartells, enganxines i pamflets, als seus contactes, diaris de barri i regionals, assemblees veïnals, moviments socials, etc.
Per altra banda, ens agradaria que aquesta iniciativa fos, no sol representativa dels i de les que hem patit el tema de Rodalies-RENFE, sinó que fos l’emblema de tots i totes aquells i aquelles que veuen que les coses no acaben d’anar del tot bé i veuen en els i les polítics i polítiques l’arrel del problema.