PER LA LLIBERTAT D'ENRIC DURAN

Comunicat de la Xarxa pel Decreixement:

Transcorregut prop de dos mesos des de l’empresonament de l’activista social
Enric Duran, les entitats sotasignants volen manifestar:

• Considerem abusiva, desprorcionada i injustificada la presó preventiva
decretada contra Enric Duran. Ús abusiu de la presó preventiva que conformen
un dels punts negres que pateix el nostre sistema penal, processal i
penitenciari.

• Estimem espúria l’alarma social adduïda i inexistent “el risc de fuga”
estimat. Enric Duran va tornar públicament i lliurement a casa nostra, en
base a una decisió personal i a la denúncia del poder que acumula el poder
de la banca, protagonista principal de la crisi que patim. Enric Duran ho va
anunciar en roda de premsa pública, tot instint que assumia la
responsabilitat derivada del seus actes, d’acord amb els principis ètics en
el que es fonamenta la desobediència civil.

• Sol•licitem, per tant, la finalització de la situació de presó preventiva
i que se’n decreti la seva llibertat. Afirmant que ens fem socialment
corresponsables de la seva posada llibertat, negant taxativament que
existeixi ‘alarma social’ i afirmant categòricament que no existeix cap risc
de fuga.

Per la llibertat d’Enric Duran.
A Barcelona, a 11 de maig de 2009.

- qualsevol col·lectiu pot adherir-se de forma individual al manifest
enviant un correu a suportenric@17-s.info
- per demanar la llibertat de l'Enric s'estan recollint firmes individuals
per internet; podeu signar a www.podem.cat/node/1897

Publicació del 17- M, solidaritat amb L'Enric Duran!

Ja tenim a l'Ateneu Popular la Trinxera el segon nùmero gratuït de la revista "Crisis" on s'explica l'actual crisi del sistema capitalista i on es proposa alternatives a un sistema que ens ha porta a la situació actual. i que es revela mès injust i explotador cada dia que pasa.

Volem mostrar tota la nostra solidaritat cap a l'Enric i la seva valentia en la denuncia del sistema capitalista i de les seves falsetats.
Us adjuntem el comunicat del grup de suport a l'Enric:

"L'Enric Duran va ser detingut ahir dia 17, cap les 6 de la tarda, per una acció de desobediència civil contra el sistema. amb un dispositiu policial totalment desmessurat. Entenem que el fonamental en aquest cas no són els presumptes delictes que hagi comés sinó allò a on apunta: cap un sistema que no para de créixer a costa de provocar desigualtats. Com a a acció de desobediència civil, el fonamental no és si la seva acció ha estat legal o no, sinó si és legítima. I, més encara, que apunta a la ilegitimitat d'un sistema econòmic que ara, més que mai, es posa en qüestió. No és que el capitalisme estigui en crisi: el capitalisme és crisi permanent pels qui menys tenen. I això no és una qüestió cojuntural: ahir érem precàris; avui, aturats i sempre, endeutats. El que menys se li perdona a l'Enric Duran és que, a més, proposi alternatives. Contra l'opressió financera, es crida a recolzar la banca ètica. Contra el creixement desmessurat, es proposa un decreixement responsable amb el medi i amb la justícia social. Contra l'explotació laboral, es crida al treball cooperatiu.

Com es diu a la publicació "Podem": “podem viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners, sense polítics. Podem viure sense capitalisme. Siguem el canvi que volem.” I, per suposat, volem a l'Enric lliure."

Jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich

Aquest proper dissabte 28 de febrer fem una jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich a l'Ateneu Popular la Trinxera. Hem escollit aquest dia perquè el proper dia 2 de març és l'aniversari del seu assassinat en mans dels órgans de repressió franquista. L'acte començarà a les 18 h amb la projecció del film "Salvador" de Manuel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl, al finalitzar la película es podrà veure el documental "Dotze hores de vida: l'execució de Puig Antich i Heinz Chez". Aquest reportatge de Televisió de Catalunya, va formar part del programa "Dies de transició" i explica les últimes dotze hores de vida dels dos últims assassinats pel règim franquista.

Com sempre l'acte és gratuït i obert a tothom.

mes info: http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich

Personatges del Mon: Muammar al-Gaddafi

Aquests dies, als noticiaris i premsa escrita; apareix un peculiar personatge a mig camí entre una estrella del rock demacrada pel consum de drogues (a lo Mick Jagger); un líder tribal; i, també a mig camí, de ser el Marx africà. Parlo del Guia de la Revolució Libia, Muammar al- Gaddafi que aquests dies visita, mig oficial mig turísticament, el veí estat espanyol després d'una gira per Europa.

Gaddafi és el màxim dirigent de la República Àrab Libia Popular Socialista des de el 1 de setembre de 1969 moment en que a partir d'un cop d'estat destronà el rei Idris. És, un altre dels molts líders sorgits en l'època de la Guerra Freda i del No Alineament que amb el desmoronament de l'Unió Soviètica (URSS) va quedar en una situació d'aïllament davant l'esfera unipolar capitalista que es formava. Ambtot, el personatge no deixa de ser curiós per les seves derives personalistes; i, com no, autoritàries com la major part dels dirigents dels estats autoanomenats "populars".

Des de la seva ascensió al poder, Gaddafi juntament amb altres líders àrabs com l'egipci Nasser o el palestí Arafat va formar part del que podriem anomenar experiment socialista africà, on sota l'òrbita de l'URSS i en plena guerra freda es pretenia crear un estat socialista panàrab. La mort de Nasser va fer que Gaddafi dirigis el socialisme libi per una tercera o quarta via al socialisme radicalitzant les mesures revolucionaries i donant suport a diverses causes revolucionàries (des de ETA o les Brigades Rojas fins a les palestines i africanes. Així, com a mesures pròpies d'una ortoxa dictadura del proletariat va prohibir els partits polítics reaccionaris, va nacionalitzar diverses empreses, va fixar l'explotació del petroli en benefici del poble; i, va iniciar una campanya d'atemptats contra els Estats Units un cop aquests bombardejessin Libia com a resposta per donar refugi al lider palestí Yassir Arafat.

Amb el desmoronament de l'URSS i la transformació capitalista global Gaddafi va passar la dècada dels noranta com a un lider paria terrorista; mentre en l'interior del pais el poble contiuava aprofitant les riqueses generades pel petroli. Amb la substitució del perill comunista pel terrorista un cop caigudes les torres bessones, el règim libi es penedeix dels actes terroristes anteriors cosa que provoca un allegurament de les sancions econòmiques occidentals que permeten continuar millorant la vida de milers de ciutadans libis.

Actualment, el Guia de la Revolució Libia (no existeixen ni la figura del cap d'estat ni del govern) viatja per Europa amb una jaima (o habitatge tradicional dels beduins del desert, car ell és un beduí), una guardia pretoriana de 3o dones, i un sèquit de més de 100 vehicles i 300 persones. El abans lider revolucionari s'ha convertit en un sàtrapa en el sentit més extricte del tèrme. Ambtot, els caps d'estat (sobretot els reis) i els molts polítics occidentals no deixen d'ésser sàtrapes, però occidentals; gent que viu dels de més, rodejats de tots els luxes possibles i que moltes vegades no miran pel poble sinó únicament per a les diferents elits que ostenten el poder. Gaddafi no deixa de ser Hugo Chàvez d'aqui uns anys: un personatge, amb personalitat pròpia, ideari de justicia social, sentit d'estat i un caràcter autoritari que la permés millorar en molts aspectes la vida dels seus ciutadans sota una ideologia socialista empírica.

Més informació a wikipèdia

Salut!

Jon