Darrera hora sobre el David de la Fornal

Divendres sis de febrer, l'equip d'advocats del David de La Fornal rebien una notificació de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta notificació comunicava que el jutge de l'Audiència Provincial assignat al nostre company David, independentista, comunista i insubmís, és el magistrat de la secció setena, Enrique Rovira del Canto. Aquest jutge, oficial superior del Cos jurídic de l'Armada i magistrat de la secció 7a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb una llarga carrera com a jutge militar, és el responsable de l'empresonament de Francesc Argemí, més conegut com en Franki de Terrassa.

L'Audiència Provincial disposa de diverses seccions amb un mínim de tres jutges magistrats a cada una per resoldre els recursos que s'hi presenten. El procediment habitual d'assignació d'un recurs a una secció determinada es fa de manera aleatòria. En aquest cas, però, l'assignació no ha seguit aquest procediment habitual, i el recurs s'ha enviat directament a aquest jutge de la secció 7a. Una altra vegada, doncs, s'ha tornat a produir una greu irregularitat.Que un ex-militar de la dictadura hagi de decidir sobre l'ingrés a presó d'un insubmís antifeixista no garanteix, de cap manera, un procés just.

El David, juntament amb més d'una desena de regidors de les diferents CUP, presents en ajuntaments del nostre país, advocats, sindicats i d'altres organitzacions polítiques som part en la querella criminal interposada contra la responsable del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, la jutgessa Isabel Gallardo. Si la imparcialitat de la jutgessa ha estat més que dubtosa durant tot el procés, ara, amb la querella de per mig, Isabel Gallardo hauria d'haver-se apartat voluntàriament del cas. Però la jutgessa no només es nega a deixar el cas sinó que el posa damunt la taula d'un militar, el jutge Enrique Rovira del Canto.

El corporativisme més que evident present en el poder judicial espanyol és un fet bastament conegut pel conjunt de la societat civil catalana. El partits polítics s'omplen la boca amb la necessitat urgent de depurar els càrrecs franquistes de la jerarquia judicial i regenerar-ne l'estructura. Discursos a part, els fets ocorreguts durant el darrer ple de l'ajuntament de Vilafranca assenyalen just tot el contrari.

PSC, CIU, ERC, ICV i PP tenien l'oportunitat de contribuir a la democratització de la justícia i no van gosar fer-ho. Els silenci dels regidors a acabat atorgant carta blanca a la jutgessa Isabel Gallardo, en la seva creuada contra l'esquerra independentista i els moviments socials. Ara, govern i oposició locals llencen pilotes fora sobre qui hauria d'haver defensat, al ple, la negativa a afegir-se a la proposta de la CUP, de recolzar la querella contra la Isabel Gallardo. Ara, mentre PSC, CIU, ICV, ERC i PP es passen la patata calenta, tot eludint qualsevol responsabilitat política, el cas del David de La Fornal és a les mans d'un militar, que decidirà sobre l'empresonament del nostre company.


Aturem l'empresonament del David de La Fornal!

xerrada-debat sobre el pla Bolonya

Dins de la programació d'actes que el Col·lectiu la Trinxera hem organitzat per aquest primer trimestre del 2009 el proper dissabte, 14 de febrer a les 18 h, organitzem una xerrada informativa sobre el Pla de Bolonya a l'Ateneu Popular la Trinxera. L'acte anirà a càrrec de membres de Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i serà obert a tothom.

Adreça:
Ctra Santa Oliva 27-35 (davant la Tele) el Vendrell.

Inauguració de l'Ateneu

El proper dissabte 31 de gener inaugurarem el nou Ateneu Popular la Trinxera del Vendrell amb la celebració de una festa per donar a conèixer el nou local. Els actes començaran entorn les nou de la nit amb la botifarrada que es realitzarà en el pàrquing contiguu a l'ateneu. A banda, es realitzaran diferents activitats entre les quals destaquem el sorteig d'una cistella de productes de la terra així com la primera edició del Trenca-fetges, popular activitat entre els grups de joves del país. També es donarà inici a una exposició de pintura contemporanea basada en sempitern conflicte palestí. A mesura que l'Ateneu comenci el seu funcionament com a punt de trobada i reflexió del jovent també es realitzaran diferents conferències, passis de video, tallers i altres activitats lúdico – formatives per tal de oferir una alternativa a les activitats habituals del jovent vendrellenc.

Els objectius de la nova etapa de la Trinxera són els de sempre: treball al municipi del Vendrell per tal d'avançar en la construcció de uns Països Catalans lliures de cap opressió estatal, antifeixistes, sostenibles ecologica i socialment, i solidaris; i, possibilitar una alternativa cultural als mitjans proposats pel capitalisme en tant que considerem que els mitjans culturals i de pressió ciutadana actuen descaradament en favor del capitalisme i l'estat, reproduint inevitablement l'opressió, avui dia, existent. Tampoc podem oblidar l'herència històrica de un dels vendrellencs més universal, Andreu Nin el qual ha estat oblidat deliberadament per la major part de la gent.

El nou ateneu està integrat per diferents espais: la Biblioteca Andreu Nin, on es poden trobar mitjans bibliogràfics i audivisuals que no es troben en les biblioteques tradicions; la Sala POUM, amb funcions de sala de reunions oberta, també, a altres organitzacions del municipi; i l'espai de trobada la Trinxera destinat a les activitats socials. A diferència del vell ateneu de l'escorxador; en l'actual, podrem gaudir de fer les nostres necessitats fisiològiques a Cal Armengol.

Aturem l'empresonament del David de Vilafranca

MANIFEST DE SUPORT AL DAVID DE VILAFRANCA

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de La Fornal en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.


Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.



Convocatòries

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)

Estigueu pendents de noves convocatòries.

http://davidvilafranca.blogspot.com
http://davidvilafranca.blogspot.com/

xerrada sobre mitjants de contrainformació

el dia 10 de Gener, realitzarem a l'ateneu la següent xerrada sobre mitjans de comunicaciò alternatius, la seva historia i la seva actualitat. us hi esperem.

Crisi

El desenvolupament de l'actual crisi del sistema capitalista és senzillament l'evolució natural dels aconteixements. Un sistema basat en un diner (el bancari) inexistent, on l'economia reposa en la confiança dictada des de certs àmbits de poder, on paga el dèbil; i, on en pro del consum, hom s'endeuta de manera extrema no pot tenir cap tipus de sostenibilitat; i, ara, en paguem les conseqüències. L'estat enlloc de garantir un petit benestar per al sofert contribuent ciutadà acorda donar ajudes multimilionàries a multinacionals que malgastaren els diners en retribucions a directius empresarials i sindicals; alhora, els sindicats tradicionals incapaços de veure la realitat, hostes de la seva egolatria col•laboracionista, continuaran dormint el treballador en lluites ja perdudes: les empreses multinacionals marxaran pel mateix que van venir, tot sigui per la reducció de costos. El capitalisme segueix el seu cicle i no respectarà les abstractes fronteres dels estats.
Parlen els capitostos del règim d'el•laborar noves propostes, de refundar el capitalisme; sobre les mateixes bases de desigualtat i hipocresia. Des de l'orgull vendrellenc els hi recomanem la lectura d'Andreu Nin.
Al Vendrell els efectes de la evolució natural del capitalisme, amb crisis cícliques, estava més que cantat. El pastís, el saborós pastís de tot aquell mon anomenat construcció, va caducar d'un dia per l'altre algun dia del primer semestre de l'any passat. El pastís ben digerit podria haver donat dinamisme econòmic d'haver estat gestionat de manera eficient i sostenible; però, indigestat en les panxes de les petites i mitjanes empreses, ha donat pas als crits d'ajuda. Igual que els bancs americans recorre a la reserva federal els constructors, els majors beneficiaris de la crisi ploren i criden buscant l'ajuda de l'ajuntament. Malauradament per a ells, l'ajuntament no disposa de una reserva federal; ni tampoc d'un fons de garantia ni res de semblant. Tothom recorda temps antigues fastuositat quan tot rutllava bé i ningú deia res. Avui dia, les vises no tiren i el crèdit bancari i altres tipus de crèdit de molts càrrecs públic està cada cop més entre dit.
En aquest sentit, tornem a remitir-nos a Andreu Nin, tòtem ideològic del socialisme català, en una conversació amb Bonaventura Durruti en la Barcelona revolucionària de l'any 1936: mira com els obrers s’apoderen de la ciutat! Sorgeixen iniciatives per tot arreu, les col•lectivitzacions. Saps quan es va trigar a Rússia a aconseguir això? Messos i messos. Hem desenvolupat un procés molt més important perquè en menys temps i degut a l’entusiasme de la gent hem fet moltes coses. Amb aquest comentari únicament volem fer veure que un altre tipus d'economia és possible. Un altre tipu d'economia on el consum de la població, la competitivitat o l'especulació no siguin els pilars bàsics; on les multinacionals no tinguin el poder decisor; on els gestors siguin honrats; i, on sobretot, no s’enganyi a la població. Malauradament l'economia no és un món alié a la realitat, tal i com assenyala el sociòleg Mann a les Fonts del Poder Social resta en relació amb les altres fonts del poder: política, militari i cultural; i, sent el món polític el contingent legítim de la sobirania popular és aquí on s'han de cercar els problemes.
El món polític, però, està completament viciat. Els partits polítics han transformat al llarg del segle XX l’incipient règim burgés en una mena de dictadura de partits polítics on les direccions nacionals són les dipositàries del poder real, on es decideixen les aliances i on es configuren els quadres mitjans dels partits (únicament ara s'estenen les primàries); i, on els interessos de la pròpia organització són els prioritaris. A més, són els encarregats de designar els llocs d'accés a càrrecs públics i de confiança (molt ben retribuïts) en processos, pel general, pocs transparents. L'únic objectiu dels partits polítics és la de reproduir el model polític existent mentre que els seus portaveus s'encarreguen de animar a la ciutadania en participar en processos de pseudodemocràcia que generalment no són vinculants; estrenye's el cinturó mentre ells tenen sous per viure amb tota comoditat (i així i tot n'hi ha que no en tenen prou); o omplir-se la boca en pro del transport públic mentre la Renfe sempre arriba tard i no dubten pujar les tarifes molt per sobre de l'índex dels preus de consum.
Mentre hom parla de la crisis en ràdios, televisions i diaris ningú es para a pensar en que els diferents assessors de l'ajuntament malviuen amb almenys trenta mil euros a l'any; els diferents assessors dels partits al llarg dels altres municipis, més del mateix i ja no cal fixar-se en els sous dels nostres regidors. Al mateix temps, les subvencions cada cop són més petites, llevat de les subvencions, clar, als pròpis partits polítics...i, als sindicats. Sí, les organitzacions que aparentment han de vetllar per als treballadors, són en la seva majoria també organitzacions viciades, com els partits polítics que únicament vetllen per la seva pròpia reproducció.
El problema actual del capitalisme no pot ser vençut des de alguns dels braços del propi capitalisme. Cal noves formes de pressió política per a superar la dictadura que exerceixen actualment els partits polítics i sindicats tradicionals. No cal refundar el capitalisme; després de segles observem les seves conseqüències: augment de les desigualtats, pobresa endèmica de diverses classes socials i territoris, pseudodemocràcia etc... Cal superar el capitalisme. Cal abandonar a la seva sort els partits polítics i els sindicats col•laboracionistes per tal de superar el sistema productiu capitalista; creant organitzacions autònomes locals, que per mitjà de la creació de denses xarxes de traspàs d'informació puguin establir-se com a alternativa. Sino, la crisis serà llarga i un cop superada tornaran a venir temps dolents. És teoria capitalista i mentre el poder continuï com fins ara, serà difícil canviar les coses, bàsicament perquè uns i altres sino són els mateixos són individus molt propers. Malauradament, Andreu Nin mai va poder pensar en termes del segle XXI.


Col.lectiu la Trinxera

la lluita i les tancades a les universitats (resposta a Laia Gomis)

En aquestes setmanes hem vist com el debat sobre l’espai europeu d’ensenyament superior ha estat en el punt d’atenció publica gracies a les tancades dels estudiants a moltes facultats del Pais. Aquestes tancades reclamen la obertura d’un debat sobre la implantació del Pla Bolonya i sobre el model d’ensenyament públic que cal en el nostre país, també exigissin la retirada dels expedients d’expulsió dels estudiants que van participar en les protestes de l’any passat. A les veus dels estudiants també se’ls han ajuntat la de professors i de PAS amb les mateixes demandes dels estudiants.

Aquestes tancades i debats sobre l’educació difícilment haurien arribat a la societat si els estudiant no estiguessin protestant, realitzant tancades i assemblees amb centenars d’estudiants aquests dies. Com sempre succeeix, fins que no aixeques la veu per queixar-te i demanar , ningú t’escolta, i menys els nostres suposats representats politics.

El projecte de L’EEES contràriament al que afirma la Laia Gomis en els seu article de fa una setmana, ha estat criticat per gran part de la comunitat educativa estudiantil europea, sobretot a Itàlia i Grècia, ja que suposa a la llarga una privatització encoberta de la universitat publica i una elititzaiò del fet de poder estudiar en la universitat.

El procés de configuració de l’EEES es en principi una declaració d’intencions que es fan en diferents trobades europees de ministres d’educació i que en cap moment compten amb la participació intensiva de la comunitat educativa.

tot i així els seus efectes es deixen veure ràpidament en la configuració dels nous plans d’estudi i en la vida quotidiana de la universitat, en un encariment de les taxes per sobre del nivell adquisitiu, la reformulació dels plans d’estudi de llicenciatures i diplomatures a graus i posgraus i la degradació d’aquestes, ja que per obtindré l’equivalent a una antiga llicenciatura o diplomatura has de cursar un postgrau , que oscil·len entre 3000 i 30.000 euros, a mes de la implantació de les beques – préstec a tornar desprès d’haver finalitzat els estudis.

Aquestes son algunes de les mesures que es proposa en la implantació de l’EEES i que ha causat tant de malestar en la comunitat estudiantil, i que els han portat mobilitzar-se per defensar universitat a l’accés de tothom, publica i popular, sense ingerències del capital privat. Les tancades van ser acordades en assemblees organitzades pels mateixos estudiants, on apart de aturar les classes, es formen tallers i actes de debat sobre la implantació de l’EEES I els seus efectes. Si a això la Laia Gomis en diu “soroll i estridències “. Benvingudes siguin.

Nosaltres no creiem que el fet de posar sobre la taula un debat sobre el model educatiu i social per part dels estudiants i professors sigui , com ella diu, nociu i perjudicial, ni molt menys cap caprici. Per aquest motiu suposem que el debat sobre la privatització i el Pla Bolonya no interessa al seu partit, que fa temps que ha renunciat a transformar la societat i només aspira a gestionar el model polític i econòmic neoliberal, com si aquest fos inqüestionable, en nom d’una “santa globalització”, que cada cop s’esta revelant mes injusta i creadora de desigualtats socials i econòmiques, sobretot en aquests temps de crisi.

Nosaltres creiem que les ocupacions universitàries es fan perquè els propis estudiants puguem decidí sobre les coses que ens afecten i ens preocupen, i això demostra que estem vius, que ens informem i reflexionem mes enllà de la publicitat institucional universitària, que ens pinta el món feliç de la homogeneïtzació europea com un gran pas cap a la “modernització”. Gran part de la comunitat universitària, com es demostra amb les múltiples ocupacions, no s’ho creu i vol construir una universitat diferent.

Col·lectiu la Trinxera

mes info : http://especialbolonya.wordpress.com/