La Desaparició d'Andreu Nin (I)

Tot seguit reprduïm la primera part d'un article signat per Pello Erdoziain, secretari de la Fundació Andreu Nin, traduït pels companys d'Alternativa Vendrellenca; i, censurat en diversos mitjans de comunicació.


1. L’ASSASSINAT D’ANDREU NIN

L’última reunió del Comitè Executiu del POUM va tenir lloc a Barcelona, al Institut Maurín (Palau de la Virreina), el matí del 16 de Juny de 1937, amb l’assistència d’Andreu Nin, Julián Gómez “Gorkin”, Juan Andrade, Enrique Adroher “Gironella”, Pere Bonet, Jordi Arquer i Wilebaldo Solano. Finalitzada la reunió, Nin va decidir passar un moment pel local central del POUM a Les Rambles, on el va detenir al mig del carrer, gairebé a l’alçada de dit local, una brigada de la policia stalinista, dirigida per agents de la GPU soviètica. Durant la tarda d’aquell dia, la detenció de Nin va córrer com la pólvora, detenint la policia, a més a més, a “Gorkin”, Andrade, Bonet, Arquer y “David Rey”.

La detenció de Nin formava part d’un cop contra el POUM, els seus dirigents, els seus locals i els seus mitjans d’expressió, realitzat per agents soviètics fent-se servir dels aparells de l’estat republicà. Andreu Nin i la major part dels dirigents del POUM van ser detinguts i segrestats a Barcelona sense que les autoritats de la Generalitat haguessin estat consultades o advertides. Tampoc els ministres de Justícia Manuel de Irujo (PNV) ni el de Governació Julián Zugazagoitia (PSOE) van tenir coneixement del que havia succeït.

Andreu Nin va ser la primera víctima de la repressió contra el POUM, per haver passat prop de deu anys a la URSS ocupant el càrrec de secretari general adjunt (secretari general de fet) de la Internacional Sindical Roja (Profintern). A més a més havia estat col·laborador de Zinoviev i de Trotski i diputat del Soviet de Moscou.Segrestat a Barcelona el 16 de Juny de 1937 i traslladat després a València i Alcalà d’Henares, va ser torturat i assassinat en una mansió dels aristòcrates i membres del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros (cap de l’aviació republicana) i la seva dona Constanza de la Mora (néta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Els agents stalinistes pretenien obtenir d’ell una confessió incriminatòria com agents de Franco dels membres del POUM, com la que havien aconseguit el 1936 de Zinoviev i Kamenev i havien tractat d’aconseguir al Març de 1937 de Bujarin i de Rikov. Tenien inclòs preparades proves incriminatòries falses en una operació ordenada directament per Stalin: “Operació Nikolai”. Per cert, en el mateix moment en que Nin era torturat; el Mariscal Mijail Tujachevsky i l’Estat Major de l’Exèrcit Roig eren executats a Moscou “per traïció”.

Però Nin no “va confessar” i va defensar fins el final l’honor revolucionari dels seus camarades del POUM i els seus amics de Moscou. La resistència de Nin va desbaratar els plans dels organitzadors de la repressió contra el POUM. Nin se’ls va morir entre les mans i sense ell, el Procés per espionatge que s’hauria de celebrar el 1938 contra el POUM, no podria desenvolupar-se tal com ells volien. Al no aconseguir la incriminació i haver estat reduït a un nyap per las tortures sofertes; els seus botxins el van assassinar i el van fer desaparèixer enterrant-lo a les rodalies d’Alcalà d’Henares, inventant-se a continuació una truculenta història, que van intentar fer creure, de que havia estat alliberat per un escamot de la Gestapo.Per justificar aquests actes i la desaparició de Nin, la premsa stalinista va llençar una campanya de intoxicació presentant els dirigents del POUM como “espies” i “agents de Franco”.

Els joves de la JCI pintaven a les parets de Barcelona: “Gobierno Negrín: ¿Dónde está Nin?” al que els stalinistes responien: “En Salamanca o en Berlín”.Del paper infame que el PCE i el PSUC van tenir en aquells fets, després de l’obertura dels arxius soviètics; es constata que tant Dolores Ibarruri “La Pasionària”, com Jesús Hernández, José Díaz i, en general, las direccions del PCE i del PSUC no pintaven res. Eren simples titelles en mans dels assessors de la Komintern a Espanya; Erno Gerö “Pedro”, l’argentí Victorio Codovila, el búlgar Stepanov o el futur secretari general del PCI Palmiro Togliatti, entre d’altres.

Els militants del POUM organitzats en la clandestinitat van iniciar una campanya per exigir explicacions públiques sobre la desaparició de Nin, la llibertat dels dirigents detinguts i el retorn a la legalitat del partit. Van trobar ressò en la denúncia de la repressió en alguns periòdics anarquistes i socialistes, però eren impotents davant el poder que la GPU tenia dins l’aparell estatal republicà.El 8 d’agost de 1937, a pesar de la controvèrsia política que havia envoltat les seves relacions, sobre tot després de la fundació del POUM al setembre de 1935; Trotsky va publicar una declaració a Mèxic, respecte a l’assassinat d’Andreu Nin, en la que deia: "Nin era un veterà i incorruptible revolucionari. Defenia els interessos del poble espanyol i combatia els agents de la burocràcia soviètica (...) Es va esforçar por defensar la independència del proletariat espanyol, contra les maquinacions burocràtiques del grupet al poder a Moscou. Va refusar col·laborar amb la GPU para arruïnar els interessos del proletariat espanyol. Aquest va ser el seu únic crim. I el va pagar amb la seva vida".

Segons Wilebaldo Solano, secretari general de la JCI en l’època i actual president de la Fundación Andreu Nin: “El to d’aquesta declaració ens fa suposar que (Trotsky) deuria lamentar l’absència d’un diàleg eficaç amb Nin i la falta d’una cooperació amb el POUM, un partit que combatia a España per la veritat sobre l’stalinisme i pels que morien a l’URSS defensant els principis fonamentals del socialisme enfront a Stalin. Trotsky va dir en diverses ocasions que Nin era "el seu amic" i això tenia molt valor per ell,encara que no sempre va ser just amb els seus veritables amics i camarades. Tots els homes -i sobretot els més eminents- tenen les seves passions i les seves febleses”. Afegeix Solano: “Trotsky havia signat que el POUM era el partit més honest d’Espanya”.