La situació a Itàlia, comença a ser desesperant; i, no per les brosses que s’acumulen als carrers de l’antigament catalana Nàpols; sinó, per la situació als palaus de govern, on per desgràcia del poble italià una bona colla de neofeixistes s’han convertit en inquilins de diversos ministeris. La peninsula itàlica santa, apostòlica i, obviament, romana; semiindustrialitzada (el nord, si; el sud, no), mafiosa i tifossa s’assembla inevitablement a la peninsula ibèrica (santíssima, apostolíssima i romaníssima); semiindistrialitzada, corrupte i futbolera. A voltes, històricament, el que sacseja la peninsula transalpina es converteix en reflex ibèric en decurs dels anys. Només, el concepte de nacionalisme burgés-germànic en el cas italià per jacobí-francés en el cas espanyol diferencia en la base els esperits culturals d’ambdós peninsules, cosines des que el primer dels Escipions desembarcà a Empuries fa més de dos mil anys. Des de tot el món es pot observar com dos partits neofeixistes com són Alianza Nazionale, autoproclama postfascista; i, la Lliga Nord, xenòfobs, han ocupat llocs clau de l’administració. I tot just els han ocupat han iniciat una campanya xenòfoba i racista condemnada fins i tot des els òrgans de govern de la Unió Europea.
Per als ciutadans de la nostra vil·la els fets que succeixen a Itàlia haurien de correspondre un toc d’atenció tant per als ciutadans com per a les organitzacions que participen en la farsa democràtica. No hem de abaixar la guardia. No podem oblidar que a l’Ajuntament seuen i, el que es pitjor, actuen; quatre regidors de la Plataforma per Catalunya.
No ens deixarem de repetir que la PxC és un partit clarament xenòfob i que no dubtaria en tancar indiscriminadament persones pel simple fet d’intentar viure millor com els seus homòlegs italians. No ens cansarem de lluitar contra el que considerem feixisme, institucional i aparentment inofensiu, però, feixisme. Davant qualsevol situació de debilitat en la cíclica economia capitalista com la present crisi, el feixisme torna a apareixer a sembrar odi i violencia entre el poble.
I al Vendrell hi es present als carrers i a l’Ajuntament, i no podem obviar la notable influència que exerceixen aquests individus, o més aviat, el seu lider local envers moltes de les polítiques que engega el consistori.
Fins i tot, sospitem, que la llarga ma armengoliana pugui estar darrera de les amenaces rebudes pel col·lectiu amb motiu del passat Sant Jordi, i es que la repressió contra les veus actives és un dels inicis del govern feixista. Recomanem al senyor alcalde que vigili les activitats dels seus companys de viatge que en pocs anys els reprimits podem ser tots, ell inclós. Entre tots hem d’aturar el feixisme!
Col·lectiu la Trinxera
