Blog del Col·lectiu la Trinxera (El Vendrell)

L'Ajuntament del Vendrell censura al Col·lectiu la Trinxera pel "tema Hinojo"

2010-05-07T09:00:00.000-07:00

El passat més d’octubre de 2009 es va celebrar el judici en el qual una jove acusava Ferran Hinojo, interventor de l’Ajuntament del Vendrell, d’un suposat delicte d’assatjament sexual l’abril de 2005.

El jutjat del Penal número 1 de Tarragona va declarar culpable Ferran Hinojo, i el va condemnar a pagar una multa de 15 € diaris durant 12 mesos (5.475 €) i a indemnitzar la víctima amb 4.000 € pels danys morals ocasionats. Per tant, es va donar per verídica la versió de la jove, la qual era menor d’edat quan van succeir aquests tràgics i indignants esdeveniments.

Segons va quedar provat en el judici oral, l’interventor va acariciar l’esquena de la víctima per, tot seguit, passar a acariciar-li els pits per l’interior de la samarreta. La menor, a l’intentar desfer-se’n es va estripar la camisa, la qual es va fer servir com a prova durant el judici.

Tanmateix, la jove va declarar que el funcionari li va donar a entendre que si permetia aquesta relació , ell l’ajudaria a continuar treballant al Consistori.

Un cop feta pública la sentència judicial l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, va remarcar la professionalitat de l’interventor i va decidir mantenir-lo en el seu càrrec ja que “la sentència no l'inhabilita per a realitzar la seva tasca”.

Davant de tots aquests successos, quatre grups municipals del Vendrell, la CUP, PSC, ERC i ICV-EUiA, van organitzar una campanya conjunta per demanar a la població que es posicionés respecte la presència a l’Ajuntament d’un interventor condemnat per un delicte d’abusos sexuals. També demanaven a l’alcalde Benet Jané que actués davant d’aquesta situació la qual es considera “inadmissible i molt greu”.

Després de molt insistir i lluitar per posar fi a aquesta lamentable situació mitjançant diverses actuacions de la ciutadania vendrellenca, com per exemple manifestacions diverses als mitjans de comunicació locals, cartes de treballadores i treballadors de l’Ajuntament demanant el cessament de l’individu i, fins i tot, després de 3 encartellades per part del Col·lectiu la Trinxera; ha agafat el paper protagonista l’evidència pura i dura del silenci còmplice de l’alcalde Benet Jané.

No només s’ha mantingut al càrrec l’assetjador sexual, sinó que ara, a més a més, ens priven d'un dels drets més bàsics, el de la llibertat d'expressió, el dret de tot individu a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura. Aquest dret queda recollit a l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la gran majoria dels sistemes democràtics també l'assenyalen.

El passat dijous 22 d'abril des del Col·lectiu la Trinxera vam realitzar l'enganxada d'uns 200 cartells pels carrers del centre de la vila. El cartell porta el títol de “FORA ASSETJADOR SEXUAL DE L'AJUNTAMENT!”, va acompanyat del text “L'interventor municipal, Ferran Hinojo, ha estat condemnat per un jutjat de Tarragona per un delicte d'assetjament sexual contra una menor que treballava a l'Ajuntament. L'alcalde, Benet Jané (CiU), es nega a destituir-lo!” i finalitza amb la proclama “RECUPEREM LA DIGNITAT DEL NOSTRE POBLE”.

El divendres 23 d'abril ens vam emportar la sorpresa de que a les 8 del matí tots els cartells havien estat arrencats. Així doncs, en lloc de desistir, vam decidir fer una encartellada encara més gran la nit del diumenge 25 d'abril. Al finalitzar l'encartellada, a la carretera de Valls, una patrulla de la policia municipal, a la intenció clara d'intentar espantar-nos o cohibir-nos, va retenir durant gairebé 20 minuts part dels membres de la Trinxera únicament pel fet d'estar encartellant els cartells contra l'Hinojo.

El més increible va venir el matí de dilluns 26 d'abril quan diversos membres del col·lectiu vam veure en persona com personal de l'Ajuntament, que es movien pel poble en tres cotxes amb el logo de l'Ajuntament del Vendrell, es dedicaven a treure els cartells amb rascletes. Fins i tot, van arribar a amenaçar a un membre del col·lectiu quan els va preguntar perquè treien els cartells, dient-li “què es callés que sabien qui era el seu cap”. No és una suposició, és una realitat fet que hi ha testimonis que van presenciar els fets.

Així doncs, queda més que demostrat que l’Ajuntament del Vendrell està fent tot el possible per tal d’encobrir aquest fets arribant a l'extrem de destinar recursos públics, i que per tant surten de les butxaques de tots els vendrellencs i vendrellenques, per defensar els interessos personals d'un assetjador sexual.

Per una altre banda, desde el Col·lectiu la Trinxera volem fer una crida a la ciutadania vendrellenca perquè reflexioni sobre aquests fets, ja que creiem que no es pot permetre de cap de les maneres la violència contra les dones ni al Vendrell ni en cap indret del món. Ara sabem a mans de quin tipus de persones van a parar els nostres impostos.

Per la nostre banda deixar ben clar al “nostre” consistori, que continuarem realitzant la nostra lluita, i que per moltes coses que intentin encara hi tornarem amb més força, més ganes i més recursos. Com a resultat de tot plegat volem anunciar que intensificarem les nostres mobilitzacions i ens reservem el dret de realitzar les accions que creiem oportunes. No ens aturarem fins que l’assetjador sexual deixi de ser interventor del nostre municipi.

Col·lectiu la Trinxera

CADA DIA ES 8 DE MARÇ

2010-03-21T14:15:00.000-07:00

Acte conjunt del Col·lectiu La Trinxera i la CGT del Vendrell. CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ.
Dissabte 27 de març a partir de les 7 de la tarda:
- Projecció curtmetratge
- Taula rodona-debat "El feminisme en la nostre lluita". Ponents:
* Ermengol Gassiot - CGT
* Núria Fabregat - Dones Llibertàries
* Olga Tobal - La Trinxera
* Joan Caralt (moderador) - La Trinxera
- Sopar + música

els tiquets del Sopar es poden aconseguir a l'Ateneu la Trinxera o a la CGT Vendrell fins al 25 de Març.

Us hi esperem!

Xerrada sobre la crisi

2010-03-17T03:22:00.000-07:00

Aquest divendres 19 de març, a l' Ateneu popular La Trinxera es farà una xerrada sobre "La crisi avui", a càrrec d' Ivan Gordillo (del seminari Taifa d'economia crítica).
La xerrada és a les 19:00 hores.

mes informaciò sobre el Seminari Taifa a: http://seminaritaifa.org/

CADA DIA ÉS 8 MARÇ

2010-03-08T01:34:00.000-08:00

Aquest 8 de març, com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una jornada marcada pel record de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han treballat i lluitat per construir un món en el qual el gènere no sigui una font de desigualtat, ni laboral ni social. Malauradament (si bé és cert que aquesta lluita ha donat els seus fruits) avui en dia encara no podem parlar d’igualtat real entre dones i homes, a la nostre societat es fan paleses actituds i mentalitats que representen atacs directes a qualsevol intent d’assolir-la; la violència masclista segueix causant milers de víctimes, l’accés al mercat laboral sovint es restringeix per qüestions de gènere, la publicitat continua bombardejant-nos amb estereotips de bellesa excloents i frustrants, moltes persones perceben salaris inferiors pel simple fet de ser dones, encara es permet l’existència de centres educatius on es separen els alumnes segons el sexe, etc.
Tots aquests elements són el clar reflex (o més ben dit, la clara conseqüència) d’una estructura social sorgida de la unió entre el capitalisme i el patriarcat. Amb la consolidació de la Revolució Industrial (finals del segle XIX, inicis del XX) i l’augment desmesurat de la producció, els capitalistes veieren el potencial d’una mà d’obra que fins aquell moment havia restat latent, marginada per les creences religioses i destinada a les tasques domèstiques i a la satisfacció de l’home. Una mà d’obra, però, que podia esdevenir una amenaça si prenia consciencia de la seva condició (tant social com sexual) i s’organitzava per tal de fer prevaler els seus interessos. Així doncs, i per tal d’evitar aquesta situació, la burgesia industrial conservà i “modernitzà” alguns elements del model patriarcal anterior (organització familiar, moral cristiana etc.) amb l’objectiu de continuar oprimint la dona sense renunciar a la seva força de treball.
Tot i això, amb els anys i la introducció cada vegada més massiva de la dona al món laboral (productiu), la incorporació d’aquest col•lectiu als moviments obrers i socials fou qüestió de temps. El moviment feminista guanyà força i, sovint unit a organitzacions d’esquerres, inicià la lluita per l’emancipació sexual i el reconeixement dels drets de la dona.
És evident que la situació actual és força diferent a la de principis del segle XX (només faltaria!) però el matrimoni entre capitalisme i patriarcat segueix funcionant a la perfecció. Ara, però, les classes dominants recorren a uns instruments de submissió més sofisticats i subtils, però molt més efectius que els de fa un segle. Així doncs, a través del sistema educatiu, la publicitat, la moral occidental o fins i tot de la roba i les joguines es creen rols socials que interioritzem des de ben petits i que, per tant, acceptem com a vàlids i naturals.
Així doncs, a la vegada que es persegueix i castiga la violència masclista i la desigualtat de gènere es fomenta el model social que les causa.
En aquestes circumstàncies, assolir la igualtat de gènere és una tasca realment complicada (però no impossible), que tant sols assolirem amb esforç i implicació. El 8 de març ha de ser una crida, una crida per fer sentir la veu de les discriminades i explotades, una crida a seguir el camí que obriren tantes i tantes lluitadores anònimes, però sobretot, una crida a la justícia i la igualtat, perquè cada dia sigui 8 de març.

MANIFEST "CADA DIA ÉS 8 MARÇ"

Des del Col•lectiu La Trinxera reinvindiquem i lluitem per una societat on les persones i els pobles siguin lliures, la lluita feminista és una d’elles. Ja portem anys on les dones d’arreu del món lluiten per la igualtat envers els homes, mica en mica han anat aconseguint drets, dels quals les dones n’eren excloses, com per exemple el dret a vot (dones sufragistes sXIX).
Tot i que visquem en una societat “moderna”, les dones han de seguir lluitant per a ser valorades i respectades com a tal, a exercicir els seus drets sense distinció del gènere. El gènere (home i dona) pot marcar la seva vida depenen del lloc on es neixi, però no parlarem de les dones que tenim lluny d’aquí, si no, les de casa, les que viuen dia a dia a l’Estat Espanyol; un Estat ple de consumisme, capitalisme i sexisme, les dones i els homes hem de lluitar per a construir junts una societat igualitària, respectant a les persones per al que són i no pel seu gènere identificatiu; hem de trencar amb els rols adquirits durant anys, amb el patriarcat, que provoca un món estigui fet només per a homes, un sistema que tant a dones i homes ens té atrapats. Cal trencar les barreres del sexisme que ens fa NO ser lliures com a persones, i a seguir perpetuant en els rols tradicionals. Per aixó des de La Trinxera ens sumem a la lluita feminista, i en aquest any 2010 fem una crida a la gent perquè reflexioni i canvii la seva manera de fer, que sorti del cau d’aquest sistema sexista, patrialcal i capitalista.
Des del Col•lectiu La Trinxera defensem, reivindiquem i lluitem per:
- La igualitat laboral tant per a dones com per homes.
- El dret a un abortament lliure.
- La dona no és un objecte sexual, és una persona amb totes les seves capacitats.
- Que els mitjans de comunicació, la publicitat, els llibres, trenquin amb les imatges sexistes que dia a dia veiem.
- Animar als homes a la reflexió i a la consciencia, aquets sistema també els afecte com a persones.
- ...

JUNTES I JUNTS PLANTEM CARA
CONTRA EL SEXISME!!!
DONA ALLIBERA’T I LLUITA!!!

Col•lectiu La Trinxera Març del 2010

Tot es identitari

2010-03-07T06:12:00.000-08:00

Sense entrar a valorar els incidents produïts als Planes, en tant que considerem que uns actes com els donats la setmana passada són del tot manipulables demagògicament a més de donar-se en un context concret que no pretenem investigar (almenys en aquest article), volem assenyalar un altra manipulació, més subtil, però, alhora més perillosa que hem observat en els darrers comunicats de la PxC.

Tal i com ens han advertit els diferents científics socials que formen part del col•lectiu, els darrers articles, comunicats i rodes de premsa on apareix alguna menció a la Plataforma per Catalunya, la menció al partit racista, va acompanyada del adjectiu identitari. Ens agrada l'ús incorrecte d'aquest adjectiu, perquè, una vegada més demostra la poca visió, la poca preparació i el poc coneixement dels capitostos de la PxC dels conceptes bàsics de la ciència social; ara bé, contrariament, ens fa molta por el procés de canvi de significats dels conceptes que en tot cicle electoral inicien aquests mediòcres estràtegs que en la línea de Goebbels pretenen alienar encara més les consciències de la ciutadania.

Identitari és un mot que no es troba en el DIccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; però, que en disciplines com la psicologia tant individual com social, la politòlogia, però, sobretot en la sociològia i la antropologia és d'ús ben comú. Identitari, de forma resumida, seria qualsevol procés que mitjançant la interacció (amb individus, organitzacions, grups, etc.) afecti la construcció de la identitat de l'individu i la forma la seva cohesió amb el grup al qual pertany. Venir a la Trinxera és identitari per aquells que hi anem; anar a treballar, a qualsevol lloc, és un tret identitari per a qualsevol persona; anar a fer castells, ser de qualsevol grup polític (des de el més feixista com el seu, fins a la CUP passant per PP; CIU, PSC, ERC, ICV, PNB, BNG, Reagrupament, FUeza Nueva o la CNT); anar a fer unes birres, barallar-se, mirar hòquei o futbol o el que sigui. La major part dels fenòmens socials, per no dir tots, que es basen les interaccions són processos identitaris; en conseqüència, les interaccions amb els altres són la base dels processos identitaris, de la nostra identificació (pròpia i amb el grup) o el que és el mateix, de la nostra persona.

Veient el que hi ha només podem fer-li dos recomanacions: en primer lloc, interaccionin, vosté i els seus lloctinents amb la població immigrada que no li passarà res. Aprendrà moltes coses entre altres una mica de relativisme que potser aconsegueix certa capacitat empàtica en vosté i els seus secuaços. Veuràn que la guerra ètnica que vostés proclamen, a banda de recordar tràgicament a les soflames de Hitler o dels serbis Milosevic o Karadzic (que ara jutgen justament per cridar el mateix) o a les notícies arribades de Rwanda i la República Democràtica del Congo; són les mateixes crides a la Yihad provinents dels cercles fonamentalistes islàmics. Ja ho diuen que els extrems es toquen. En segon lloc, no tergiversin els conceptes: els processos identitaris són el que són, tot fenòmen social és identitari. Anomenin'se com el que són: un partit populista (com ho era el de Hitler), un partit xenòfob (com ho era el de Hitler), un partit racista (com ho era el de Hitler), un partit que tergiversa significats (com ho era el de Hitler). Per quan s'inventaran una nova religió barrejada de mites fundacionals catalans, liturgia pagana i elements fantàstics com ho va fer Hitler?

Col.lectiu la Trinxera

Cicle de Cinema a l'Ateneu: La Lluita de les Dones

2010-01-08T07:50:00.000-08:00

CINEMA A L'ATENEU LA TRINXERA
Bones pel·licul·les i una gran xerrada!!!

Diumenge 10 de gener: 13 ROSAS

Diumenge 17 de gener: MUJERES EN PIE DE GUERRA

Divendres 22 de gener: Xerrada amb Josefina Piquet, el seu testimoni en la guerra civil i com a membre del grup "Les Dones del 36"

Diumenge 31 de gener: OSAMA

Cicle de Cinema a l'Ateneu: els Murs de la Vergonya

2009-12-18T07:56:00.000-08:00

Us convidem a la Projecció de dues pel•lícules relacionades amb els Murs s'han erigit en el món contemporani: el Mur de Berlín, que va separar les dues alemanyes fins el 1989, i per altra cantó l’actual situació a Palestina, on el govern Israelià ha construït un mur per separar la Franja de Gaza de la resta del territori.

Manifest Vendrellenc per a la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya

2009-12-07T07:21:00.000-08:00

Ah, si cada home estimés amb tot el cor, la seva terra,
les seves tradicions, la seva llengua!!!
Cadascú al seu lloc, com una orquestra ... quin acord s’obtindria!!!

Amb aquestes emotives paraules del mestre Pau Casals, la plataforma “El Vendrell decideix”, integrada per un grup de persones a títol individual, implicades en diferents aspectes de la vida associativa del poble (la cultura, el lleure, la política…) presentem aquest manifest amb l’objectiu d’engegar un procés participatiu a la nostra vila que avanci en el reconeixement i la pràctica del dret a l’autodeterminació de
Catalunya.

Aquest dret, que forma part de la Declaració de les Nacions Unides, ha estat sistemàticament negat al nostre país. Afegida a la legitimitat d’aquesta reclamació, la limitació amb què aquests darrers anys ha topat la via estatutària ha fet reaparèixer, i amb urgència, la necessitat d’exercir aquest dret. Cada cop som més els que pensem que el poble català té dret a decidir lliurement el seu futur. Arran de la consulta popular celebrada a Arenys de Munt el passat 13 de setembre, que va obtenir un gran ressò i va obrir expectatives arreu de Catalunya, es va formar La Coordinadora per la consulta sobre la independència per a la celebració de consultes per exercir el dret de Catalunya a l’autodeterminació.

A diferència de la legislació vigent, que relega aquestes consultes a un estat ‘no vinculant’, nosaltres creiem fermament que sempre és vinculant el fet de consultar democràticament la nostra voluntat. Amb aquest convenciment hem decidit coordinar-nos amb La Coordinadora per la consulta sobre la independència per fer servir el protocol organitzatiu assumint la data del 28 de febrer de 2010 per
plantejar la següent pregunta:
Està vostè d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? Des de la Plataforma de El Vendrell decideix! és precisament això el que volem aconseguir: senzillament tenir el dret a decidir com volem que sigui el nostre país.
Comencem a decidir per a començar a caminar. Estem convençuts que aquesta consulta rep el recolzament de la majoria dels vendrellencs i vendrellenques, i a la vegada creiem que no admet plantejaments partidistes o interessats. És per això que convoquem a participar en la seva organització tant a persones particulars com a representants
d’entitats i càrrecs electes de formacions polítiques a l’Ajuntament, que és, en definitiva, la nostra més immediata representació institucional.

Us convidarem a l'assemblea del dissabte 12 de desembre a les 11,30 del matí al Centre Cívic l’Estació, (la Rambla,1 del Vendrell).
Si vols rebre més informació envia'ns un correu a contacte@elvendrelldecideix-.cat
També pots col•laborar fent aportacions econòmiques a qualsevol oficina de la Caixa Catalunya, al
compte corrent: 2013 0313 36 0201290156

El Vendrell 1 de desembre de 2009

FIRA DE CERVESA ARTESANAL I CASOLANA

2009-11-25T01:40:00.000-08:00

El Mateix dia 28,per la tarda, el col.lectiu la Trinxera organitzem i participem en la Fira de la Cervesa Artesana i Cassolana. En suport de tots aquells que es dediquen a realitzar la seva propia cervesa artesanal.

La jornada es realitzarà a la Plaça Nova del Vendrell des de les 17.30 h i podreu degustar les següents cerveses artesanes:

- REPTILIAN (El Vendrell)
- ZULOGARDEN (Molins de Rei)
- MAQUIS (Barcelona)
- LA RUINA (Barcelona)
- CLANDESTINAS (Montferri)

Us hi esperem! Tant a la concentraciò com a la Fira!

CONCENTRACIÓ CONTRA EL SEXISME. DISSABTE 28

2009-11-25T01:03:00.000-08:00

JUNTES i JUNTS UNITS
CONTRA EL SEXISME!

Dissabte 28 de novembre

a les 12h - Plaça Nova
CONCENTRACIÓ

CONVOQUEN:
COL·LECTIU LA TRINXERA
CUP VENDRELL

25N Dia contra la violencia de Gènere

2009-11-24T02:37:00.000-08:00

AMB UN DIA NO N’HI HA PROU!

Com cada any, tenim dates senyalades. Ara sortim al carrer per reivindicar que el 25 de novembre és el "Dia internacional contra la violència envers les dones". Podria haver-se anomenat "Dia internacional de la violència envers les persones", però resulta que NO, que seguim en una societat masclista i patriarcal, on encara l'home té el poder, el pragmatisme per sentir-se millor. Les dones durant molts anys han lluitat, i seguim lluitant, contra aquestes actituds. Però, per què un dia per a recordar les dones maltractades? Per a escoltar i llegir als mitjans de comunicació les xifres d'aquelles que han mort? De les que s'han atrevit a denunciar?

El que està clar és que cada dia, en silenci, moltes dones són agredides a la seva llar, en la seva intimitat, una intimitat corrupta... Hem de lluitar des de l'arrel d'aquest problema, i la base són els nens i nenes, els/les joves d'avui en dia i en els valors que els transmetem. Seguim amb l’educació sexista: a l'escola, als llibres, a casa, als mitjans de comunicació, en l’esport, al carrer, etc. És una lluita lenta, però ha de ser constant. Hem de trencar els rols diferencials de gènere que la societat en la qual vivim ens ha imposat; als ulls de molts seguim sent un cos a desitjar, un caràcter feble... Dones i homes hem de lluitar per una societat igualitària, on es valorin les capacitats, les actituds com a persona i no pas el gènere en el qual hem nascut. Tenim diferències com a dones i homes, però això ens ha d'omplir de riquesa, i hem d'acceptar i respectar l'altra persona.

NO volem un dia per sortir al carrer a reivindicar i a recordar. Volem que cada dia es treballi de forma constant per a què no es repeteixin aquestes actituds masclistes i sexistes.

JUNTES i JUNTS UNITS CONTRA EL SEXISME!

COL•LECTIU LA TRINXERA – CUP VENDRELL

Acte de protesta contra la PxC

2009-10-25T01:57:00.000-07:00

El passat diumenge 18 d’octubre, el Col·lectiu la Trinxera, dins del marc dels actes de la Fira, va realitzar una acció de protesta i denúncia contra la presència de quatre regidors de la ultradretana PxC a l’Ajuntament del Vendrell.

L’acció va consistir en desplegar una pancarta amb la cara de cadascun dels quatre regidors xenòfobs i amb el lema “Perill PxC!. Ignorants i racistes”, durant l’actuació a la Plaça Vella dels grups de cultura popular i la diada castellera. S’ha de recalcar que entre els càrrecs públics presents a la balconada del Consistori hi havia la Teresa Montserrat, en Juan Carrasco i en Juan Parera, tres dels quatre regidors de PxC.

Encara que en moltes la població vendrellenca sembli que hagi acceptat com a “normal” la seva presència, des del Col·lectiu la Trinxera, i tal com hem fet des del 2003, considerem que és important continuar denunciant de forma pública la política completament racista d’aquest partit. Nosaltres no oblidem i PxC ha de tenir ben clar que allà on vagi sempre es trobarà la nostra més forta oposició, nosaltres sempre ens enfrontarem a la seva política xenòfoba i feixista.

Roda de premsa presentació Correllengua 2009

2009-10-06T03:41:00.000-07:00

El Correllengua és una celebració anual consolidada a la majoria dels municipis d’arreu dels Països Catalans. Cada un d’ells té el plaer de veure com recorre entre els seus carrers la flama, símbol de que la voluntat de lluita i defensa segueix ben encesa.
La voluntat prioritària del Correllengua és donar veu, i al mateix temps homenatjar la nostra llengua, la història, la cultura i les tradicions que identifiquen la totalitat dels Països Catalans.
Així doncs, mentre que per una banda volem demostrar que el català segueix sent una llengua ben viva, i que segueix havent-hi moltíssimes persones que la defensen i que l’empren sense cap prejudici, també volem veure l’altra cara de la moneda. Així doncs, també fem un acte de protesta i d’alerta, envers la marginació que segueix patint el català en el seu dia a dia, envers la poca voluntat, que sovint només es fruit de la ignorància, de treballar per ella i de reconèixer-la com una llengua oficial arreu dels Països Catalans.
Per tant, des del Col•lectiu la Trinxera, tenim una prioritat fonamental: transmetre l’esperit de compromís a tothom, tant si és d’aquí, com si és nouvingut,com si ens veu des de fora. És a dir, volem que tothom es conscienciï d’aquesta situació, que valori i estimi el català, i aquesta és una lluita a la que donem veu mitjançant el Correllengua, però que és la mateixa en la que hi treballem la resta de l’any.

Els actes del Correllengua d’aquest any són:

Divendres 9 d’octubre de 2009

- 20 – Xerrada: “La repressió de l’estat capitalista espanyol” a càrrec de Francesc Argemí “Franki” i un membre de SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)

Lloc: Ateneu Popular la Trinxera

Dissabte 10 d’octubre de 2009

- 09 – 11h – Participa al nostre concurs “Mou la llengua” a càrrec de l’Esplai Zig-zag.

Lloc: Plaça Nova

Inscripcions: Centre Cívic l’Estació, Ateneu Popular la Trinxera i als Instituts.

Més informació al 689 029 063 i a ezigzag@hotmail.com

- 11 h – Aprèn a jugar a les bitlles catalanes

Lloc: Rambla Miret amb el Pont Nou

- 18.30 h – Cercavila reivindicativa pels carrers de la vila amb la participació de diverses entitats de cultura popular.

Recorregut: Plaça Vella, Carrer del Peix, Carrer Prat de la Riba, Carrer dels Cafès, Carrer Montserrat, Carrer Sant Magí, Carrer Àngel Guimerà, Plaça Nova.

- 19.45 h – Actuació dels diferents grups a la Plaça Nova

- 20.30 h – Lectura del manifest

Lloc: Plaça Nova

- 20.45 h – Actuació dels Grallers del Baix Penedès

Lloc: Plaça Nova

- 21.15 h – Actuació del cantautor Josep Romeu

Lloc: Plaça Nova

- 22.30 h – Botifarrada popular (preu: 4 €)

Lloc: Plaça Nova

Diumenge 11 d’octubre de 2009

- 24 h – Concert al Pavelló Pau Casals

Grups:
o Temporada Alta
o High-Times
o La Verga Records
o Kame Jame

Correllengua 2009 al Vendrell

2009-10-03T08:13:00.000-07:00

Divendres 9 Octubre

20h: Xerrada: "la repressió a l'estat capitalista Espanyol" a carrec de Francesc Argemí "Franki" i un membre del SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrasa).

lloc :Ateneu Popular la Trinxera.

dissabte 10 Octubre

09h: Participa al nostre concurs "Mou la llengua" a càrrec de l'Esplai Zig-Zag.
lloc: Plaça Nova.
mès informaciò al 689 029 063 i a zigzag@hotmail.com

11h:Aprèn a jugar a les bitlles catalanes. lloc: Rambla Miret.

18.30h: Cercavila Reivindicativa amb la participació de diverses entitats.
lloc inici: Plaça Vella

19.45h: Actuació dels diferents grups a la Plaça Nova.

20.45h: Actuaciò dels Grallers del Baix Penedès i del cantautor Josep Romeu.
lloc :Plaça Nova.

22:30h: botifarrada popular (preu 4 euros).

Diumenge 11

A les 24H al pavelló Pau Casals

CONCERT GRATUÏT

TEMPORADA ALTA
HIGH TIMES
LA VERGA RECORDS
KAMEJAME.

us hi esperem!

Consulta sobre la independencia al Vendrell

2009-09-23T14:02:00.000-07:00

Des del Col•lectiu la Trinxera creiem que és necessari impulsar un moviment que aconsegueixi mobilitzar la societat civil vendrellenca per tal d’exercir el dret bàsic de decidir el nostre futur com a nació.

Considerem que és vital que és aquest moviment estigui encapçalat pel teixit associatiu i civil, i que no estigui monopolitzat pels partits polítics tradicionals. Pensem així perquè creiem que les consultes sobre la independència, als diversos municipis on es realitzin, són eines que han d'estar al servei dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans i no al servei dels interessos particulars de cap partit.

En aquest sentit avisar que el proper dijous 22 d’octubre, a les 20 h, es realitzarà una assemblea, al Centre Cívic l’Estació, oberta a la participació de tots els vendrellencs i vendrellenques, entitats, organitzacions, sindicats, col•lectius, i a tothom que li interessi, per tal de crear una plataforma unitària que sigui la que tiri endavant la consulta.

El primer poble que vota la independència ho fa de manera contundent

2009-09-14T03:03:00.000-07:00

Arenys de Munt va ser ahir l'epicentre polític del país. Els arenyencs van ser el primer poble a votar en referèndum sobre la independència. I no van deixar cap ombra de dubte. Hi va anar a votar un 41 % del cens, del qual un 96% es va declarar partidari de la independència. La consulta va aconseguir que votessin a favor de la independència més arenyencs dels que van votar a favor de l'estatut, en el referèndum del 2006.

Els arenyencs van votar ahir majoritàriament en favor de la independència: un 96% dels votants van dipositar a les urnes, parades al Centre Moral, la papereta del sí i un 2,28% la del no. Dels 2.671 electors que van votar, 2.569 ho van fer pel sí, una xifra total més alta que no la que va obtenir l'estatut en el referèndum del 2006(que el van votar a favor 2.424 persones).

La participació, a més, va ser molt més alta que no la que s'esperaven els organitzadors: del 41%, un percentatge superior al del referèndum de la constitució europea (40,43%) i al de les eleccions europees (35,14%), si bé inferior al del referèndum de l'estatut (48,8%). Tot i això cal tenir en compte que el cens d'ahir era més gran que no en els altres processos electorals, perquè hi han pogut votar tots els empadronats de més de setze anys, tinguessin ciutadania espanyola o no.

La proclamació dels resultats la va fer a les 21:58 el regidor de la CUP i membre organitzador de la consulta, Josep Manel Ximenis, que va agraïr la tasca de la comissió organitzadora, de la junta avaluadora, de l'Ajuntament i del batlle, Carles Móra, fortament ovacionat. L'anunci de la victòria independentista va desencadenar una autèntica festa al bell mig de la Riera on centenars de veïns esperaven amb paciència que s'acabés el recompte. Els crits en favor de la independència i el cant d'Els Segadors s'hi va barrejar aleshores amb càntics amb el nom de la població que reflexaven l'orgull d'haver protagonitzat un gest històric.

L'Ajuntament va anunciar també que proclamava Arenys de Munt primer municipi català que havia votat lliurement i democràticament la independència.

extret de Vilaweb: www.vilaweb.cat

Unitat Popular cap a la Independència i el Socialisme

2009-09-08T09:49:00.000-07:00

Dijous 10 de setembre:

Acte de l'Esquerra Independentista del Barcelonès. 19:30h, Cotxeres de Sants (Barcelona)
Divendres 11 de setembre, Barcelona:

Homenatge a en Gustau Muñoz, 10h, carrer Ferran

Actes polítics de CAJEI i Maulets. 11h, al Fossar de les moreres

Manifestació per la llibertat dels presoners polítics. 13, al Pg del Born

Dinar. 14h, al Pg. del Born

Manifestació nacional. 17h, Plaça Urquinaona

Acte polític central. 19h, al Fossar de les Moreres.

SEPC, CUP, Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, Alerta Solidària

Festa Major Alternativa del Vendrell

2009-07-13T07:48:00.000-07:00

Per primera vegada des del Col·lectiu la Trinxera organitzem la Festa Major Alternativa al Vendrell. Al ser la primera, ens limitarem a organitzar un concert que comptarà amb els següents grups:

- CESK FREIXAS
- AT VERSARIS
- DR CALYPSO
- LA VANDA
- RESPECT MARK & THE INCOHERENT BAND
- DJ per acabar

El concert començarà a les 22 h i esperem que acabi quan comenci a sortir el sol...així que ja podeu venir ben descansats i descansades! Durant la nit també realitzarem el sorteig d'alguns lots de productes vendrellencs i, com sempre, els preus de la barra intentarem que siguin el més assequibles possibles.

Des d'aquí també us demanem a que ens ajudeu a fer la màxima difussió possible i que enviu la invitació a tots els vostres contactes!

Així doncs, el proper 24 de juliol, tots i totes a la Festa Major Alternativa del Vendrell!!!!

Militants de l’esquerra independentista catalana donen suport a Iniciativa Internacionalista

2009-06-03T02:04:00.000-07:00

30 de maig de 2009
Militants de l’esquerra independentista catalana han fet una roda de premsa aquest matí a Barcelona per donar el vot a la candidatura Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles (II-SP) a les eleccions del proper 7 de juny al Parlament Europeu.

A la roda de premsa hi eren presents militants de les organitzacions Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), CUP (Candidatura d’Unitat Popular), CCSI (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista) i Terra i Llibertat.

En nom d’aquests militants independentistes, Joan Sebastià Colomer ha explicat les raons que els han portat a fer púbilc el suport a la candidatura:

* “És una candidatura popular, els candidats no són professionals de la política. Per exemple, el primer candidat català (Josep Garganté, que ocupa el tercer lloc de la llista estatal) es juga el lloc de treball per defensa el que és just. La resta de candidats provenen dels moviments populars que lluiten contra el capitalisme i pels drets democràtics dels pobles”
* Colomer també ha explicat que hi donen suport “perquè Iniciativa Internacionalista representa en aquestes eleccions el projecte de l’esquerra independentista: u projecte socialista, compromès amb la defensa (amb fets i no paraules) del dret a l’autodeterminació, i contra l’opressió de gènere”.
* A més, ha afegit que animen a votar II-SP per “denunciar les condicions antidemocràtiques que són la il·legalització d’organitzacions polítiques a través de la Llei de partits, el tancament de mitjans de comunicació, la repressió de la dissidència política, i els maltractaments i les tortures a les casernes”.
* Colomer considera que cal “retirar el suport a aquells que no només han reduït la política a la pura gestió sinó a la mala gestió, ja que ens han portat a la crisi i ara la volen fer pagar als de sempre: als que treballen i aixequen l’economia real mentre altres obtenen beneficis del seu treball i del capital financer”.
* Pels militants de l’esquerra independentista presents a la roda de premsa “el procés d’il·legalització finalment fallit deixa clar que votar II-SP és colpejar on més li dol als Zapateros, als Rajoys, als Montilla i a tota la resta de l’anomenada classe política”.
* Colomer ha denunciat, però, que malgrat haver superat l’intent d’il·legalització, la candidatura està patint vulneració dels seus drets, ja que aquesta setmana la policia va incautar material de campanya a un grup de suport a la II-SP a Tarragona.
* A més, Colomer ha destacat que “aquestes són les eleccions de la crisi, i que cal denunciar el porjecte neoliberal de la Unió Europea, rebutjat a les urnes i que ara ens volen colar des dels despatxos”.

Finalment, Joan Sebastià Colomer ha destacat: “Creiem que Iniciativa Internacionalista és l’única candidatura que ens garanteix la defensa dels drets nacionals, la defensa dels drets socials i la denúncia de l’Europa del capital”.

Estudiants contra Bolonya en suport a Iniciativa Internacionalista
A la roda de premsa, com a estudiant de l’esquerra independentista, també hi ha participat Arnau Mallol. Primer ha recordat la lluita dels estudiants catalans aquest any “contra la mercantilització i la privatització encoberta de l’educació”, i ha afegit que “és imprescindible de fer arribar aquesta lluita a Europa”. I ha conclòs que Iniciativa Internacionalista “és l’unica candidatura que defensa amb fermesa i sinceritat una educació pública ide qualitat, i que creu decididament en l’autodeterminacio´dels Països Catalans i, en conseqüència, que els estudiants d’aquest país puguem construir el nostre propi model educatiu”.

Enric Duran surt de la presó després d'haver pagat la fiança gràcies a una col·lecta

2009-05-22T03:55:00.000-07:00

DIVENDRES, 22/05/2009 - 06:00h

Enric Duran, l'estafador solidari, va sortir de la presó de Brians 1 ahir al vespre, després d'aconseguir, gràcies a unes donacions, els 50.000 euros de la fiança imposada pel jutge. Duran, que ha passat dos mesos a la presó, va dir abans-d'ahir que no pagaria la fiança perquè la trobava injusta, com sigui que no tenia intenció de fugir. Però gent del seu entorn va fer una col·lecta per a poder pagar la fiança i perquè Duran sortís de la presó.

En sortir, va dir que tenia 'ganes de continuar treballant' per canviar el model econòmic.

Duran va ser detingut pels mossos d'esquadra per ordre del jutge instructor arran de les denúncies rebudes el 17 de març, l'endemà d'una conferència de premsa de Duran al Rectorat de la Universitat de Barcelona, on feia quatre mesos que una cinquantena d'estudiants protestaven pel Pla Bolonya. Uns quants dies més tard, el jutge instructor va decretar presó provisional sense fiança perquè creia que hi havia perill de fugida. La defensa de Duran va recórrer la decisió, al·legant que no n'hi havia, de perill de fugida, i l'Audiència provincial va estimar parcialment el recurs.

Ara que ha pagat la fiança, Duran haurà de comparèixer una vegada la setmana davant el jutge. També ha hagut de lliurar el passaport al jutjat, com a penyora que no sortirà del país.

extret de vilaweb: http://www.vilaweb.cat

Comunicat d'Iniciativa Internacionalista contra la criminalització que pateix

2009-05-15T02:18:00.000-07:00

(10/05/09)

Assistim en aquests dies a una brutal campanya d'intoxicació informativa amb una clara finalitat, criminalitzar a la Candidatura al Parlament Europeu Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els pobles per a poder justificar posteriorment qualsevol intent d'il·legalització.

Està ocorrent el que era previsible en un Estat, en el qual la majoria de les seves institucions serien incapaces de superar el més elemental examen democràtic i en el qual una bona part dels seus mitjans de comunicació, en bastants casos glorificadors del cop d'estat militar-feixista del 18 de Juliol de 1.936 (ABC, Nord de Castella…), fugen de qualsevol criteri professional o ètic, tenint com únic objectiu la manipulació mediàtica per a garantir la reproducció de l'actual règim .

El divendres passat, la vicepresidenta del Govern Espanyol informava que s'havien donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat a tal fi, malgrat que els informes de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Fiscalia del Tribunal Suprem descartaven qualsevol motiu per a la il·legalització de la nostra candidatura.

Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles és l'expressió d'un procés de confluència de forces polítiques i socials així com de persones a títol individual de diversos àmbits territorials i sectorials la materialització dels quals no hagués resultat fàcil fa tan sols uns mesos.

La situació d'extraordinària emergència per la qual estan passant els nostres respectius pobles i classes treballadores, així com la consciència de qui impulsem I.I. de la gravetat de la situació: atur que arribarà en el conjunt de l'Estat als cinc milions de treballadors i treballadores abans que acabi l'any, tancament d'empreses sense justificació, balafiament dels diners públics per a seguir subvencionant als principals responsables de la crisi com el sector financer i immobiliari, corrupció generalitzada, involució dels drets polítics, civils i socials, contra-reformes laborals…..fan imprescindible conjuminar esforços per a construir entre tots i totes una sortida a la crisi basada en criteris de democràcia i justícia social. Això és el que ha fet possible la irrupció d'Iniciativa Internacionalista i no la fal·làcia d'instrumentalizació alguna per part de ningú.

La qüestió és que aquesta iniciativa política ha agafat completament a contrapèl al règim actual que no se l'esperava. A hores d'ara i donada la més que calorosa acollida que està obtenint entre gents de diversos pobles, els ha començat a preocupar molt seriosament, perquè a més de la important repercussió política que aquesta iniciativa ja està tenint, es pot obtenir representació en el Parlament Europeu. Això suposaria que la veu dels treballadors i treballadores i dels pobles estaria allí representada d'una forma coherent i sense trepijocs. Aquest és l'autèntic problema de fons.

PP, PSOE i IU s'han posat a treballar per a evitar que això passi i han iniciat, en col·laboració amb els mitjans de comunicació més reaccionaris, una croada perquè els càrrecs públics retirin els seus avals a la candidatura. Això ho han fet d'una forma fraudulenta. Amb pressions intolerables, enganys i fins i tot creiem que amb falsificació documental.

No els servirà de res perquè, a part de la dubtosa viabilitat d'aquest procediment, hi ha avals suficients per a mantenir la candidatura encara que es materialitzessin algunes d'aquestes retirades.

En qualsevol cas, aquest escenari que havíem previst, serveix per a retratar definitivament la identitat de fons entre els tres partits espanyols pilars de l'actual règim monàrquic: PP, PSOE i IU, conjurats per a intentar impedir qualsevol avanç progressista.

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles seguirà endavant amb la seva activitat política. En els pròxims dies estan previstos actes de presentació de la candidatura en la Universitat Complutense de Madrid, Zaragoza , Segòvia, València i Sevilla.

I.I. serà present, per molt que els dolgui a alguns, en les eleccions del dia 7 de Juny i I.I. obtindrà uns resultats políticament molt significatius i probablement representació parlamentària.

Les tècniques de manual que utilitza el Senyor Rubalcaba, antic ministre dels Governs que van practicar terrorisme d'Estat, amb els seus acòlits del més ranci feixisme espanyol, de criminalitzar, intentar aïllar socialment i reprimir, no li serviran en aquesta ocasió.

La gent que donem suport aquest il·lusionant projecte enfront d'aquesta linea de treball de l'Estat i del seu ministre de l'interior, simplement oferim coherència democràtica i compromís amb la justícia social, tal com hem estat fent al llarg d'aquests anys en els nostres respectius pobles.

10 de Maig de 2009

PER LA LLIBERTAT D'ENRIC DURAN

2009-05-08T02:46:00.000-07:00

Comunicat de la Xarxa pel Decreixement:

Transcorregut prop de dos mesos des de l’empresonament de l’activista social
Enric Duran, les entitats sotasignants volen manifestar:

• Considerem abusiva, desprorcionada i injustificada la presó preventiva
decretada contra Enric Duran. Ús abusiu de la presó preventiva que conformen
un dels punts negres que pateix el nostre sistema penal, processal i
penitenciari.

• Estimem espúria l’alarma social adduïda i inexistent “el risc de fuga”
estimat. Enric Duran va tornar públicament i lliurement a casa nostra, en
base a una decisió personal i a la denúncia del poder que acumula el poder
de la banca, protagonista principal de la crisi que patim. Enric Duran ho va
anunciar en roda de premsa pública, tot instint que assumia la
responsabilitat derivada del seus actes, d’acord amb els principis ètics en
el que es fonamenta la desobediència civil.

• Sol•licitem, per tant, la finalització de la situació de presó preventiva
i que se’n decreti la seva llibertat. Afirmant que ens fem socialment
corresponsables de la seva posada llibertat, negant taxativament que
existeixi ‘alarma social’ i afirmant categòricament que no existeix cap risc
de fuga.

Per la llibertat d’Enric Duran.
A Barcelona, a 11 de maig de 2009.

- qualsevol col·lectiu pot adherir-se de forma individual al manifest
enviant un correu a suportenric@17-s.info
- per demanar la llibertat de l'Enric s'estan recollint firmes individuals
per internet; podeu signar a www.podem.cat/node/1897

Iniciativa Internacionalista

2009-05-08T02:25:00.000-07:00

Des del Col•lectiu la Trinxera ens fem ressò de una nova candidatura que ha aparegut per a les pròximes eleccions Europees: Iniciativa Internacionalista. Aquesta candidatura, formada per diferents personalitats i col•lectius de l’esquerra anticapitalista i independentista, representa una alternativa de solidaritat i lluita enmig d’un context de crisi del sistema capitalista , a la que fan pagar els treballadors amb atur, ERO`S i desnonaments i de repressió ferotge cap al dret a decidir dels pobles.

MANIFEST

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

* Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
* Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliado, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Existeix un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
* No a la discriminació de gènere. Però no com un mero enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment el final|finalitat de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
* Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
* Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

15 d’abril de 2009

www.iniciativainternacionalista.org

Passi del documental "La toma" a l'Ateneu Popular la Trinxera

2009-04-29T13:54:00.000-07:00

La Toma (The Take) és un documental de 2004 realitzat per Naomi Klein i dirigit per Avi Lewis. Conta la història dels treballador d'Argentina que reclamen el control de les plantes industrials tancades on una vegada van treballar, per transformar-les en cooperatives de treballadors. Les frases de presentació són "Acomiada al teu cap" i "Ocupar, Resistir, Produïr".

La pel·lícula es una mena de manifest econòmic pel segle XXI, on s'apropa l'espectador a la vida de gent comú que reclama treball, dignitat i democràcia integral. També intenta mostrar l'obsolet i contraproduent dels sistemes polítics representatius i la necessitat de la democràcia directa tant a la vida comunitària com en el lloc de treball.

Data:
dijous, 30 / abril / 2009
Hora:
19:00 - 21:00
Lloc:
Ateneu Popular la Trinxera
Adreça:
Ctra de Santa Oliva 27-35 (davant la Tele)

KARIM ABSOLUCIÒ!

2009-04-29T13:45:00.000-07:00

Karim Akbih Verdaguer, independentista vilanoví que va ser detingut el passat 15 de novembre després de participar en una manifestació contra la crisi capitalista, ha sigut condemnat a una pena-multa de 400 euros que equivalen a 50 dies de presó.

Ahir, en una roda de premsa, al Casal Popular Okupat l’Estanquet, de Vilanova i la Geltrú, el propi Karim va donar a conèixer la confirmació de l’Audiència Provincial que podria dur-lo a presó per 50 dies.El recurs interposat per la defensa del Karim de Vilanova ha estat desestimat i queda confirmada la sentència per una falta de lesions i una altra d’atemptat a l’autoritat, segons informa Alerta Solidària

Davant d’alguns companys i periodistes, en Karim, que afirma haver estat jutjat i condemnat per la seva militància i activisme en contra de l’actual sistema econòmic, va deixar ben clara la seva posició a no fer front a la sentència: “em declaro insubmís a un sistema que genera injustícies cap a la majoria de la població. Sóc insubmís a un sistema que castiga els qui hem decidit oposar-nos a l’explotació. No penso cedir al xantatge i per tant no pagaré la multa malgrat les conseqüències que pugui comportar”.

Segons va explicar la Cristina, membre de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, la condemna de la “pena-multa” és una mesura discriminatòria i classista en tant que posa preu als dies de presó, de tal manera que els qui poden pagar se’n lliuren però qui no pot assumir el pagament s’ha d’acabar sotmetent a la reclusió. És per això que en Karim, ha pres la decisió de no pagar els 400 € de la pena-multa fet que suposarà una ordre de presó substitutòria de 50 dies.

Per a la Cristina, la fermesa del Karim és un repte per al conjunt de la societat de Vilanova que ha de veure en aquest gest la dignitat d’un moviment que creix a la ciutat i al Garraf, que proposa alternatives a l’actual capitalisme i que no deixarà sense resposta la possible entrada a presó del company Karim.

Campanya i crida a la solidaritat

Les properes setmanes seran claus per aquest moviment de suport. El proper 2 de maig hi haurà una jornada solidària a Ribes, per finançar la campanya que arribarà al cor de Vilanova el proper 16 de maig amb una manifestació.

Martí Majoral, membre d’Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, va anunciar que la solidaritat s’anirà escampant arreu dels Països Catalans amb diferents accions, concentracions i actes diversos. Segons va confirmar, l’independentisme del país té present la situació del Karim i la coordinació avança així com l’amenaça de presó contra el veí de Vilanova.

La roda de premsa va acabar amb una interpel·lació directa al consistori: “ja és hora que l’Ajuntament de Vilanova es posicioni al costat del Karim, ja que ningú podria entendre que la presó ens tregui per 50 dies el nostre company i amic, per un cas clar de repressió política, i l’Ajuntament no s’hi posicioni”. La Cristina va cloure la roda de premsa refermant la crida a la solidaritat de totes les forces socials, polítiques i institucionals de la Vila.

La campanya realitzada fins ara ha tingut un marcat to de denúncia del sistema capitalista i ha pretès, segons afirmen els companys del Karim, demostrar que “el capitalisme no pot ser reformat sinó destruït”.

Properes convocatòries:

2 de maig a Ribes: xerrades, sopar i concert. Al GER de Ribes.

16 de maig, manifestació a les set de la tarda a la plaça de la vila, amb un acte polític, sopar i concert al parc de Ribes Roges. Vilanova i la Geltrú.

http://suport-karim.bloc.cat

http://suportgarraf.blogspot.com

www.alertasolidaria.org

http://alespenespunyalades.blogspot.com

SALVEM SANT JORDI!

2009-04-15T06:56:00.000-07:00

Fa un parell de setmanes ens van trucar des de l’Ajuntament del Vendrell per tal de fer una reunió entre la regidora de cultura, Marta Tutusaus, la regidora de turisme, comerç, indústria i platges, Àngels Turdiu i un representat de la nostra entitat. Quan vam arribar a l’edifici de l’antiga biblioteca, lloc de la reunió, ens van comentar que volien parlar sobre la propera diada de Sant Jordi. Amb bones paraules ens van dir que aquests anys l’ajuntament vol prohibir, a les entitats vendrellenques, vendre roses el 23 d’abril, deixant que només les floristeries de la vila i les escoles ho puguin fer.

Aquesta prohibició ja la van voler aplicar a corre cuita l’any passat i és fruit, bàsicament, de la pressió de part del sector de la venda de la flor del nostre poble i es remunta a les darreres eleccions municipals. Durant el Sant Jordi de 2007, que es va celebrar en un ambient de precampanya electoral, els partits polítics tradicionals presents a l’ajuntament, es van dedicar a regalar roses i plantes diverses intentant gratar el màxim de vots possibles. Aquest fet va emprenyar, i amb raó, part dels botiguers de la vila, que veien com perdien diners amb una competència totalment deslleial per part de la major part de partits polítics. I és a partir d’aquest fet que els partits de l’Ajuntament, per tal de fer contents els empresaris de la flor de la vila i no patir les seves pressions, que decideixen quedar bé i agafar la postura d’intentar prohibir la venda de roses per part de les entitats del poble.

Des del Col·lectiu la Trinxera volem fer públic la nostra postura, cosa que en el mateix moment ja vam comunicar a les representants de l’Ajuntament:

- Que la Diada de Sant Jordi és la diada de la rosa i del llibre, NO de les floristeries i les llibreries.

- Que els partits polítics tradicionals són els culpables principals de la situació i considerem penós que ara vulguin fer pagar els seus errors a les entitats de la vila.

- Que entenem que les floristeries de la nostra vila, i més en el context de crisi econòmica actual, defensin els seus interessos però que aquests no poden estar per sobre de la cultura de la nostra terra.

- Que l’economia d’aquests establiments no s’ha de basar en els resultats d’un sol dia i que, en tot cas, haurien de pressionar a l’Ajuntament perquè dinamitzi la vida comercial del municipi durant tot l’any. A més a més, en molts establiments del gremi estableixen preus abusius, aprofitant-se fins a l’extrem d’una tradició. Per tant, els propietaris d’aquests establiments també haurien de pensar què és el que porta a una persona a comprar una rosa en una paradeta al carrer i no al seu establiment. Considerem que ells també han d’assumir la seva part de culpa.

- Que és tradició que les entitats de la vila venguin roses, llibres i altres productes al carrer el dia de Sant Jordi i no és el nostre problema que el nostre Ajuntament ho vulgui convertir únicament en un negoci. Si ells no tenen cap tipus de principi nosaltres sí i, per tant, com els darrers cinc anys, continuarem oferint roses a preus el més populars possibles a aquells vendrellencs i vendrellenques que ho vulguin, ens doni permís l’Ajuntament o no.

- Que a més a més, cada any comprem les roses que venem a establiments de la nostra vila i per tant, considerem bastant hipòcrita la postura de tots plegats. Si una persona es presenta a una floristeria, una setmana abans de Sant Jordi, i encarrega 200 roses amb l’espiga i plàstic corresponent, és clar que no serà per tenir-les a casa...

- Que des del Col·lectiu la Trinxera fem una crida a la resta d’entitats i organitzacions de la nostra vila perquè no caiguin a la prohibició del nostre Ajuntament i que, el proper 23 d’abril, muntin paradetes de roses, de llibres i/o del que creguin més oportú.

PER UN 23 D’ABRIL DE TOTS I TOTES...SALVEM SANT JORDI!!

COL·LECTIU LA TRINXERA

Acte de Solidaritat contra la Repressió i la Crisis a l'Ateneu

2009-04-02T01:23:00.000-07:00

Aquest proper divendres 5 de d'abril hi ha organitzat un acte dins del Tomb Solidari, per difondre el cas d'en Karim i enllaçar-lo dins el context de la Crisi Capitalista.
La jornada solidària es portarà a terme a l'Ateneu popular la Trinxera.

Idees per entendre la Crisi i les seves conseqüències.

20:00 xerrada.

. amb en Karim ( represaliat per mobilitzar-se contra la crisi capitalista a Barcelona, detingut pels Mossos d'Esquadra )

Tot seguit, sopar popular i festa solidària

A L'ATENEU POPULAR LA TRINXERA - al carrer St. Oliva, 75 del Vendrell.

us hi esperem !

http://suportgarraf.blogspot.com/

Xerrada sobre el Logis Penedès

2009-03-26T03:01:00.000-07:00

Els Membres de la Plataforma "No fem el CIM" vindràn a l'Ateneu el dissabte 28 a explicar-nos en quina situació esta el projecte de la macro-infrastructura que amenaça a engollir una part de la comarca i que la classe política vol imposar en contra dels desitjos de gran part del territori.

dissabte, 28 / març / 2009
Hora:
18:00 - 19:30
Lloc:
Ateneu Popular la Trinxera
Adreça:
Ctra de Santa Oliva 27-35 (davant la Tele)

Publicació del 17- M, solidaritat amb L'Enric Duran!

2009-03-25T04:07:00.000-07:00

Ja tenim a l'Ateneu Popular la Trinxera el segon nùmero gratuït de la revista "Crisis" on s'explica l'actual crisi del sistema capitalista i on es proposa alternatives a un sistema que ens ha porta a la situació actual. i que es revela mès injust i explotador cada dia que pasa.

Volem mostrar tota la nostra solidaritat cap a l'Enric i la seva valentia en la denuncia del sistema capitalista i de les seves falsetats.
Us adjuntem el comunicat del grup de suport a l'Enric:

"L'Enric Duran va ser detingut ahir dia 17, cap les 6 de la tarda, per una acció de desobediència civil contra el sistema. amb un dispositiu policial totalment desmessurat. Entenem que el fonamental en aquest cas no són els presumptes delictes que hagi comés sinó allò a on apunta: cap un sistema que no para de créixer a costa de provocar desigualtats. Com a a acció de desobediència civil, el fonamental no és si la seva acció ha estat legal o no, sinó si és legítima. I, més encara, que apunta a la ilegitimitat d'un sistema econòmic que ara, més que mai, es posa en qüestió. No és que el capitalisme estigui en crisi: el capitalisme és crisi permanent pels qui menys tenen. I això no és una qüestió cojuntural: ahir érem precàris; avui, aturats i sempre, endeutats. El que menys se li perdona a l'Enric Duran és que, a més, proposi alternatives. Contra l'opressió financera, es crida a recolzar la banca ètica. Contra el creixement desmessurat, es proposa un decreixement responsable amb el medi i amb la justícia social. Contra l'explotació laboral, es crida al treball cooperatiu.

Com es diu a la publicació "Podem": “podem viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners, sense polítics. Podem viure sense capitalisme. Siguem el canvi que volem.” I, per suposat, volem a l'Enric lliure."

En lluita per l'ensenyament públic: Desallotjament a la UB i vaga a l'ensenyament el 19 de març

2009-03-18T03:09:00.000-07:00

dimecres, 18 març de 2009

Les autoritats de l'administració i els rectors han apostat decididament per la intransigència i la repressió més violenta per a imposar les polítiques privatitzadores de l'ensenyament dels governs estatal i autonòmic, tancant tota porta a cap diàleg. Aquest dimecres dia 18 al matí, un nombrosíssim desplegament dels Mossos d'esquadra ha desallotjat els i les estudiants tancades al rectorat de la Universitat de Barcelona, a l'edifici històric. El desallotjament i les càrregues policíaques han provocat ferits i hi ha hagut diverses detencions.

Malgrat tot, el mateix dia la resposta en forma de nova ocupació i tancada no s'ha fet esperar, i l'Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB ha decretat la vaga estudiantil i ha portat a terme l'ocupació de l'edifici. Aquesta és prèvia a la vaga general en l'educació que es durà a terme el proper dijous 19 de març contra una altra llei, la LEC, que introdueix la privatització a l'enseyament primari i secundari, i que està sent imposada pel conseller Ernest Maragall amb el suport de l'oposició conservadora i l'acatament dels seus socis.

El desallotjament a l'edifici central de la UB ha començat a dos quarts de sis del matí, i al llarg del matí els agents han carregat contra els estudiants. La tancada s'havia fet a l'acabament d'una manifestació contra l'Espai Europeu d'Educació Superior, conegut com al Pla Bolonya, per a la privatització, mercantilització i elitització de l'ensenyament universitari. Aquesta fou la primera de les universitats del Principat que els estudiants van ocupar en començar les protestes. A l'exterior de l'edifici de plaça Universitat s'han concentrat grups d'estudiants que han demanat dimissió del rector que havia mentit quan va prometre que no els desallotjarien per la força.

Amb aquesta aposta per la violència contra els estudiants del rector Dídac Ramírez s'afegia a lña via autoritària iniciada pels rectors de la UAB i de la UPF, i que té ple suport del govern PSOE-ERC-IC-EUiA i l'oposició, entestat a imposar a qualsevol preu l'aplicació de l'EEES .

A dos quarts de nou s'ha produït una forta càrrega policial a la confluència entre la Gran Via, el carrer Pelai i la plaça Universitat i hi han hagut diverses detencions d'estudiants. També a la tancada de la UB, el dia abans del desallotjament, el dimarts 18 al vespre, els Mossos van detenir a l'Enric Duran, el jove que havia estafat diversos bancs en una acció per denunciar el sistema financer i aconseguir diners per a pagar diverses publicacions i projectes socials.
Vaga 19 de març: contra la LEC i la política del Departament d'Educació del Principat
Per altra banda, el proper dijous 19 de març hi ha convocada vaga general a l'ensenyament contra la imposició de la LEC (llei d'Educació de Catalunya) i la política educativa del Departament dirigit per Ernest Maragall, entestat a imposar aquesta llei contra la voluntat de mestres, professors i estudiants, per a introduir la privatització també a l'ensenyament públic primari i secundari.

* Barcelona: 12h manifestació de la plaça Universitat a plaça Sant Jaume.
* Lleida: concentració 13h al ST i manifestació fins pl Víctor Siurana.
* Tarragona: manifestació 12:30h pl Imperial Tarraco fins als ST.
* Tortosa: concentració 13h a Tortosa davant del ST.
* Girona: 12h. Manifestació. Des de la Delegació del Govern fins al ST

extret de la web d'Endavant(OSAN): www.endavant.oRG

xerrada-debat sobre la situació a Palestina

2009-03-12T06:27:00.000-07:00

Xerrada sobre la situació a Palestina que anirà a càrrec d'un representant de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina.
mes info a: http://www.xarxapalestina.org/

Data:
dissabte, 14 / març / 2009
Hora:
17:00 - 19:00
Lloc:
Ateneu Popular la Trinxera
Adreça:
Ctra de Santa Oliva 27-35 (davant la Tele)

activitats setmanals a l'Ateneu

2009-03-12T06:23:00.000-07:00

Aquest cap de setmana continuem amb les activitats d'aquest primer trimestre de 2009. Dissabte, a les 17 h començarem amb una xerrada sobre la situació històrica i actual a Palestina, aprofundint en tot el procés històrica que ens ha portat a la situació actual. La xerrada, que es farà a l'Ateneu Popular la Trinxera, anirà a càrrec d'un membre de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina que fa poc ha estat desplaçat a Cisjordània i ha viscut la situació in situ.

El mateix dissabte, a partir de les 23 h i també a l'Ateneu, començarem un cicle de sessions de màgia que farem periòdicament al nostre local. Els dos actes, com sempre, són totalment gratuïts i oberts a tothom.

Per altra banda, hem començat les inscripcions de la primera sortida que forma part del cicle "Coneguem el Penedès". Aquesta primera activitat es realitzarà el diumenge 22 de març de 2009, a partir de les 12 h, i consistirà en una sortida a la Talaia del Montmell. La gent que hi estigui interessada s'ha de passar a inscriure's per l'Ateneu en horari d'obertura (excepte el dilluns, totes les tardes a partir de les 17.30 h).

Moltes gràcies i fins aviat!

COL·LECTIU LA TRINXERA

12-M: Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!

2009-03-11T05:54:00.000-07:00

Per un moviment unitari contra la privatització de l'Educació Pública

Per la derogació de la LOU i la LEC

Contra la mercantilització de l'ensenyament: Fora empreses de la Universitat!

Per la readmissió dels sis companys expedientats amb un reglament franquista. Contra la repressió del moviment estudiantil.

Per una llicenciatura i diplomatura en condicions: contra els graus devaluats i els màsters impagables.

Ni préstecs ni extraordinàries: per un augment fins el 0'25% del PIB en beques ordinàries.

Per la regularització del PAS i professorat precari: Contra la precarietat laboral que perjudica la tasca docent i investigadora.

12 de Març

Barcelona: vaga i manifestació, 12 hores, Plaça Universitat
Tarragona: 12h. al Campus Catalunya.

8 març : dia de la dona treballadora

2009-03-05T06:57:00.000-08:00

Concentració al Vendrell

diumenge, 8 / març / 2009
Hora:
12:00 - 12:30
Lloc:
Plaça Vella, davant de l'Ajuntament

dos menbres del col.lectiu la trinxera han elaborat el següent escrit per aquesta jornada:

A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, TOLERÀNCIA ZERO

108 és el nombre de dones assassinades l’any 2008 a mans de les seves parelles o ex-parelles. I només en el que portem d’any, 7 han estat les víctimes, un cop més, de la violència de gènere . Es pot tolerar això?
La resposta és molt senzilla: no, o almenys hauria de ser així!

Com pot ésser que en ple segle XXI un braç tan important de la societat com ho és la dona no estigui acceptada ni per les seves aptituds ni per la seva condició en tots els àmbits?
Sembla mentida, però per desgràcia és la realitat en la que vivim.
Tot comença amb agressions verbals que anul•len la dona com a persona i d’aquí a maltractar-la físicament només hi ha un pas, la qual cosa la majoria de vegades el preu és la mort. La majoria d’aquests maltractadors queden absolts gràcies al magnífic sistema judicial, moment en el que aprofiten per assassinar a la seva dona com a venjança per haver-lo denunciat.
Després del gran esforç que fa una dona maltractada en denunciar el seu home, és intolerable que la majoria d’ells quedin lliures de tal manera que elles hagin de tornar a passar el mateix calvari.

Per moltes lleis contra la violència de gènere, campanyes, manifestacions o actes reivindicatius per a l’alliberament d’aquesta, per tot i més que es pugui fer en aquest camp, res tindrà efecte, res tindrà cap mena de fruit fins que l’ésser humà prengui d’una vegada per totes, consciència plena en voler millorar com a tal, en voler créixer com a persones iguals i lliures, i en definitiva, consciència plena per a poder entendre que la dona és, a l’igual que l’home, una branca, una arrel o piló fonamental perquè una societat pugui evolucionar i créixer en la seva grandesa.

Gemma Altarriba i Ferran Parellada

Projecció del documental "Terra Lliure, punt final"

2009-03-04T04:18:00.000-08:00

Dins de les activitats programades pel primer trimestre 2009 projectarem el documental "Terra Lliure, punt final". El reportatge està produït per Televisió de Catalunya i dirigit per David Bassa. És el primer documental que explica la història completa de la organització armada, des del seu naixement, el 1979, fins a la seva dissolució definitiva, el 1995.

dissabte 7 de Març a les 18.00 a l'ateneu popular la Trinxera.

Un estudiant de la UAB inicia una vaga de fam per exigir que s’escoltin les reivindicacions estudiantils

2009-02-28T02:43:00.000-08:00

Tomàs Sayes, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha iniciat una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans recolza aquesta nova forma de protesta i considera que el mecanisme adequat per a solucionar el conflicte obert a les universitats és paralitzar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat
Avui, dilluns 23 de febrer, s’ha iniciat una nova forma de protestar contra la imposició de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquest migdia, un estudiant de la UAB s’ha declarat en vaga de fam com a mostra de rebuig al comportament i les actituds de les autoritats universitàries davant de les mobilitzacions i reivindicacions estudiantils.

Després d’anys de mobilitzacions, accentuades en aquests últims mesos, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha decidit donar inici a aquest nou tipus d’acció de protesta, tan contundent i extrema, per l’actitud mostrada per les autoritats universitàries.
Respecte els motius que han provocat que s’hagi arribat a aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol constatar:

- Que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzat per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil, que es basen en aplicar una moratòria al procés de Bolonya i iniciar un procés de debat profund sobre el rumb que ha de prendre la universitat pública.

- Que la negativa de les autoritats universitàries a prendre en consideració les peticions del moviment estudiantil denota una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que han de defensar els principis en que es basa la democràcia.

- Que l’única reacció dels responsables de les institucions universitàries a les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública.

L’objectiu d’aquesta vaga de fam és fer recapacitar a totes les autoritats universitàries, i que modifiquin els seus comportaments i actituds respecte les reivindicacions estudiantils. Concretament, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol manifestar que:

1.- Totes les negociacions entre les autoritats universitàries i els estudiants han de basar-se en les demandes que s’estan realitzant des del moviment estudiantil. Aquestes demandes són la paralització del procés de Bolonya, mitjançant una moratòria als nous plans d’estudi, i l’obertura d’un procés de debat entre tots els estaments universitaris (Professorat, PAS i Estudiants) per marcar el rumb de la universitat pública.

2.- S’ha d’aturar la criminalització que pateixen els estudiants crítics amb l’EEES. Això significa que s’han de desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen a les universitats, i, per començar, s’han de deixar sense efectes les sancions imposades a 28 estudiants de la UAB. També hi ha d’haver un compromís, per part de tots els rectors, de resoldre pacíficament i amb diàleg tots els afers i conflictes que s’originin dins dels recintes universitaris, rebutjant així utilitzar instruments basats en la força.

Per tal de sortir de l’actual estancament en que es troba el conflicte universitari, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres universitaris, presentem la proposta “Construïm la universitat pública del futur“, que posa els fonaments del procés de debat i de transformació que necessita la universitat, que ha d’estar marcat per la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat dels diversos membres de la comunitat universitària.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), 23 de febrer de 2009

El Penedès ignorat per la Catalunya Optimista‏

2009-02-27T06:55:00.000-08:00

Mai les nostres comarques penedesenques havien rebutjat tant fermament un projecte com en el cas del Logis, mai l'administració de Catalunya s'havia mostrat tant prepotent actuant d'esquenes al ciutadans del Penedès i als seus representants.
Per denunciar tot això va ser que la Plataforma NoFemelCIM va convocar la roda de Premsa on es va criticar la redacció del Pla director d'Infrastructures que afecta a l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume sense tenir en compte que aquests 3 municipis rebutgen el Logis, així com la postura contraria del Consell Comarcal i el rebuig de la ciutadania.
- La logística, un sector en crisi:

Com s'està comprovant, el sector del transport és molt sensible a les crisi econòmiques, si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res, no hi ha logística.
Degut a la crisi s'ha reduït considerablement el trànsit de mercaderies, i si no que li preguntin als camioners i empreses del sector del transport del Camp de Tarragona que es troben en una situació crítica d'atur, tancaments i acomiadaments, més que en altres sectors. L'activitat logística a Catalunya ha baixat un 20%.
Els polígons logístics de l'Alt Camp que s'han iniciat estan parats i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d'impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. El Parc logístic contruït a Vila-rodona havia de crear de 500 a 1200 llocs de treball, actualment està tancat i no hi treballa ningú.
- Reduir l'atur, una excusa pel desastre.

L'atur és conseqüència d'una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d'organització econòmiques i ambientals. Al Baix Penedès hem passat en tant sols 10 anys de 50.000 habitants als 100.000.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer. Amb aquesta regla de tres tant senzilla tindrem més llocs de treball, serem més i quan vinguin les crisi tindrem més atur.
Els mateixos gestors admeten que la crisi econòmica està més accentuada al Baix Penedès degut a una situació territorial caòtica i mal gestionada.
- La plataforma NoFemelCIM denincia:
La malintencionada campanya propagandistica orquestrada pel PSC per imposar, amb l'excusa de l'atur, la requalificació dels terrenys on pretenen instal·lar el Logis Penedès en contra de la voluntat de la societat civil i dels ajuntaments afectats..
No cal ser massa llest per deduir que el Logis Penedès no és construirà fins que no hagi passat la Crisi, ja que actualment no hi ha diners. Evidentment llavors ja no caldrà fer el Logis i menys amb l'excusa demagògica de l'atur.

Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com

Jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich

2009-02-26T02:52:00.000-08:00

Aquest proper dissabte 28 de febrer fem una jornada d'homenatge a Salvador Puig Antich a l'Ateneu Popular la Trinxera. Hem escollit aquest dia perquè el proper dia 2 de març és l'aniversari del seu assassinat en mans dels órgans de repressió franquista. L'acte començarà a les 18 h amb la projecció del film "Salvador" de Manuel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl, al finalitzar la película es podrà veure el documental "Dotze hores de vida: l'execució de Puig Antich i Heinz Chez". Aquest reportatge de Televisió de Catalunya, va formar part del programa "Dies de transició" i explica les últimes dotze hores de vida dels dos últims assassinats pel règim franquista.

Com sempre l'acte és gratuït i obert a tothom.

mes info: http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich

En David de Vilafranca finalment no anira a la presó!

2009-02-13T02:26:00.000-08:00

Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata
En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.

L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.

L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.

Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!

I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia… Que ningú ho dubti, guanyarem!

Alerta Solidària

11 de febrer de 2009

Darrera hora sobre el David de la Fornal

2009-02-12T01:14:00.000-08:00

Divendres sis de febrer, l'equip d'advocats del David de La Fornal rebien una notificació de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta notificació comunicava que el jutge de l'Audiència Provincial assignat al nostre company David, independentista, comunista i insubmís, és el magistrat de la secció setena, Enrique Rovira del Canto. Aquest jutge, oficial superior del Cos jurídic de l'Armada i magistrat de la secció 7a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb una llarga carrera com a jutge militar, és el responsable de l'empresonament de Francesc Argemí, més conegut com en Franki de Terrassa.

L'Audiència Provincial disposa de diverses seccions amb un mínim de tres jutges magistrats a cada una per resoldre els recursos que s'hi presenten. El procediment habitual d'assignació d'un recurs a una secció determinada es fa de manera aleatòria. En aquest cas, però, l'assignació no ha seguit aquest procediment habitual, i el recurs s'ha enviat directament a aquest jutge de la secció 7a. Una altra vegada, doncs, s'ha tornat a produir una greu irregularitat.Que un ex-militar de la dictadura hagi de decidir sobre l'ingrés a presó d'un insubmís antifeixista no garanteix, de cap manera, un procés just.

El David, juntament amb més d'una desena de regidors de les diferents CUP, presents en ajuntaments del nostre país, advocats, sindicats i d'altres organitzacions polítiques som part en la querella criminal interposada contra la responsable del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, la jutgessa Isabel Gallardo. Si la imparcialitat de la jutgessa ha estat més que dubtosa durant tot el procés, ara, amb la querella de per mig, Isabel Gallardo hauria d'haver-se apartat voluntàriament del cas. Però la jutgessa no només es nega a deixar el cas sinó que el posa damunt la taula d'un militar, el jutge Enrique Rovira del Canto.

El corporativisme més que evident present en el poder judicial espanyol és un fet bastament conegut pel conjunt de la societat civil catalana. El partits polítics s'omplen la boca amb la necessitat urgent de depurar els càrrecs franquistes de la jerarquia judicial i regenerar-ne l'estructura. Discursos a part, els fets ocorreguts durant el darrer ple de l'ajuntament de Vilafranca assenyalen just tot el contrari.

PSC, CIU, ERC, ICV i PP tenien l'oportunitat de contribuir a la democratització de la justícia i no van gosar fer-ho. Els silenci dels regidors a acabat atorgant carta blanca a la jutgessa Isabel Gallardo, en la seva creuada contra l'esquerra independentista i els moviments socials. Ara, govern i oposició locals llencen pilotes fora sobre qui hauria d'haver defensat, al ple, la negativa a afegir-se a la proposta de la CUP, de recolzar la querella contra la Isabel Gallardo. Ara, mentre PSC, CIU, ICV, ERC i PP es passen la patata calenta, tot eludint qualsevol responsabilitat política, el cas del David de La Fornal és a les mans d'un militar, que decidirà sobre l'empresonament del nostre company.

Aturem l'empresonament del David de La Fornal!

xerrada-debat sobre el pla Bolonya

2009-02-11T02:48:00.000-08:00

Dins de la programació d'actes que el Col·lectiu la Trinxera hem organitzat per aquest primer trimestre del 2009 el proper dissabte, 14 de febrer a les 18 h, organitzem una xerrada informativa sobre el Pla de Bolonya a l'Ateneu Popular la Trinxera. L'acte anirà a càrrec de membres de Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i serà obert a tothom.

Adreça:
Ctra Santa Oliva 27-35 (davant la Tele) el Vendrell.

Inauguració de l'Ateneu

2009-01-27T09:38:00.000-08:00

El proper dissabte 31 de gener inaugurarem el nou Ateneu Popular la Trinxera del Vendrell amb la celebració de una festa per donar a conèixer el nou local. Els actes començaran entorn les nou de la nit amb la botifarrada que es realitzarà en el pàrquing contiguu a l'ateneu. A banda, es realitzaran diferents activitats entre les quals destaquem el sorteig d'una cistella de productes de la terra així com la primera edició del Trenca-fetges, popular activitat entre els grups de joves del país. També es donarà inici a una exposició de pintura contemporanea basada en sempitern conflicte palestí. A mesura que l'Ateneu comenci el seu funcionament com a punt de trobada i reflexió del jovent també es realitzaran diferents conferències, passis de video, tallers i altres activitats lúdico – formatives per tal de oferir una alternativa a les activitats habituals del jovent vendrellenc.

Els objectius de la nova etapa de la Trinxera són els de sempre: treball al municipi del Vendrell per tal d'avançar en la construcció de uns Països Catalans lliures de cap opressió estatal, antifeixistes, sostenibles ecologica i socialment, i solidaris; i, possibilitar una alternativa cultural als mitjans proposats pel capitalisme en tant que considerem que els mitjans culturals i de pressió ciutadana actuen descaradament en favor del capitalisme i l'estat, reproduint inevitablement l'opressió, avui dia, existent. Tampoc podem oblidar l'herència històrica de un dels vendrellencs més universal, Andreu Nin el qual ha estat oblidat deliberadament per la major part de la gent.

El nou ateneu està integrat per diferents espais: la Biblioteca Andreu Nin, on es poden trobar mitjans bibliogràfics i audivisuals que no es troben en les biblioteques tradicions; la Sala POUM, amb funcions de sala de reunions oberta, també, a altres organitzacions del municipi; i l'espai de trobada la Trinxera destinat a les activitats socials. A diferència del vell ateneu de l'escorxador; en l'actual, podrem gaudir de fer les nostres necessitats fisiològiques a Cal Armengol.

Aturem l'empresonament del David de Vilafranca

2009-01-08T10:55:00.000-08:00

MANIFEST DE SUPORT AL DAVID DE VILAFRANCA

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de La Fornal en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Convocatòries

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)

Estigueu pendents de noves convocatòries.

http://davidvilafranca.blogspot.com
http://davidvilafranca.blogspot.com/

xerrada sobre mitjants de contrainformació

2008-12-28T11:08:00.001-08:00

el dia 10 de Gener, realitzarem a l'ateneu la següent xerrada sobre mitjans de comunicaciò alternatius, la seva historia i la seva actualitat. us hi esperem.

Crisi

2008-12-23T03:15:00.000-08:00

El desenvolupament de l'actual crisi del sistema capitalista és senzillament l'evolució natural dels aconteixements. Un sistema basat en un diner (el bancari) inexistent, on l'economia reposa en la confiança dictada des de certs àmbits de poder, on paga el dèbil; i, on en pro del consum, hom s'endeuta de manera extrema no pot tenir cap tipus de sostenibilitat; i, ara, en paguem les conseqüències. L'estat enlloc de garantir un petit benestar per al sofert contribuent ciutadà acorda donar ajudes multimilionàries a multinacionals que malgastaren els diners en retribucions a directius empresarials i sindicals; alhora, els sindicats tradicionals incapaços de veure la realitat, hostes de la seva egolatria col•laboracionista, continuaran dormint el treballador en lluites ja perdudes: les empreses multinacionals marxaran pel mateix que van venir, tot sigui per la reducció de costos. El capitalisme segueix el seu cicle i no respectarà les abstractes fronteres dels estats.
Parlen els capitostos del règim d'el•laborar noves propostes, de refundar el capitalisme; sobre les mateixes bases de desigualtat i hipocresia. Des de l'orgull vendrellenc els hi recomanem la lectura d'Andreu Nin.
Al Vendrell els efectes de la evolució natural del capitalisme, amb crisis cícliques, estava més que cantat. El pastís, el saborós pastís de tot aquell mon anomenat construcció, va caducar d'un dia per l'altre algun dia del primer semestre de l'any passat. El pastís ben digerit podria haver donat dinamisme econòmic d'haver estat gestionat de manera eficient i sostenible; però, indigestat en les panxes de les petites i mitjanes empreses, ha donat pas als crits d'ajuda. Igual que els bancs americans recorre a la reserva federal els constructors, els majors beneficiaris de la crisi ploren i criden buscant l'ajuda de l'ajuntament. Malauradament per a ells, l'ajuntament no disposa de una reserva federal; ni tampoc d'un fons de garantia ni res de semblant. Tothom recorda temps antigues fastuositat quan tot rutllava bé i ningú deia res. Avui dia, les vises no tiren i el crèdit bancari i altres tipus de crèdit de molts càrrecs públic està cada cop més entre dit.
En aquest sentit, tornem a remitir-nos a Andreu Nin, tòtem ideològic del socialisme català, en una conversació amb Bonaventura Durruti en la Barcelona revolucionària de l'any 1936: mira com els obrers s’apoderen de la ciutat! Sorgeixen iniciatives per tot arreu, les col•lectivitzacions. Saps quan es va trigar a Rússia a aconseguir això? Messos i messos. Hem desenvolupat un procés molt més important perquè en menys temps i degut a l’entusiasme de la gent hem fet moltes coses. Amb aquest comentari únicament volem fer veure que un altre tipus d'economia és possible. Un altre tipu d'economia on el consum de la població, la competitivitat o l'especulació no siguin els pilars bàsics; on les multinacionals no tinguin el poder decisor; on els gestors siguin honrats; i, on sobretot, no s’enganyi a la població. Malauradament l'economia no és un món alié a la realitat, tal i com assenyala el sociòleg Mann a les Fonts del Poder Social resta en relació amb les altres fonts del poder: política, militari i cultural; i, sent el món polític el contingent legítim de la sobirania popular és aquí on s'han de cercar els problemes.
El món polític, però, està completament viciat. Els partits polítics han transformat al llarg del segle XX l’incipient règim burgés en una mena de dictadura de partits polítics on les direccions nacionals són les dipositàries del poder real, on es decideixen les aliances i on es configuren els quadres mitjans dels partits (únicament ara s'estenen les primàries); i, on els interessos de la pròpia organització són els prioritaris. A més, són els encarregats de designar els llocs d'accés a càrrecs públics i de confiança (molt ben retribuïts) en processos, pel general, pocs transparents. L'únic objectiu dels partits polítics és la de reproduir el model polític existent mentre que els seus portaveus s'encarreguen de animar a la ciutadania en participar en processos de pseudodemocràcia que generalment no són vinculants; estrenye's el cinturó mentre ells tenen sous per viure amb tota comoditat (i així i tot n'hi ha que no en tenen prou); o omplir-se la boca en pro del transport públic mentre la Renfe sempre arriba tard i no dubten pujar les tarifes molt per sobre de l'índex dels preus de consum.
Mentre hom parla de la crisis en ràdios, televisions i diaris ningú es para a pensar en que els diferents assessors de l'ajuntament malviuen amb almenys trenta mil euros a l'any; els diferents assessors dels partits al llarg dels altres municipis, més del mateix i ja no cal fixar-se en els sous dels nostres regidors. Al mateix temps, les subvencions cada cop són més petites, llevat de les subvencions, clar, als pròpis partits polítics...i, als sindicats. Sí, les organitzacions que aparentment han de vetllar per als treballadors, són en la seva majoria també organitzacions viciades, com els partits polítics que únicament vetllen per la seva pròpia reproducció.
El problema actual del capitalisme no pot ser vençut des de alguns dels braços del propi capitalisme. Cal noves formes de pressió política per a superar la dictadura que exerceixen actualment els partits polítics i sindicats tradicionals. No cal refundar el capitalisme; després de segles observem les seves conseqüències: augment de les desigualtats, pobresa endèmica de diverses classes socials i territoris, pseudodemocràcia etc... Cal superar el capitalisme. Cal abandonar a la seva sort els partits polítics i els sindicats col•laboracionistes per tal de superar el sistema productiu capitalista; creant organitzacions autònomes locals, que per mitjà de la creació de denses xarxes de traspàs d'informació puguin establir-se com a alternativa. Sino, la crisis serà llarga i un cop superada tornaran a venir temps dolents. És teoria capitalista i mentre el poder continuï com fins ara, serà difícil canviar les coses, bàsicament perquè uns i altres sino són els mateixos són individus molt propers. Malauradament, Andreu Nin mai va poder pensar en termes del segle XXI.

Col.lectiu la Trinxera

la lluita i les tancades a les universitats (resposta a Laia Gomis)

2008-12-23T02:12:00.000-08:00

En aquestes setmanes hem vist com el debat sobre l’espai europeu d’ensenyament superior ha estat en el punt d’atenció publica gracies a les tancades dels estudiants a moltes facultats del Pais. Aquestes tancades reclamen la obertura d’un debat sobre la implantació del Pla Bolonya i sobre el model d’ensenyament públic que cal en el nostre país, també exigissin la retirada dels expedients d’expulsió dels estudiants que van participar en les protestes de l’any passat. A les veus dels estudiants també se’ls han ajuntat la de professors i de PAS amb les mateixes demandes dels estudiants.

Aquestes tancades i debats sobre l’educació difícilment haurien arribat a la societat si els estudiant no estiguessin protestant, realitzant tancades i assemblees amb centenars d’estudiants aquests dies. Com sempre succeeix, fins que no aixeques la veu per queixar-te i demanar , ningú t’escolta, i menys els nostres suposats representats politics.

El projecte de L’EEES contràriament al que afirma la Laia Gomis en els seu article de fa una setmana, ha estat criticat per gran part de la comunitat educativa estudiantil europea, sobretot a Itàlia i Grècia, ja que suposa a la llarga una privatització encoberta de la universitat publica i una elititzaiò del fet de poder estudiar en la universitat.

El procés de configuració de l’EEES es en principi una declaració d’intencions que es fan en diferents trobades europees de ministres d’educació i que en cap moment compten amb la participació intensiva de la comunitat educativa.

tot i així els seus efectes es deixen veure ràpidament en la configuració dels nous plans d’estudi i en la vida quotidiana de la universitat, en un encariment de les taxes per sobre del nivell adquisitiu, la reformulació dels plans d’estudi de llicenciatures i diplomatures a graus i posgraus i la degradació d’aquestes, ja que per obtindré l’equivalent a una antiga llicenciatura o diplomatura has de cursar un postgrau , que oscil·len entre 3000 i 30.000 euros, a mes de la implantació de les beques – préstec a tornar desprès d’haver finalitzat els estudis.

Aquestes son algunes de les mesures que es proposa en la implantació de l’EEES i que ha causat tant de malestar en la comunitat estudiantil, i que els han portat mobilitzar-se per defensar universitat a l’accés de tothom, publica i popular, sense ingerències del capital privat. Les tancades van ser acordades en assemblees organitzades pels mateixos estudiants, on apart de aturar les classes, es formen tallers i actes de debat sobre la implantació de l’EEES I els seus efectes. Si a això la Laia Gomis en diu “soroll i estridències “. Benvingudes siguin.

Nosaltres no creiem que el fet de posar sobre la taula un debat sobre el model educatiu i social per part dels estudiants i professors sigui , com ella diu, nociu i perjudicial, ni molt menys cap caprici. Per aquest motiu suposem que el debat sobre la privatització i el Pla Bolonya no interessa al seu partit, que fa temps que ha renunciat a transformar la societat i només aspira a gestionar el model polític i econòmic neoliberal, com si aquest fos inqüestionable, en nom d’una “santa globalització”, que cada cop s’esta revelant mes injusta i creadora de desigualtats socials i econòmiques, sobretot en aquests temps de crisi.

Nosaltres creiem que les ocupacions universitàries es fan perquè els propis estudiants puguem decidí sobre les coses que ens afecten i ens preocupen, i això demostra que estem vius, que ens informem i reflexionem mes enllà de la publicitat institucional universitària, que ens pinta el món feliç de la homogeneïtzació europea com un gran pas cap a la “modernització”. Gran part de la comunitat universitària, com es demostra amb les múltiples ocupacions, no s’ho creu i vol construir una universitat diferent.

Col·lectiu la Trinxera

mes info : http://especialbolonya.wordpress.com/

Lliurament de les signatures de la ILP "Per una Catalunya lliure de transgènics"

2008-07-30T08:09:00.000-07:00

Aquest migdia, la plataforma Som Lo Que Sembrem lliura més de cinquanta mil de signatures al Parlament per garantir el debat parlamentari, serà el primer dels dos lliuraments, ja que el termini per acabar la recollida és el proper 21 d’agost. El president, Ernest Benach rebrà els membres de la plataforma al Parlament, moment en què s’aprofitarà per explicar-li la situació dels transgènics a Catalunya i se li lliurarà un saquet del darrer panís ecològic no contaminat d’OGM.

Canvi al règim penitenciari d’en Franki

2008-06-12T06:50:00.000-07:00

ampliar

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat.

A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament.

El Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L'empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l'any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa.

Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l'element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d'un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s'han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d'aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.

http://llibertatfranki.org

Acte contra els trangènics

2008-06-04T10:32:00.000-07:00

El Col.lectiu la trinxera organitza un passi de DVD I una posterior xerrada-debat sobre els trangenics, l'alimentació i el medi ambient, el proxim dia 7 de juny a les 19 h. a l'ateneu popular.

El documental i la posterior explicació anirà a carrec de memnbres de la Plataforma som el que sembrem. Plataforma que impulsa la ILP, iniciativa Legislativa Popular, per aturar els cultius transgènics a Catalunya. la Plataforma defensa l'agricultura i l'alimentaciò ecologica front a a una alimentaciò cada cop més manipulada industrialment.

http://www.somloquesembrem.org/

Comme un vechio discende il Fascismo

2008-05-28T14:30:00.000-07:00

La situació a Itàlia, comença a ser desesperant; i, no per les brosses que s’acumulen als carrers de l’antigament catalana Nàpols; sinó, per la situació als palaus de govern, on per desgràcia del poble italià una bona colla de neofeixistes s’han convertit en inquilins de diversos ministeris. La peninsula itàlica santa, apostòlica i, obviament, romana; semiindustrialitzada (el nord, si; el sud, no), mafiosa i tifossa s’assembla inevitablement a la peninsula ibèrica (santíssima, apostolíssima i romaníssima); semiindistrialitzada, corrupte i futbolera. A voltes, històricament, el que sacseja la peninsula transalpina es converteix en reflex ibèric en decurs dels anys. Només, el concepte de nacionalisme burgés-germànic en el cas italià per jacobí-francés en el cas espanyol diferencia en la base els esperits culturals d’ambdós peninsules, cosines des que el primer dels Escipions desembarcà a Empuries fa més de dos mil anys. Des de tot el món es pot observar com dos partits neofeixistes com són Alianza Nazionale, autoproclama postfascista; i, la Lliga Nord, xenòfobs, han ocupat llocs clau de l’administració. I tot just els han ocupat han iniciat una campanya xenòfoba i racista condemnada fins i tot des els òrgans de govern de la Unió Europea.

Per als ciutadans de la nostra vil·la els fets que succeixen a Itàlia haurien de correspondre un toc d’atenció tant per als ciutadans com per a les organitzacions que participen en la farsa democràtica. No hem de abaixar la guardia. No podem oblidar que a l’Ajuntament seuen i, el que es pitjor, actuen; quatre regidors de la Plataforma per Catalunya.

No ens deixarem de repetir que la PxC és un partit clarament xenòfob i que no dubtaria en tancar indiscriminadament persones pel simple fet d’intentar viure millor com els seus homòlegs italians. No ens cansarem de lluitar contra el que considerem feixisme, institucional i aparentment inofensiu, però, feixisme. Davant qualsevol situació de debilitat en la cíclica economia capitalista com la present crisi, el feixisme torna a apareixer a sembrar odi i violencia entre el poble.

I al Vendrell hi es present als carrers i a l’Ajuntament, i no podem obviar la notable influència que exerceixen aquests individus, o més aviat, el seu lider local envers moltes de les polítiques que engega el consistori.

Fins i tot, sospitem, que la llarga ma armengoliana pugui estar darrera de les amenaces rebudes pel col·lectiu amb motiu del passat Sant Jordi, i es que la repressió contra les veus actives és un dels inicis del govern feixista. Recomanem al senyor alcalde que vigili les activitats dels seus companys de viatge que en pocs anys els reprimits podem ser tots, ell inclós. Entre tots hem d’aturar el feixisme!

Col·lectiu la Trinxera

Carta al alcalde del Vendrell amb motiu de les amenaces de Sant Jordi envers la Trinxera

2008-05-06T03:28:00.000-07:00

Benvengut Alcalde,

Fent referència a les recents amenaces rebudes per part de l’Ajuntament, des del Col·lectiu La Trinxera voldríem comunicar-li que aquestes no ens espanten.

Creiem que el fet de vendre roses en un dia de festa popular tant important com ho és Sant Jordi, no representa cap mena de delicte, ja que els beneficis serveixen per seguir potenciant més la nostra cultura. És molt trist que al dia de Sant Jordi qui mani sigui els empresaris de la flor i no l’Ajuntament del Vendrell i a més a més, considerem que tot plegat és una postura del tot hipòcrita quan les roses que vam vendre les vam comprar a una coneguda floristeria de la Rambla del Vendrell.

Per altra banda, si el gremi de floristeries es va queixar va ser perquè durant el Sant Jordi del 2007 diversos grups polítics, entre els qual es troba el seu, es van dedicar a regalar roses i plantes. Tant mateix, caldria donar un toc d’atenció en vers la instància que vam rebre, en la qual no constava explícitament que no poguéssim vendre roses. Caldria afegir que la resposta a la instància la vam rebre al matí del mateix dia de Sant Jordi, i com vostè podrà entendre nosaltres ja les estàvem venent.

Així doncs, creiem que l’ajuntament hauria d’estar orgullós d’aquest col·lectiu, que va comprar les roses a un establiment de la nostra vil·la, potenciant així el comerç del poble. També ens agradaria saber si els comerços que no són floristeries i que venien roses han rebut una carta amenaçadora com la nostra. En aquest sentit dir-li que pel que podem saber, un conegut estanc de Sant Salvador regentat per la senyora Turdiu, regidora de Promoció Econòmica, van vendre roses. Quina doble moral no troba? A més, aquests comerços obtenen beneficis pel seu interès, fet que en canvi el nostre col·lectiu fa servir els guanys per fer actes reivindicatius i per seguir promovent la difusió de la cultura catalana.

Volem que tingui clar que el Col·lectiu la Trinxera continuarà venent roses el dia de Sant Jordi, tal com marca la tradició, i fins i tot ens plantegem posar dos paradetes en lloc d’una.

Finalment ens agradaria concloure aquesta carta recordant-li, un cop més, que encara esperem la subvenció del Correllengua 2007 i que en el cas de no cobrar-la no dubtarem en mobilitzar-nos. Si té qualsevol dubte no tingui cap problema en preguntar a la seva antecessora de quant efectives són les nostre mobilitzacions. Nosaltres som un col·lectiu molt tranquil però no tingui cap dubte que qui ens busca ens troba i no ens agrada que ningú ens amenaci.

Així doncs, ens agradaria que fes marxa enrere tant de les seves amenaces en quant a la subvenció i a la postura municipal de no deixar vendre roses per Sant Jordi.

Atentament:

Col·lectiu la Trinxera.

2 anys i 7 mesos de preso per una bandera

2008-05-05T11:35:00.000-07:00

Això es al que s’ha condemnat a un Jove de Terrasa, en Franki. Fa algun temps aquest Jove va participar en una manifestació festiva per exigir la retirada de les banderes espanyoles i europees durant la festa major. La manifestació va acabar amb l’intent de treure la bandera i amb carrega policial i cops, però sense que cap agent exigís la identificació a cap participant. Temps desprès, detenien en Franki per desordres públics, tot i que diversos testimonis neguen la participació d’en Franki en la manifestació, i per ultratge a la bandera. Ara, desprès de desestimar els recursos de la defensa. Aquest noi anirà a la presó.

Davant de situacions com aquestes, queda sobradament demostrat al servei de qui esta aquest sistema judicial. Mentre grans estafadors i corruptes politics i empresaris, sobradament demostrats que ho son, mai trepitja’n la presó, o ho fan per un temps ridícul, les persones que mostren la disconformitat amb el sistema o amb la Constitució espanyola son severament castigades. Davant els jutjats, sovint manen les influencies politiques i econòmiques, mes que no pas la justícia. Casos com aquest demostren que la imparcialitat i igualtat de tots davant la llei es, actualment, Ciència- ficció.

No podem obviar, doncs, que aquesta detenció és un nou atac enfront el moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans; moviment que degut a la cada cop major implantació de la que gaudeix al territori, preten ser criminalitzat i desligitimitat. Com tampoc podem obviar, que tot moviment nacionallitàri amb aspiracions autodeterministes serà reprimit pels mecanismes judicials i policials de l'estat espanyol. Lleis com la de partits o articles constitucionals com el segon, que garanteix la unitat indisoluble de la pàtria; o, el vuité on es fa garant de la constitució i per tant de l'indisoluble unitat de la pàtria, l'exèrcit; representen eines antidemocràtiques, auoritaries i clarament franquistes.

com a Col·lectiu de persones compromeses amb una lluita pel canvi cap a una societat mes justa i igualitària, i defensant la llibertat d’expressiò de les persones i el dret d'autodeterminació dels pobles, ens solidaritzem plenament amb en Franki de Terrasa i denunciem la actuació de la justícia i del Ministeri d’ Interior en tot aquest assumpte, amb una condemna totalment esbiaixada per la direcció política que pren la sentència, és a dir, injusta i desproporcionada, digne de les pitjors dictadures . No podem callar davant de fets com aquests.

Col·lectiu la Trinxera
http://la-trinxera.blogspot.com
Ctra. Santa Oliva, 27 (Davant de la Ràdio), El Vendrell

Empresonen en Franki sense notificar-ho als advocats

2008-04-28T04:11:00.000-07:00

(extret d'Alerta Solidària)

Aquest matí, els Mossos d’Esquadra han detingut en Franki, veí de Terrassa, molt conegut en la ciutat vallesana per la seva implicació en moltes lluites populars. La detenció d’en Franki s’ha produït sense haver-ho notificat als advocats i ni tan sols haver fet el tràmit ordinari de la citació prèvia.

Recordem que en Franki no ha deixat mai d’atendre cap requeriment judicial, ni cap citació a comissaria i és per això que cal considerar aquesta detenció i empresonament com un intent d’agafar per sorpresa l’entorn polític d’en Franki i frenar així la resposta popular de suport.
Denunciem per tant, la maniobra del Departament d’Interior que, provocant l’empresonament immediat i sens avís, pretén silenciar un cas que sens dubte acabarà trascendint a l’opinió pública i de la que hauran de donar moltes explicacions: per l’estrip a una bandera espanyola s’ha iniciat un procés que acaba amb un veí de Terrassa a la presó i ni més ni menys que amb una condemna de 2 anys i 7 mesos.

Concentració davant de la Model de Barcelona
El grup de suport, Solidariatat Antirepressiva de Terrassa, ha llençat ja una crida a concentrar-se davant de la Model, presó en la que, com a mínim inicialment, quedarà privat de llibertat.

A les sis de la tarda, davant de la Model: Llibertat Franki!

Roda de premsa: Avui, a les 3 de la tarda davant de l’Ajuntament de Terrassa.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

Homenatge a Guillem Agulló

2008-04-08T09:14:00.000-07:00

La Desaparició de Andreun Nin (II)

2008-04-08T09:07:00.000-07:00

2. EL PROCÉS CONTRA EL POUM
(Article de Pello Erdociain, secretari de la Fundació Andreu Nin, censurat en un gran nombre de diaris de tirada nacional. Traducció feta pels companys d'ALVEN)

2.- El Procés contra el POUM

Actualment coneixem dades importants sobre el que van suposar els “Processos de Moscou” (1936-1938) i la liquidació de la vella guàrdia bolxevic. Processos que van conduir al deshonor i a la mort de destacades figures de la revolució russa com Zinoviev, Kamenev, Bujarin i molts altres.Després de la il·legalització del POUM, la detenció dels dirigents, la dissolució de la Divisió del POUM, la 29ena, i la desaparició del seu secretari polític Andreu Nin, els stalinistes van intentar muntar un altre “Procés de Moscou”: El procés contra el POUM, que representaria la culminació del cop policíac del 16 de juny de 1937.

L’objectiu fonamental era demostrar davant el món que a España, igual que a l’URSS, havia “trotskistes traïdors” i que aquests eren “desemmascarats” i suprimits. Barcelona havia de justificar, amb un procés espectacular, la política de repressió aplicada per Stalin a Moscou.En el mateix moment en que a l’URSS s’entrava en una fase de total desfiguració de la Revolució d’Octubre, a Espanya els obrers i camperols havien agafat les armes contra el feixisme, sent a més a més els primers a Europa, i es proposaven transformar la societat espanyola i establir un règim socialista, el qual entrava en contradicció amb la política d’Stalin.

El 11 d’Octubre de 1938, a les darreries de la sagnant Batalla de l’Ebre, es va iniciar a Barcelona el Procés contra el POUM davant ni més ni menys, que el Tribunal Central Especial d’Espionatge i Alta Traïció, que s’havia creat per perseguir als feixistes. Els acusats, enfortits per la resistència de Nin i pel recolzament del seu partit, que va haver de defensar-los des de la clandestinitat i amb una gran campanya internacional, van comparèixer davant el tribunal durant onze dies convertint-se finalment en els acusadors. Van començar evocant la memòria d’Andreu Nin, ficant una fotografia seva i un ram de flors a la banqueta dels acusats que ningú va atrevir-se a retirar, potser perquè davant del Tribunal va aparèixer la seva dona, Olga Tareeva, militant bolxevic a Moscou i fidel col·laboradora de Nin en les tasques polítiques i literàries.Els principals acusats, Andrade, “Gironella”, Bonet, “Gorkin”, Arquer, “David Rey” i Escuder, engarjolats a la Presó d’Estat de Barcelona, es van imposar com a tasca liquidar la trama d’infàmies i calúmnies penosament teixida pel fiscal stalinista.

L’advocat que va assumir la defensa, el socialista madrileny Vicente Rodríguez Revilla, coneixia als magistrats del tribunal i va suggerir als processats que fossin clars i precisos, que no es deixessin dominar pels nervis, ja que, segons l’advocat, els magistrats eren honestos i no cedirien a les pressions de la premsa stalinista (“Treball”, “Mundo Obrero”, etc.) que demanaven diàriament la pena de mort pels processats i havien atemorit a advocats com Benito Pabón dient que “no es podia ser a la vegada advocat del poble i defensar als seus enemics”. Tot això no era nou, ja que aquesta premsa va fer el mateix paper que la premsa de Moscou durant els seus “Processos”, assegurant la preparació psicològica de l’opinió pública.

Al Procés contra el POUM van declarar com a testimonis de la defensa Francisco Largo Caballero (PSOE), Julián Zugazagoitia (PSOE), Manuel de Irujo (PNV), Luis Araquistain (PSOE) i Federica Montseny (CNT), els quals van refusar les acusacions del fiscal i fins i tot van jutjar que el Procés estava fora de lloc. Largo Caballero, en aquell moment apartat i sotmès a una espècie de llibertat vigilada, va desafiar al fiscal dient que els processats eren “intransigents en les seves idees i que lluitarien per elles”. Federica Montseny va dir referint-se a la seva participació en els Fets de Maig: “Tinc la convicció que ni el POUM, ni la CNT, ni la FAI, van intervenir en la provocació dels successos” i va negar que el POUM els hagués preparat tal com sostenia l’acusació.

Els dirigents del PCE i del PSUC van arribar a declarar durant el Procés que els homes de la 29ena Divisió dirigida per Josep Rovira i formada per militants del POUM “fraternitzaven amb els franquistes” en lloc de combatre. Davant d’aquesta mentida, els presos del POUM van redactar una carta dirigida al President de la República Manuel Azaña, al President de la Generalitat Lluís Companys i als comitès nacionals dels partits i sindicats per denunciar aquesta “intervenció militar” i cridar-los a la defensa de l’honor de la República i la revolució.El 29 d’Octubre, el Tribunal Central Especial d’Espionatge i Alta Traïció va fallar rebutjant totes les acusacions d’espionatge, declarant que els acusats eren veterans militants antifeixistes, que el POUM havia lluitat contra el feixisme des del primer dia, que no havia espiat ni tenia relació amb cap servei policíac o militar de cap país estranger i que no va prendre la iniciativa a les Jornades de Maig.

Després d’aquestes consideracions no hi havia cabuda més que per l’absolució, però a pesar d’haver resistit les pressions stalinistes, el tribunal va fer una concessió al Poder; condemnant per un delicte de rebel·lió a onze anys de presó a Jordi Arquer i a quinze a la resta dels processats, entre altres coses per la persistència del POUM en la seva línea revolucionària, amb “el propòsit de superar la República democràtica e instaurar les seves pròpies concepcions socials”, és a dir; un poder dels obrers i camperols, i per haver participat a les Jornades de Maig de 1937.

El compromís del Tribunal va quedar en evidència per les paraules de González Peña, Ministre de Justícia: “Si els haguéssim ficat en llibertat haguessin estat assassinats al carrer per la GPU”.Uns dies més tard, l’advocat Rodríguez Revilla es va presentar a la presó molt content dient que després d’haver parlat amb els membres del Tribunal, el president del Tribunal Suprem i el Ministre de Justícia eren favorables al indult. El POUM continuaria dissolt i fins i tot el propi Negrín semblava disposat a donar facilitats. Els presos del POUM va respondre: “Mai demanarem el indult a un govern que ens ha fet condemnar per donar una satisfacció a Stalin”.

Mentrestant tant, Lluís Companys (president d’una Generalitat molt disminuïda de poder per Negrín i Comorera), Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona (ERC) i sis ex-ministres de la II República reclamaven la llibertat immediata dels presos del POUM i la revisió del Procés.

Les intencions últimes de tot aquell complot era aconseguir, como així ho reconeixeria Santiago Carrillo anys després, que la II República Espanyola es convertís en un règim pioner de les “democràcies populars” que van sorgir als països de l’Est després de la Segona Guerra Mundial. És a dir, la instauració d’un règim de partit únic; el comunista i els seus afins, els qui perfectament instal·lat als aparells de l’Estat, l’Exèrcit i la Policia, poguessin exercir la seva dictadura, suprimint tota oposició i en primer terme als que els hi podien fer front; al POUM, la CNT i l’Esquerra Socialista.

La fúria stalinista davant la sentència va ser tal, que la censura del govern de Negrín, controlada por ells, en va prohibir la seva publicació. Per tot això aquesta es va convertir en un documento de propaganda del POUM, i els seus militants van haver de fer grans esforços per fer-la pública.

A pesar de la clandestinitat i les detencions, els militants del POUM i la JCI van preparar la defensa dels seus dirigents davant el Procés contra el POUM, que tenia com objectius per part dels stalinistes; justificar la seva repressió, confondre als dirigents del POUM i reduir a la impotència a la CNT i, dins del PSOE, a la tendència Largo Caballero-Araquistain. Però al resistir Nin la tortura i no aconseguir els agents stalinistes una confessió incriminatòria contra els seus camarades, l’anomenat “Gran Procés” va fracassar estrepitosament pels plans soviètics.

Així, en circumstàncies molt dures i penoses, els presos del POUM i la JCI van guanyar una batalla històrica important, resistint a la Presó de l’Estat, davant el Tribunal i els acusadors i en la lluita clandestina diària, defensant el seu honor revolucionari i denunciant l’assassinat i desaparició del seu secretari polític Andreu Nin.

La Desaparició d'Andreu Nin (I)

2008-04-04T17:30:00.000-07:00

Tot seguit reprduïm la primera part d'un article signat per Pello Erdoziain, secretari de la Fundació Andreu Nin, traduït pels companys d'Alternativa Vendrellenca; i, censurat en diversos mitjans de comunicació.

1. L’ASSASSINAT D’ANDREU NIN

L’última reunió del Comitè Executiu del POUM va tenir lloc a Barcelona, al Institut Maurín (Palau de la Virreina), el matí del 16 de Juny de 1937, amb l’assistència d’Andreu Nin, Julián Gómez “Gorkin”, Juan Andrade, Enrique Adroher “Gironella”, Pere Bonet, Jordi Arquer i Wilebaldo Solano. Finalitzada la reunió, Nin va decidir passar un moment pel local central del POUM a Les Rambles, on el va detenir al mig del carrer, gairebé a l’alçada de dit local, una brigada de la policia stalinista, dirigida per agents de la GPU soviètica. Durant la tarda d’aquell dia, la detenció de Nin va córrer com la pólvora, detenint la policia, a més a més, a “Gorkin”, Andrade, Bonet, Arquer y “David Rey”.

La detenció de Nin formava part d’un cop contra el POUM, els seus dirigents, els seus locals i els seus mitjans d’expressió, realitzat per agents soviètics fent-se servir dels aparells de l’estat republicà. Andreu Nin i la major part dels dirigents del POUM van ser detinguts i segrestats a Barcelona sense que les autoritats de la Generalitat haguessin estat consultades o advertides. Tampoc els ministres de Justícia Manuel de Irujo (PNV) ni el de Governació Julián Zugazagoitia (PSOE) van tenir coneixement del que havia succeït.

Andreu Nin va ser la primera víctima de la repressió contra el POUM, per haver passat prop de deu anys a la URSS ocupant el càrrec de secretari general adjunt (secretari general de fet) de la Internacional Sindical Roja (Profintern). A més a més havia estat col·laborador de Zinoviev i de Trotski i diputat del Soviet de Moscou.Segrestat a Barcelona el 16 de Juny de 1937 i traslladat després a València i Alcalà d’Henares, va ser torturat i assassinat en una mansió dels aristòcrates i membres del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros (cap de l’aviació republicana) i la seva dona Constanza de la Mora (néta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Els agents stalinistes pretenien obtenir d’ell una confessió incriminatòria com agents de Franco dels membres del POUM, com la que havien aconseguit el 1936 de Zinoviev i Kamenev i havien tractat d’aconseguir al Març de 1937 de Bujarin i de Rikov. Tenien inclòs preparades proves incriminatòries falses en una operació ordenada directament per Stalin: “Operació Nikolai”. Per cert, en el mateix moment en que Nin era torturat; el Mariscal Mijail Tujachevsky i l’Estat Major de l’Exèrcit Roig eren executats a Moscou “per traïció”.

Però Nin no “va confessar” i va defensar fins el final l’honor revolucionari dels seus camarades del POUM i els seus amics de Moscou. La resistència de Nin va desbaratar els plans dels organitzadors de la repressió contra el POUM. Nin se’ls va morir entre les mans i sense ell, el Procés per espionatge que s’hauria de celebrar el 1938 contra el POUM, no podria desenvolupar-se tal com ells volien. Al no aconseguir la incriminació i haver estat reduït a un nyap per las tortures sofertes; els seus botxins el van assassinar i el van fer desaparèixer enterrant-lo a les rodalies d’Alcalà d’Henares, inventant-se a continuació una truculenta història, que van intentar fer creure, de que havia estat alliberat per un escamot de la Gestapo.Per justificar aquests actes i la desaparició de Nin, la premsa stalinista va llençar una campanya de intoxicació presentant els dirigents del POUM como “espies” i “agents de Franco”.

Els joves de la JCI pintaven a les parets de Barcelona: “Gobierno Negrín: ¿Dónde está Nin?” al que els stalinistes responien: “En Salamanca o en Berlín”.Del paper infame que el PCE i el PSUC van tenir en aquells fets, després de l’obertura dels arxius soviètics; es constata que tant Dolores Ibarruri “La Pasionària”, com Jesús Hernández, José Díaz i, en general, las direccions del PCE i del PSUC no pintaven res. Eren simples titelles en mans dels assessors de la Komintern a Espanya; Erno Gerö “Pedro”, l’argentí Victorio Codovila, el búlgar Stepanov o el futur secretari general del PCI Palmiro Togliatti, entre d’altres.

Els militants del POUM organitzats en la clandestinitat van iniciar una campanya per exigir explicacions públiques sobre la desaparició de Nin, la llibertat dels dirigents detinguts i el retorn a la legalitat del partit. Van trobar ressò en la denúncia de la repressió en alguns periòdics anarquistes i socialistes, però eren impotents davant el poder que la GPU tenia dins l’aparell estatal republicà.El 8 d’agost de 1937, a pesar de la controvèrsia política que havia envoltat les seves relacions, sobre tot després de la fundació del POUM al setembre de 1935; Trotsky va publicar una declaració a Mèxic, respecte a l’assassinat d’Andreu Nin, en la que deia: "Nin era un veterà i incorruptible revolucionari. Defenia els interessos del poble espanyol i combatia els agents de la burocràcia soviètica (...) Es va esforçar por defensar la independència del proletariat espanyol, contra les maquinacions burocràtiques del grupet al poder a Moscou. Va refusar col·laborar amb la GPU para arruïnar els interessos del proletariat espanyol. Aquest va ser el seu únic crim. I el va pagar amb la seva vida".

Segons Wilebaldo Solano, secretari general de la JCI en l’època i actual president de la Fundación Andreu Nin: “El to d’aquesta declaració ens fa suposar que (Trotsky) deuria lamentar l’absència d’un diàleg eficaç amb Nin i la falta d’una cooperació amb el POUM, un partit que combatia a España per la veritat sobre l’stalinisme i pels que morien a l’URSS defensant els principis fonamentals del socialisme enfront a Stalin. Trotsky va dir en diverses ocasions que Nin era "el seu amic" i això tenia molt valor per ell,encara que no sempre va ser just amb els seus veritables amics i camarades. Tots els homes -i sobretot els més eminents- tenen les seves passions i les seves febleses”. Afegeix Solano: “Trotsky havia signat que el POUM era el partit més honest d’Espanya”.

xerrada contra lespeculaciò i per una vivenda digne

2008-03-31T13:04:00.000-07:00

el divendres dia 4 , el nostre col.lectiu realitza aquesta xerrada al centre civic l'estaciò. on vindran menbres de l'assemblea de "V de Vivienda" que parlaran de la situació actual de l'economia del totxo, l'especulaciò i sobretot la manca de possibilitats de la gent jove i els treballadors precaris d'accedir a una vivenda en condicions, degut als elevats preus de les hipoteques i els lloguers.
tambè es parlara de les mobilitzacions per una vivenda digne.

us hi esperem!

Obertura de l'Ateneu Popular la Trinxera

2008-03-25T10:41:00.000-07:00

Des d'aquesta setmana santa torna a estar actiu a el Vendrell l'Ateneu Popular la Trinxera despres de messos de reorganitzacio del nou local. L'Ateneu Popular vol ser un espai de trobada per als joves i no tan joves de la comarca que volen desmarcar-se de l'0ficilialitat que marquen els canons de la societat capitalista. Aixi oferirem una alternativa al poc oci existent al Baix Penedes.

Ambtot, la festa no es l'unic objectiu amb que torna arrencar l'activitat de l'Ateneu. Com tot Ateneu, la dimensio de la lluita queda present i el col·lectiu la Trinxera enceta una nova etapa de lluita per la construccio dels Paisos Catalans des del nou espai alliberat vendrellenc. Aixi, oferim a la societat civil la possibilitat d'utilitzar la sala d'Assemblees per a realitzar qualsevol tipus de reunions: des de associacions de veins, entitats i moviments socials poden tenir dret a fer-ne us.

El darrer eix de l'Ateneu es centra en la cultura, o mes aviat, en la contracultura. En aquest sentit hem obert al public la Biblioteca Revolucionaria de la Trinxera on, amb el pas del temps, esperem que es trobin molts dels llibres que durant mes de dos segles han sacsejat les consciencies de la burgesia, l'estat o l'esglesia. Aixi, no podem evitar la presencia d'Andreu Nin com a eix central d'aquesta biblioteca en tant que vendrellenc, intelectual revolucionari antifeixista i martir del socialisme revolucionari.

Horaris de l'Ateneu Popular la Trinxera:

Divendres: de 18h a 22h i de 00h a 02h

Dissabte: de 18h a 02h

Diumenges: de 18h a 22h

La Fosa d'Alcalà (o la Fosa d'Andreu Nin a Alcalà)

2008-03-06T03:32:00.000-08:00

Ahir, el company Campasero va descobrir a l'Abc (curiosa lectura per cert, jejeje) una notícia on s'informava de la troballa d'una fosa comú en els terrenys de la Bripac (Brigada Paracaidista) de l'Exèrcit Espanyol a Alcalà de Henarés (Madrid).

La notícia no hauria de suposar cap revolució en el desenvolupament de les feines per a recuperació de la memòria històrica de l'estat espanyol i dels Països Catalanas durant la guerra civil. Però, a priori es donen molts fets per a considerar la troballa, revolucionaria.

En primer lloc, la seu de la Bripac es troba situada al mateix lloc on tingué la seu un cos aeri republicà que suposadament, segons la premsa reaccionaria, era utilitzat per fer desapareixer presoners de la ciutat de Madrid i voltants. També, se sap per diverses investigacions, que Andreu Nin, secretari general del POUM segrestat i assassinat per agents estalinistes, va romandre segrestat sota tortures en una casa d'Alcalà d'Henares i que fou tret de la casa i assassinat al voltant de la mateixa localitat, sense saber on es dipositaren les seves restes (la versió oficial explicava un inverosímil rescat per part de la Gestapo).

La fosa trobada, a diferència d'altres conegudes caracteritzades pel seu terrorífic ordre i racionalitat alhora de dipositar cosos; es troba desordenada i feta, segons els experts, de forma ràpida fins i tot amb la possibilitat de que fos oberta i tancada diverses vegades.

Tot apunta a que el cos de Andreu Nin podria estar entre les restes dels diversos cosos trobats a la seu de la Bripac. Llàstima que només informin de la troballa diaris reaccionaris com abc o libertad digital.

La Fundació Andreu Nin demana que es realitzin proves d'ADN

La Fundació Andreu Nin, l'organització que vetlla pel reconeixement del intel·lectual vendrellenc, ha demanat les proves d'ADN dels cosos per poder comprovar si efectivament les restes trobades corresponen a Andreu Nin. Les comparacions es realitzarien amb diverses netes de Nin encara sobreviuen i que malhauradament es troben escampades pel mon.

Més informació:
Al diari Abc d'avui 6 de març i ahir 5 de març
Al diari Libertad Digital

Avís: aquests dos diaris formen part de la caverna espanyola de Madrid i hi ha parts de les informacions amb un clar sesgo ideologic. Només cal fer cas al que diuen de la fosa

Salut!

Visiti EuroAuschwitzLand El Vendrell

2008-03-05T06:56:00.000-08:00

Dels creadors de "Visqui a Corruptfell" i "Que els voti Rita!" arriba ara "EuroAuschwitzLand El Vendrell" el parc temàtic de la Vil·la. EuroAuschwitzLand El Vendrell té diferents atractius per a deleit dels visitants: franquisme sociològic, plaques als edificis, bandes de nazis i el millor de tot els quatre regidors de la PxC, que a mesura que visites el parc t'intenten convèncer de la seva bondat mentre et parteixes el cul.

EuroAuschwitzLand El Vendrell està travessat per tot tipus de carreteres i vies de tren perquè puguis arribar millor. Tens dos autopistes (que poden ser quatre), dos vies de tren convencionals (que també podrien ser quatre), el TGV (encara que no para), moltes carreteres i alguns camins poc coneguts per arribar-hi des Barcelona, Tarragona, Viladroga, Vilatranca o Corruptfell (abans Calaful).

EuroAuschwitzLand El Vendrell pretén promocionar internacionalment grans figuras vendrellenques com August Armengol, líder del parc; Xavier Salvadó, el nostre Gil aventurer; mossèn Vidiella, el vendrellenc més catòlic que Rouco i Ratzinger; o altres figures més underground.

I si ve ara, un 30% de descompte en el moment d'iniciar-se els fusilaments i els gasejos.

Cap agressió sense resposta!

2008-03-03T09:03:00.000-08:00

Més d’un centenar de víctimes i 25.000 denúncies detectades el darrer 2007.

En un Estat en el que es parla de progrés, dia rere dia, van caient víctimes de maltractaments. Malauradament, la immensa majoria són dones. Dones que segueixen lluitant, sotmeses a la repressió, al silenci i a la manca de llibertat.

A pesar de les millores que mica en mica em anat aconseguint, la por encara segueix viva en les seves ments i en els seus cors. Viuen atemorides per persones que confonen l’amor per l’esclavitud. Que l’únic que fan es dedicar-se a trepitjar-les i humiliar-les a base de maltractes físics i psicològics.

Els físics acaben amb les seves vides i els psicològics les condueixen a l’anulació com a persones. Entre aquestes persones, hi ha qui té el valor d’aixecar-se i plantar cara als maltractadors. Tot i sent conscients que poden tenir conseqüències nefastes, elles s’alcen donant-nos exemple de lluita i resistència.

Perquè les dones són una part de la societat tant important com ho són els homes. Per això, avui seguim lluitant per la llibertat i la igualtat. Per desfer les reixes d’aquesta presó, on hi viuen sotmeses, dones plenes de raó.

Gemma Altarriba i Gemma Ventura,

Constitució del Front Antifeixista del Baix Penedès

2008-02-29T09:46:00.000-08:00

Durant les darreres setmanes diversos joves de la comarca hem estat realitzant les primeres assemblees del Front Antifeixista del Baix Penedès (FrABP). El FrABP neix com a reacció a la facilitat amb la que es mouen per la comarca, i encara més a Calafell i El Vendrell, joves identificats amb una ideologia feixista que no dubten en atacar-nos i que qualsevol dia poden ferir qualsevol.

El FrABP pretén ser una eina d'acció directa davant la eventualitat d'una agressió feixista a la nostra comarca. Pretén ser una plataforma antifeixista típica, de manis, concerts i propaganda; però, volem anar més enllà, i volem començar la construcció del Antifeixisme a la comarca. Creïem en la conscienciació com la millor vacuna per guarir la pitjor desviació de la malaltia capitalista: el feixisme.

D'altra banda no podem oblidar-nos de l'existència de quatre regidors xenòfobs a l'ajuntament del Vendrell; capitanejats per l'August Armengol, lloctinent de Josep Anglada i amic de feixistes (com el propi Anglada o el president d'España 2000).

Per contactar amb el FrABP: frabp08@gmail.com o http://frontatifa.blogspot.com/

Barcellona '36: in Rosso e Nero

2008-02-25T10:51:00.000-08:00

(Reportatge públicat el passat dissabte a la revista Alias del diari italià Il Manifesto. Parla de la Revolució a Barcelona a partir de les experiències de Wilebaldo Solano (exsecretari general de la JCI i el POUM).

Els protagonistes del circ(I): els Partits Polítics

2008-02-21T16:16:00.000-08:00

[[Definició que accepto de partit polític: organització de masses, de caire estatal l'objectiu del qual és el poder]]

Les feres del circ gaudeixen del suport incondicional de les seves respectives organitzacions de hooligans: els partits polítics. Són hooligans, no per la seva violència física; sinó per la seva violència intel·lectual, sovint autoritària i sempre cegadora: la veritat absoluta és aquella que defensa el partit: paraula del líder. Amen.

Els partits polítics són les organitzacions que corrompeixen el sistema democràtic i el converteixen en poliarquia. La poliarquia (del grec, molts poders) és segons el politòleg americà Robert Dahl la forma en que s'organitza el poder en les societats occidentals, i conseqüentment, la nostra. La característica principal de la poliarquia és l'existència de molts poders (en el nostre cas executiu (en mans dels partits mitjançant el legislatiu); el legislatiu (en mans dels partits mitjançant la llei electoral); el judicial (en mans del executiu; i, per tant, en mans dels partits); i, l'econòmic (metapoder que tot vol controlar)); que no pas la democràcia o la representativitat. Casualment, tot queda en mans dels partits: acàs no és una dictadura?

Sense l'existència dels partits el sistema guanyaria molt en qualitat de democràcia. Els partits polítics són organitzacions de fins. Són fins en si mateix: el seu fi és aconseguir el màxim de poder possible, utilitzant totes les eines disposnibles (fins i tot la violència, que no deixa de ser, per a tothom el darrer mitjà d'autodefensa). I en conseqüència són els partits els que construeixen el sistema polític únicament per tal de beneficiar-los; primant sempre els interessos del partit davant la dels seus electors.

La seva naturalessa d'organitzacions de fins (que no de mitjans que es com concebeixo (i crec que haurien de concebir la resta de persones els partits) provoca entre moltes altres coses la camaderia entre polítics de diferents partits (el seu objectiu és mantenir-se en la poltrona) creant una mena d'oligarquia política totalment reproductiva i tancada; o el que és el mateix una èlit política tancada i endogàmica; diferents efectes sobre la llei electoral (llistes tancades, sistema representatiu etc...); i, el que és pitjor, una realitat irreal on la major part de la gent únicament maldiu de l'èlit dirigent, però que alienats per aquesta, ho troben normal (amb el suport, clar, dels mitjans de comunicació) i que ens titllen de desviats o somiadors als que cerquem el canvi de les coses o busquem Alternatives, encara que sigui en forma de partit (és l'única forma de lluitar amb les seves armes).

La major part dels partits polítics funcionen de manera sectària. Em fa mal dir-ho, però, els únic que podrien salvar-se, i fins a cert punt, són ERC i EU-A on els militants encara conserven cert poder decissori (es va poder comprovar a ERC a partir del referendum de l'estatut) i a IU/EU-A amb el succeit darrerament al País Valencià. Amb tot, en el cas almenys d'ERC (i ho se per experiència); el seu funcionament no deu diferir en gran mesura dels altres. Les veritats són messiàniques més que absolutes (si canvia el messies, canvia la veritat). A diferència d'altres sectes com la catòlica, la jueva o la sunní que venen paradissos postmortem a canvi de suculentes inversions en vida; els partits polítics venen influència política, en el cas dels rics; i, mentides i falses promeses, al públic en general a canvi de diferents aportacions (econòmiques, personals etc...).

Els partits polítics tenen diferents inquisidors repartits per diferents sectors de la societat. Són els pitjors d'aquesta calanya tres tipus de persones àmpliament repetides en les organitzacions dels partits: en primer lloc el professor de ciència política que legitima l'actuació com el programa del partit sabent que el que fa no deixa de ser una mentida, i no fa altre cosa que ajudar de manera notable amb els seus assajos científics a reproduir un ordre social autoritari; i, en segon lloc, els funcionaris de partit, Són els foscos personatges que calculen que tot sorti bé. Que és puguin dir les mentides més vertiablement que l'altre (tot i que després tots soparan junts) i guanyar més vots és l'objectiu principal d'aquests. En tercer lloc no vull oblidarme en aquest apartat dels joves genis que pretenen ser la Veu del Poble, l'esquissitessa política i cívica que mai ha trencat un plat que publiquen, com si res, articles pseudocientífics sobre la democràcia i l'actualitat amb l'inteció de ser neutres, objectius. Però, no se n'adonen de la etnocentricitat (partitocentritat) del seu discurs; i, de la pena que fan moltes vegades en vendre's de tant mala manera a les ordres del secretari de torn fent una propaganda que ja li hagués agradat a Goebbels (com a geni de la propaganda, no com a nazi fastigós).

Em deixo, però mereixerien un article apart,els sindicats: organitzacions partidistes de treballadors egoistes que només defensen els seus interessos i, com els partits, només miren per a ells com a organització de poder. Sortosament, a nivell nacional com allibertari encara existeixen sindicats valents i veritables.

Concluent, a part de que els partits són una merda; el càncer de la a priori democràcia; m'agradaria realitzar la següent reflexió: L'estat és una organització de poder egoista, autoritaria i repressora que no dubta en utilitzar la violència (és més, no dexa de ser l'organització que té el monopoli de la violència en un territori determinat); i, els partits són organitzacions satelits que encaixen de manera perfecta en l'estat al ser de la mateixa naturalessa. I com a dada final: allà on existeix un sistema electoral completament proporcional (el més democràtic en la partitocràcia), l'estat és inestable en tant que els partits no poden desenvolupar se com a tals (és a dir, copiant el desenvolupament del propi estat).

Pròximament: Els protagonistes II: les feres ferotges (retrat dels candidats tradicionals)

Senyores, Senyors: ha arribat el circ

2008-02-18T11:42:00.001-08:00

Cada cert temps, els carrers de la nostra vil·la, s'omplen de diferents publicitats anunciant l'arribada del gran circ polític-electoral. Les feres, habitualment tancades en els recintes oficials i mostrades públicament en diferents actes institucionals o privats, abandonen la seva condició captiva per mostrar les seves grans aptituts teatrals, malabarístiques; i, perque no, còmiques, cíniques i surrealistes. El gran espectacle dels circs institucionals dura aproximadament un mes: l'anterior a les eleccions; i, arriba al seu punt àlgid, durant la campanya electoral i a l’orgasme màxim el dia de la festa de la democràcia.

L’espectacle del circ ven la seva publicitat en forma de pomposes propostes que descansen sobre cares de persones, els líders, que semblen vendre’s en faroles i cartelleres improvitzades per al moment. Foscos personatges, ensinistradors de partit, dirigeixen tots i cada un dels moviments de les feres durant aquests dies perquè tot sorti bé i es puguin pescar més vots que l’altre. L’altre, durant aquests dies és el diable, un indesitjable que només busca enredar el personal amb les seves fàlses promeses: res més enllà, en dos mesos si tot surt bé compartiran cigalons a vuitanta cèntims al bar del Congrés.

Les versions de l’espectacle polític són diferents: als EUA es juguen play offs de conferència republicana o demócrata i després es fa la final federal i així l’espectacle dura més; a Espanya, dos contrincants designats quasi a dit per la constitució juguen una final a partir únic sempre sota l’atenta mirada dels mitjans de comunicació. Aquests desenvolupen a partir de la seva maquinària tot l’espectacle propagandístic considerant normals tots aquests aconteixements i desviats els demés (l’abstenció, el vot nul i les opcions no oficialistes).

Desde la Trinxera creïem en l’existència dels Països Catalans com a aspiració política del poble català i alhora considerem les reivindicacions de reunificació territorial i autodeterminació política com a legítimes. En conseqüència neguem qualsevol legitimitat a la sobirania nacional espanyola, creiem inexistent la unitat nacional espanyola i rebutjem l’article 8 de la constitució pel qual l’exèrcit és el garant dels fets anteriors. A diferència d’altres organitzacions que mostren una gran hipocrèsia, des la Trinxera creïem que el millor és l’indiferència i volem convidar a la gent a no participar en el circ. O participar de manera crítica.

Opcions no en falten: des de no acudir als col·legis electorals per què a la muntanya o la platja s’esta millor o participar en alguna campanya en favor del vot nul. En aquest sentit volem fer-nos resó de la Campanya “Que els voti Rita” per tal de denunciar l’hipocresia dels polítics en general i en el cas de Rodalies en particular (i votar amb un bitllet); o també votar en nul per tal de mostrar solidaritat amb l’esquerra abertzale il·legalitzada. A mesura que menys suport rebin, potser ens adonem de la força que la societat normal pot tenir.

La Contrahistòria

2008-02-18T05:34:00.000-08:00

L'altre dia em va arribar un e-mail, d'aquells FW, que n'arriben molts al dia i que moltes vegades acaben a la carpeta d'eliminats. Si no fos perquè aquest mail mel va enviar un bon amic amb el que normalment tinc contacte setmanal, hagués acabat en dita carpeta. Ambtot, la insistència del amic en que llegís el mail va fer picar la meva curiositat.

El motiu del mail era aparantment una conya: Colongate o els conquistadors catalans i la tesi central del mail era fer un resum dels estudis de diferents historiadors (catalans i estrangers) segon els quals tant Cristòfol Colom com els seus primer acompanyants i navegants (els germans Anes Pinçon (Yáñez Pinzón en la historiografia oficial espanyola); Joan Cacirea del Canós (Juan Sebastián Elcano, el primer en dona la volta al món); o, Joan de la Cossa (Juan de la Cosa, famós cartògraf del moment); eren prohoms provinents de l'aristocràcia i protoburgesia barcelonina. Fins i tot, tot un príncep d'Aragó (un cosí de Ferran II dit el catòlic) fou vaporitzat (en terminologia orweilliana i per entendre millor l'abast de la situació) i transformat en un insignificant hidalgo estremeny anomenat Hernán Cortés.

La cosa podia no passar de ser una bona conya, però, el mail deixava diferents dades interessants així com el link a diferents pàgines on es podien trobar els treballs. Encuriosit, vaig decidir llegir un dels treballs (http://www.histocat.cat/) i la meva sorpressa va ser que l'estudi era completament científic i utilitzava dades bastant concretes i contrastades. Entre altres argumentava contra la historiografia oficial espanyola a partir de dos lleis censores dictades per Felip II; i, sobretot a partir de l'obra Americae (1559) de Theodor De Bry un escroptor anglès de l'època. Els estudis es complementen amb hipòtesis genealògiques sobre els diferents protagonistes dels fets: casualment, mentre a les obres espanyoles només existeix un discurs històric discontinu, moltes vegades sense dades o amb dades incongruents o contradictories; l'obra anglesa mostrava catalans tractant amb indis així com els diferents arxius de la corona d'aragó contenien referències concretes a tots els personatges de la història entre moltes altres coses.

Sense entrar en valoracions morals sobre el comportament europeu a les terres americanes i en línia amb les principals teories de l'estat al qual es considera com a una entitat autoritaria, opresora i represora; l'actuació dels principals constructors del mite de l'espanya unida i alhora constructors del més empíric estat absolut espanyol van considerar adient tergiversar l'història en el seu profit. O si més no aixó sembla, però, probablement mai ho sabrem.

Més informació: http://www.histocat.cat/

Manifest de la Campanya Que els voti Rita!

2008-02-17T14:43:00.000-08:00

En els darrers mesos, els i les usuaris i uruàries de Rodalies-RENFE hem patit un problema amb l’arribada de la Línia d’Alta Velocitat a Barcelona. Sense entrar en el debat sobre si l’Alta Velocitat és o no per a les classes acabalades o si solucionen el problema de la mobilitat a Catalunya, ens remitim als fets al referir-nos a la deixadesa i la incertesa, que durant moles dies, vam patir.

Hem viscut retards, llargues cues, trajectes alternatius amb autobús, aglomeracions, desinformació i un llarg etcètera de situacions incomodes patides pel simple fet de tenir la necessitat de desplaçar-nos per acudir al nostre lloc de feina o d’estudi.

Hem aguantat les tonteries de la Ministra de Foment Magdalena Álvarez, la seva prepotència i la seva falta de tacte respecte allò que hem patit dia rere dia. Polítics i polítiques de tots els partits tirant-se acusacions mútuament sobre qui tenia la culpa del que estava passant. Que si el govern de l’Estat espanyol això, que si la Generalitat de Catalunya allò, que si els governs anteriors del PP i de CiU allò altre... i nosaltres hem estat fidels a l’andana, sense més remei que la resignació.
Els i les polítics i polítiques han demostrat la seva incompetència per resoldre una de les crisis en el transport públic més sonades que ha viscut un país europeu en els últims anys, i nosaltres hem continuat fidels a l’andana esperant el tren per anar al treball i a estudiar.
Doncs bé, el proper dia 9 de març es celebraran les eleccions generals al Congrés i al Senat de l’Estat espanyol. Tots i totes aquests i aquestes polítics i polítiques que ens han deixat a l’andana esperant, ara pretenen que els hi donem el nostre vot, que els hi donem la nostra confiança oblidant per complet tot el que hem viscut en aquells llargs dies gràcies a la seva incompetència planificadora.

Que els voti Rita! és una campanya que pretén que tots i totes aquells i aquelles afectats i afectades per la crisi de Rodalies-RENFE a Catalunya recobrin aquell estat de mala llet i rebuig cap a la classe política, ja que aquestes eleccions són un moment perfecte per llançar un missatge als partits i als seus i les seves candidats i candidates. Aquest missatge es molt senzill: estem emprenyats i emprenyades pel tracte rebut i junts i juntes tenim força.

Debats, campanyes, candidats i candidates, eslògans, pancartes, propaganda electoral, mítings, etc., i qui ha vingut a preguntar-nos què sentíem quan estavem a l’andana esperant un tren que arribava ple i amb més de mitja hora de retard per arribar tard a classe o a la feina? Ningú dels que ara presenten els seus programes electorals amb la intenció de que oblidem el que hem viscut i els hi donem el nostre vot. Per que a la fi, això és l’única cosa que volen de nosaltres, el vot.

Que els voti Rita! demana la unió d’esforços per fer un acte simbòlic a les eleccions generals. Aquest acte simbòlic consisteix en ficar un bitllet de RENFE al sobre electoral en lloc del vot a un partit o del vot en blanc. Som conscients de que no canviarem els resultats finals que s’obtinguin ja que som coneixedors de la nostra capacitat de convocatòria, però un número elevat de bitllets de RENFE en el recompte serà un toc d’atenció als i les polítics i polítiques: som aquí i no hem oblidat.

Darrere d’aquesta iniciativa no hi ha cap moviment social, cap partit polític ni cap experiment sociològic. Som un grup de persones que hem estat oblidades a l’andana d’una estació i pretenem mostrar empipada i indignació a la classe política que ens va donar l’esquena.
Agrairíem l’ajut d’associacions, col·lectius i gent que simpatitzi i vegi en aquesta una bona iniciativa transmetent aquest manifest, al igual que els cartells, enganxines i pamflets, als seus contactes, diaris de barri i regionals, assemblees veïnals, moviments socials, etc.
Per altra banda, ens agradaria que aquesta iniciativa fos, no sol representativa dels i de les que hem patit el tema de Rodalies-RENFE, sinó que fos l’emblema de tots i totes aquells i aquelles que veuen que les coses no acaben d’anar del tot bé i veuen en els i les polítics i polítiques l’arrel del problema.

Fòrum Social Català

2008-01-19T08:27:00.000-08:00

Fòrum Social Català]

Universitat de Barcelona (Pl. Universitat)

25, 26 i 27 de gener de 2008

El Fòrum Social Català neix el juny de 2007 d’una autoconvocatòria dels mateixos moviments socials per respondre a la Jornada d’Acció Global del 26 de gener, nascuda en el marc del Fòrum Social Mundial del 2007.

El dia 25 i 26 tindran llocs els actes centrals a la Universitat de Barcelona, però durant el cap de setmana previ (19-20) i la setmana posterior (21-24 de gener) hi haurà actes de forma descentralitzada arreu dels Països Catalans. El dia 27 es celebrarà la manifestació «Un altre món és possible».

Animem a participar a les activitats del Fòrum Social Català i al seu procés a totes les persones individuals, els moviments, les plataformes, els col·lectius i les organitzacions de tot àmbit: sindicals, ecologistes, feministes, de consum responsable, pels drets de les persones immigrades, contra el racisme, per un habitatge digne, contra l’especulació immobiliària i en defensa del territori, contra la precarietat, per les llibertats sexuals, a favor dels drets dels pobles, per la llibertat cultural, a favor de la pau i contra el militarisme, de joventut... i a tot aquell que lluiti a nivell local i/o global pels drets individuals i/o col·lectius, que creuen i treballen en fer possible un altre món.

Hem de mostrar a la nostra societat i als poders que ja existeixen alternatives, altres maneres de fer, que aposten per construir un món just, solidari i no violent i respectuós amb el medi ambient i els seus pobles.

Vine!

[Divendres 25 de gener]

17.30h • Inauguració

18.00h • 1a ronda seminaris

[Dissabte 26 de gener]

10.00h • 2a ronda seminaris

12.00h • 3a ronda seminaris

14.00h • Tallers

16.00h • 3a ronda seminaris

19.00h ••• Assemblea de moviments socials•••

[Diumenge 27 de gener]

12.00h • Jornada d’Ació Global

Manifestació Plaça Universitat

mes informació a: http://www.forumsocialcatala.cat/

Presentació de la Biblioteca de la trinxera

2008-01-19T05:15:00.000-08:00

El Col·lectiu “La Trinxera”, com a col·lectiu de gent d’esquerres conscienciada socialment i políticament, disposa d’ una col·lecció de llibres i pel·lícules que estan al abast de tothom nomes amb un carnet que ens pots demanar en qualsevol moment.

A la biblioteca pots trobar llibres que parlen de la nostra memòria històrica, del moviment obrer, del efectes de la globalització i de les seves resistències, del socialisme, l’anarquisme i dels moviments d’alliberament nacional d’arreu del món, entre altres temes. També tenim llibres sobre la personalitat i les idees d’ Andreu Nin, Karl Marx, Engels, Che Guevara i molts altres.

També disposem de novel·les i pel·lícules de temàtica social i crítica que esperem ampliar pròximament.

L’Ateneu Popular “La Trinxera” no vol ser nomes un local d’oci juvenil, també vol ser un lloc de trobada dins la vil.la del Vendrell per a la reflexió i la lluita per aconseguir una societat més justa i igualitària, on les opressions socials, sexuals i nacionals no hi tinguin cabuda. La biblioteca de l’Ateneu vol ser una eina que ajudi en aquest sentit, es per aquest motiu que agrairem qualsevol aportació, ja sigui amb llibres, pel·lícules o treballs, ajudant a fer mes gran la biblioteca del Col·lectiu, la vostra biblioteca.

Per a carnets i més informació:

la_trinxera@hotmail.com

Avancen les feines de l'Ateneu

2008-01-15T06:43:00.000-08:00

Durant la major part dels dies que portem d'any 2008 els membres del col·lectiu la Trinxera han proseguit amb les feines necessàries abans d'obrir les portes del nou Ateneu Popular. Des de l'exterior pot apreciar-se que han desaparegut les darreres mostres de simbologia feixista que restaven des de l'atac del passat novembre; i, el mural d'Andreu Nin torna a lluir a l'entrada del Vendrell (des de Santa Oliva).

El sumari 18/98 o la total repressió de l'Esquerra Abertzale

2007-12-19T05:50:00.000-08:00

L'Audiència Nacional de l'estat espanyol ha emés avui la setència del sumari 18/98; o el que és el mateix ha jutjat a una cinquantena d'activistes de l'esquerra abertzale basca com a suposats membres d'ETA a partir de la seva pertinença a diverses organitzacions com KAS (Koordinadora Abertzale Socialista), Ekin o Xaki. L'investigació espanyola conclou que totes les organitzacions formen part de l'entramat d'ETA en tant que comparteixen objectius (cosa indubtable doncs tots volen la independència del Pais Basc) i, en part, metodologies, malgrat que només ETA disposi d'una estratègia militar. Durant l'instrucció d'aquest judici es va tancar la capçalera periodística i radiofònica Egin i va donar inici a un procés de ilegalitzacions a partir del cessament d'activitats de Xaki, i posteriorment, Batasuna, Askatasuna i altres organitzacions i plataformes polítiques de l'esquerra abertzale.

Des de els Països Catalans assistim quasi com a simples espectadors dels fenòmens desenvolupats des de Euskadi; gairebé sense ser conscients que moltes de les accions repressives que avui dia s'apliquen envers l'independentisme basc algun dia pogui afectar a l'esquerra independentista catalana. De moment, serveixi d'exemple com a l'Ajuntament de Badalona el grup del PP ha intentat criminalitzar la CUP badalonina comparant-la amb Batasuna. A més, s'ha tenir en compte el caràcter franquista i repressiu de l'audiència nacional; hereva del Tribuna d'Ordre Públic (TOP) franquista i un dels pilars on es basa l'espanyolisme de l'estat espanyol (fa poc van negar la possibilitat de declarar en català).

Anunci del partit Euskadi - Catalunya

2007-12-18T08:15:00.000-08:00

La Plataforma pro Seleccions Catalanes ha realitzat l'anunci del partit del proper dia 29 davant la selecció basca seguint el fil de l'any passat, deixant dones, homes, joves, grans i nens sense samarretes. Podeu veure l'anuncia aquí al costat o punxant aquí.

D'altra banda, avui el diari electrònic Vilaweb informava sobre l'impossibilitat que la selecció valenciana disputés cap partit aquest nadal com a conseqüència d'haver perdut la subvenció de Canal9, en qualitat de drets televisius.

Des de la societat civil dels Països Catalans, volem una única selecció que abarqui la totalitat de la realitat nacional del nostre país.

Personatges del Mon: Muammar al-Gaddafi

2007-12-18T07:30:00.000-08:00

Aquests dies, als noticiaris i premsa escrita; apareix un peculiar personatge a mig camí entre una estrella del rock demacrada pel consum de drogues (a lo Mick Jagger); un líder tribal; i, també a mig camí, de ser el Marx africà. Parlo del Guia de la Revolució Libia, Muammar al- Gaddafi que aquests dies visita, mig oficial mig turísticament, el veí estat espanyol després d'una gira per Europa.

Gaddafi és el màxim dirigent de la República Àrab Libia Popular Socialista des de el 1 de setembre de 1969 moment en que a partir d'un cop d'estat destronà el rei Idris. És, un altre dels molts líders sorgits en l'època de la Guerra Freda i del No Alineament que amb el desmoronament de l'Unió Soviètica (URSS) va quedar en una situació d'aïllament davant l'esfera unipolar capitalista que es formava. Ambtot, el personatge no deixa de ser curiós per les seves derives personalistes; i, com no, autoritàries com la major part dels dirigents dels estats autoanomenats "populars".

Des de la seva ascensió al poder, Gaddafi juntament amb altres líders àrabs com l'egipci Nasser o el palestí Arafat va formar part del que podriem anomenar experiment socialista africà, on sota l'òrbita de l'URSS i en plena guerra freda es pretenia crear un estat socialista panàrab. La mort de Nasser va fer que Gaddafi dirigis el socialisme libi per una tercera o quarta via al socialisme radicalitzant les mesures revolucionaries i donant suport a diverses causes revolucionàries (des de ETA o les Brigades Rojas fins a les palestines i africanes. Així, com a mesures pròpies d'una ortoxa dictadura del proletariat va prohibir els partits polítics reaccionaris, va nacionalitzar diverses empreses, va fixar l'explotació del petroli en benefici del poble; i, va iniciar una campanya d'atemptats contra els Estats Units un cop aquests bombardejessin Libia com a resposta per donar refugi al lider palestí Yassir Arafat.

Amb el desmoronament de l'URSS i la transformació capitalista global Gaddafi va passar la dècada dels noranta com a un lider paria terrorista; mentre en l'interior del pais el poble contiuava aprofitant les riqueses generades pel petroli. Amb la substitució del perill comunista pel terrorista un cop caigudes les torres bessones, el règim libi es penedeix dels actes terroristes anteriors cosa que provoca un allegurament de les sancions econòmiques occidentals que permeten continuar millorant la vida de milers de ciutadans libis.

Actualment, el Guia de la Revolució Libia (no existeixen ni la figura del cap d'estat ni del govern) viatja per Europa amb una jaima (o habitatge tradicional dels beduins del desert, car ell és un beduí), una guardia pretoriana de 3o dones, i un sèquit de més de 100 vehicles i 300 persones. El abans lider revolucionari s'ha convertit en un sàtrapa en el sentit més extricte del tèrme. Ambtot, els caps d'estat (sobretot els reis) i els molts polítics occidentals no deixen d'ésser sàtrapes, però occidentals; gent que viu dels de més, rodejats de tots els luxes possibles i que moltes vegades no miran pel poble sinó únicament per a les diferents elits que ostenten el poder. Gaddafi no deixa de ser Hugo Chàvez d'aqui uns anys: un personatge, amb personalitat pròpia, ideari de justicia social, sentit d'estat i un caràcter autoritari que la permés millorar en molts aspectes la vida dels seus ciutadans sota una ideologia socialista empírica.

Més informació a wikipèdia

Salut!

Jon

Barbaritat Valenciana

2007-12-14T05:27:00.000-08:00

Per segon dia en aquesta setmana, aquest blog es vol fer ressó de les sentències judicials en contra dels repetirdors televisius que Acció Cultural del País Valencià disposa arreu del país. Acció Cultural ha denunciat que li han aaribat ordres de tancament per als repetidors de Castelló i València, cosa per la qual es deixaria de sintonitzar TV3 en la major part del país.

Tal i com defensa Vicenç Partal, valencià i director del portal-diari Vilaweb al seu blog, aquests atacs deixen el País Valencià sense pluralitat informativa ben be de camí cap un nou tipus de Reich a la valenciana, suportat en la corrupció i l'especulació urbanística

Euskadi - Catalunya, el 29 de Desembre

2007-12-13T06:51:00.001-08:00

Com cada any per Nadal, aprofitant la parada de les competicions futbolístiques professionals; arriba el partit de la selecció catalana; amb el beneplàcit, com no, de les institucions esportives i polítiques espanyoles.

Aquest any, però, els aficionats a la Selecció haurem de viatjar si volem veure en viu i en directe l'aconteixement. Aquest any la Selecció es desplaça fins al vell estadi de San Mamés, a Bilbao, per enfrontar-se, en un clima de festa i germanor, a la selecció nacional basca; en una mena de partit de tornada al que es va disputar a l'octubre del 2006 al Camp Nou de Barcelona.

Aquest passat octubre la Selecció no va poder disputar cap partit per les pressions a les que van sotmetre les autoritats espanyoles a les seleccions que, en un principi, volien viatjar fins a Barcelona, com l'americana. Davant aquests atacs, el partit de nadal, ha de comportar el suport de la societat civil catalana a la seva selecció malgrat no respongui a les fronteres històriques i culturals dels Països Catalans; i, malgrat es jugui fora.

Buenu...tot aixó ve a que des de la Trinxera ens podriem mobilitzar i fer una expedició per veure el partit; com hem fet quasi cada any....

Salut!
Jon

Comentaris sobre el món d'avui

2007-12-12T10:23:00.000-08:00

"L'equivalent d'internet en la era industrial és la fàbrica: el que era la fàbrica en la gran organització industrial, és internet a l'era de la informació"
Manel Castells, Sociòleg.

Que cadascú n'extregui les seves conclusions

Crònica de la Xerrada en Commemoració de l'Assassinat de Bonaventura Durruti

2007-12-10T13:59:00.001-08:00

El passat dissabte 24 de novembre a partir de les 18.30 h, va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Cívic l’Estació del Vendrell una xerrada sobre la vida de Durruti i la seva relació amb el POUM. Dita xerrada fou presentada per un membre de la Trinxera, Botika, i per Pello Erdoziain de la Fundació Andreu Nin. En la mateixa van intervenir Raúl Díaz, membre de la CNT i Wilebaldo Solano, antic secretari general de la Juventud Comunista Ibèrica (JCI) i del Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM) i president de la Fundació Andreu Nin, qui va conèixer i va tractar personalment a Durruti.

Intervenció de Raúl Díaz
Bonaventura Durruti representa una fita en la història del anarquisme i de la revolució. Va néixer a Lleó en el si d’una familia obrera, el seu pare era curtidor. Després d’una vaga de curtidors, el seu pare va perdre el seu treball i el nen Bonaventura deixaria d’anar a l’escola a la que anaba llavors, havent d’anar a un altre més humil.

Amb catorze anys va entrar d’aprenent en un taller metal·lurgic i va començar a establir relacions amb el moviment socialista i a interesar-se per la lluita social. S’afilia a la UGT resultant bastant radical per al seus dirigents sindicals. Quan va acabar el seu aprenentatge professional va començar a treballar en un altre taller mecànic on aconseguiria la qualificació de oficial torner.
En aquell període començaren les primeres vagues importants a Lleó durant la Primera Guerra Mundial. Els països de l’Entesa democràtica necessitaven matèries primeres com el carbó, abundant en la conques de les regions astur- lleoneses. Davant de l’augment de la demanda d’aquest mineral, els miners van veure la possibilitat de plantejar vagues mineres a fi de millorar les seves condicions de vida. Ambtot, la vaga de picadors no afectava al suministrament de carbó.

Durruti, que treballava llavors com a mecànic de manteniment de les bugaderies d’una mina i encara que l’UGT s’hagués desvinculat de la vaga minera, entenia que la clau de l’èxit romania en que es paralitzés el procés de rentat de carbó. Només al adherir-se els treballadors i el personal de manteniment de la bugaderia a la vaga es pogué aturar l’exportació de carbó i la vaga tingué efectes. Es a partir de la seva participació en aquella vaga quan començaria la llegenda d’aquest lluitador obrer. Tras ser despedit de la mina, començà a treballar en el ferrocarril de Lleó, cosa que el portà a participar en la vaga general de 1917 amb un plantejament, ja, revolucionari, enfrontant-se a la UGT que l’acabaria expulsant per radical.

Els seus companys l’aconsellen que fugi de Lleó. Marxa a la propera Asturias i allà s’uneix al anarquisme. Es reclamat a fil·les, però, deserta i s’exilia a França on es formaria com a líder anarquista. Torna a Espanta en ple apogeu del pistolerisme patronal, moment en que els massassinats a dirigents obrers per part dels Sindicats Lliures. Juntament a uns altres companys anarquistes forma el grup ‘’ els Justiciers ‘’, grup que realitzarà accions i sabotatges amb l’objectiu d’ajudar el moviment sindical. Contacta amb líder anarquista Francisco Ascaso quan aquest estava encarcelat a Saragossa, tornant-se des de llavors amics inseparables.

Al seu retorn de Barcelona participarà en atracs a bancs. Torna a Saragossa en sortir Ascaso de la presó i tras separar-se dels “Justiciers”, formen el grup “els Solidaris” juntament a Juan García Oliver amb qui participaria en atemptats contra la Guardia Civil i contra el cardenal aragonés Soldevilla y Romero, un dels financiadors dels pistolers de la patronal. Realitzen diverses accions armades fins l’arribada de la II República. Després de varies deportacions va tornar a Espanya on continua realitzant diferents accions armades i vagues.

Al iniciar-se la Guerra Civil, Durruti participa en les jornades revolucionaries de juliol a Barcelona i un cop vençuda la sublevació militar, en la organització de les primeres col·lumnes militars que marxaven cap a Saragossa a fi de lluitar contra els sublevats. Al iniciar-se la Guerra Civil, Durruti participa en les jornades revolucionaries de juliol a Barcelona i un cop vençuda la sublevació militar, en la organització de les primeres col·lumnes militars que marxaven cap a Saragossa a fi de lluitar contra els sublevats. Estan participant en la defensa de Madrid mor en estranyes circunstàncies mai aclarades. Al seu retorn i enterrament a Barcelona es van convertir en una multitudinària manifestació de dol per la mort d’aquest heroi del poble.

Intervenció de Wilebaldo Solano
Es parla molt del passat però, sovint, el que es diu no te molt a veure amb la realitat. Així es diu que el govern republicà no es va adonar del perill que suposava els colpistes en l’exèrcit amb les conseqüències que després tingueren a nivell mundial. Aquest perill era percebut clarament per les forces populars, les quals es van oposar a l’avenç dels colpistes mitjançant vagues. El govern veia el perill però tenia més por als revolucionaris. Sabia que l’exèrcit no donava suport a la República, cosa per la qual van col·locar en la direcció militar als pocs generals addictes a la República, com el cas del General Batet a la capitania general de Burgos, que fou afusellat pels colpistes.

El cop va començar amb l’assassinat dels militars esquerrans, perquè eren els que podien oposar-se als colpistes. Franco es mantenia a la espera de tenir un paper més actiu en el cop i no es va adherir a ell fins que el general Queipo de Llano tingué controlat el procés i va veure posible convertir-se en el cap del moviment. No es va produir una depuració dels colpistes per culpa del l’exèrcit, ambtot el moviment obrer, la CNT i el POUM principalment restaren en guardia davant el perill colpista.

La CNT al adonar-se del perill escollí una sèrie de militants destacats i els va fer traslladar-se a viure a cases llogades prop dels cuarters militars de Barcelona, amb l’objectiu d’observar els moviments que poguéssin desenvolupar-se dins de dits cuarters per part dels sediciosos, realitzant una destacada feina de contra-vigilància. Així, quan els militars s’aixecaren en Barcelona, la CNT esta sota avís. Van comprovar els dies previs al cop que entràven molts civils dretans als cuarters, concretament a Pedralbes. En el moment en que es produeix el cop, els obrers van prendre les armes que van poguer aconseguir i van neutralitzar els colpistes en Barcelona.

L’esperit de defensa i la organització obrera va aconseguir aplastar els militars. Els dies previs al cop es van produir numeroses reunions polítiques amb els GABOC (s), la CNT i el POUM cosa que va acabar resultant eficaÇ. Aixímateix, aquells dies, els militants poumistes més destacats estan en guàrdia, no dormien a les seves cases, cosa per la qual pogueren passar a l’acció inmediatament.

A Barcelona es va guanyar la batalla i Durruti, Andreu Nin i Frederica Montseny, entre altres, van tenir un paper molt destacat en la derrota dels sublevats. A les atarazanes i a la capitania general, els militants de la CNT i el POUM van aplastar al general colpista Goded i, a continuació, van prendre la resta dels cuarters.

En aquells primers dies el POUM es va incautar entre d’altres local del Teatre Principal, situat a la Rambla, covertint-se en el local més important del partit, tot i que aquells primers dies, per seguretat els dirigents del POUM no el feien servir. Des de el Teatre Principal es va iniciar la coordinació entre les dues organitzacions (CNT i POUM). Durruti deia que si la gent els havien vist lluitar junts, ara després de vèncer, també havien de romandre units. Durant les jornades revolucionaries de juliol, vaig estar [Wilebaldo Solano] treballant estretament amb Andreu Nin en el Comité Militar del POUM. El 19 de juliol fou un gran dia en l’història de la humanitat.

Dies després, el 20 o el 21, un cop haver dormir al nou local incautat del Teatre principal, Andreu Nin em va animar a observar Barcelona aquells dies, la Barcelona revolucionària. Tot funcionava!. Per exemple, el transport públic ho feia com mai ho havia fet. Els emigrants que vivien a Catalunya demanaven permís a les organitzaciones per tornar a les seves localitats, per lo que es va procedir a eliminar els preus dels transports públics. Esdevenien gratuits. Andreu Nin, en presència de Durruti: “Mira com els obrers s’apoderen de la ciutat! Sorgeixen iniciatives per tot arreu, les col·lectivitzacions. Saps quan es va trigar a Rússia a aconseguir això? Messos i messos. Hem desenvolupat un procés molt més important perquè en menys temps i degut a l’entusiasme de la gent hem fet moltes coses.”
No vam aconseguir guanyar degut al paper de l’estalisnisme que va bombardejar les iniciatives revolucionàries. Ambtot el patiment, podem dir que aquella experiencia va fer gran a la classe obrera espanyola.

A continuació, es va establir un debat interessant entre els ponents i el públic asistent a l’acte.

Pello Erdoziain, Desembre 2007
(traducció la Trinxera)

Apaguin los televisors

2007-12-10T06:28:00.000-08:00

Des de el dia d'avui, dilluns 10 de desembre, la zona més sud dels Països Catalans, no pot veure TV3. Ciutats com Alacant o Elx no podràn veure les emissions de TV3 per una decissió arbitrària de la Generalitat Valenciana (PP) que ha fet clausurar un repetidor que portava la senyal fins allà. Sortosament, gràcies a mitjans propis, comarques com l'Alcoià o la Marina, encara poden seguir les senyals emeses des de Sant Joan Despí.

Des de el col·lectiu la Trinxera observem aquest fet com un atac a la cultura catalana, la pròpia des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (encara que molts no ho vulguin veure/entendre així); però, alhora, també com un atac a la llibertat d'expressió i la pluralitat d'idees des de el mateix centre del poder públic, autònomic i central. Malgrat que la responsabilitat directe sigui del govern valencià (PP) no es poden obviar els fets desenvolupats al Principat i que no han ajudat en gran mesura a mantenir les emissions. (més detalls a http://www.vilaweb.cat i http://www.acpv.cat ).

Sempre hem mantingut com a base de les nostres reivindicacions la reunificació i la unitat dels Països Catalans. Ara més que mai, es moment de deixar de banda moltes de les institucions que durant ja prop de 300 anys han construit una pretesa diferència; i, construir, des de les persones i les organitzacions cíviques i culturals, un espai cultural veritablement català.

El pas a la llibertat

2007-12-09T14:37:00.000-08:00

Lluitem!! Lluitem per la nostra autonomia , per la nostra llibertat i dignitat; i pel comunisme llibertari!

Destruïm estats totalitaris, per la emancipació de totes les cultures!
No podem creure en un govern ni en partits polítics que viuen de l’engany i la gula , però comencem a creure en les nostres mans i en la nostra intel·ligència , que el nostre cervell sigui un arma indestructible , veraç contra el poder !

Podem viure autogestionant les nostres vides i vivint de la nostra pròpia producció sense la necessitat de treballar més del que realment podem necessitar , sense mantenir paràsits i estats invasors , fuig Espanya dels països catalans!!

No està tant lluny aquesta forma de vida , però si la nostra consciència ( a causa del sistema capitalista que ens ha alienat ) . Pensem en la Catalunya independent proletariada , sense cap estat ni govern ( ni espanyol ni català ) la economia creixent catalana s’ha de controlar d’on es produeix , del poble català i no d´ espanya ni del govern capitalista català , no hem d’oblidar que el concepte NACIÓ sempre a sigut igual ( vingui d’on vingui ) per la classe treballadora , una tortura , explotació i opressió. Creiem en la Catalunya lliure d' imperis , perquè es el primer pas cap a la llibertat , però també ha de ser lliure de polítics per ser totalment lliure . El pas a la llibertat no esta tant lluny com sembla! Agafem consciència i mantenim la coherència amb les idees revolucionaries , el dia a dia i la evidencia de les coses farà l’últim pas cap a la llibertat!

PER LA INDEPENDÈNCIA DEL POBLE CATALÀ!!

CONTRA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!

PER EL COMUNISME LLIBERTARI!

CONTRA ELS ESTATS!!

FAI-T (Facció Anarko-Independentista de la Trinxera)

Com està el Baix Penedès (el diari)

2007-12-07T05:57:00.000-08:00

Normalment, els divendres, en obrir el Diari del Baix Penedès, l'únic que acostuma a irritar a un són els articles setmanals de la col·lumna Vox Populi, creada per la Laia Gomis, però amb la funció latent de reforçar qualsevol tesi socialista (del PSOE). Aquest divendres però, hi ha moltes articles d'opinió que, a mi personalment, em sembla possitiu llegir-los i fer una petita reflexió.

En primer lloc, i sentit positiu, voldria felicitar al sr. Llopart per la seva crítica al senyor August, PxC Imperator; com a membre de la Trinxera i autoconsiderant-me antifeixista no puc més que aplaudir el seu article.

En segon lloc, el primer que m'ha cridat l'atenció és un article completament populista i electoralista del senyor Jovani (regidor del PP) envers els passats atemptats d'ETA. Per evitar malentesos , simplement, es podria haver aproximat al fet d'un altre manera evitant la postura demagòga, populista i electoralista present en l'article.

Vox populi almenys, el títol de la col·lumna podria haver-se anomenat d'un altre manera. Tal i com defensava l'altre dia al blog homònim; la citada col·lumna per ben escrita que estigui llueix una aparença científica i objectiva que pot fer confondre molta gent. Avui la senyoreta parlava de la constitució, o més ben dit, prostitució. Perquè l'anomenada carta magna l'únic que ha fet és prostituir quantitats ingents de persones que lluiten únicament pels vots i el poder polític. Els demés, el 80% de la població, ens conformem amb fer un trist de dia de festa entre jornades laborals inacabables o estrictes evaluacions continues derivades del procés de Bolonya.

Ambtot, la palma se l'en duia l'autonomenat historiador Vidiella. Està molt bé descriure les coses que fan uns...però i les que fan els altres?? Hem de parlar dels assasinats massius dels feixistes?? dels bombardejos indiscriminats sobre les poblacions civils?? dels refugiats, exiliats o represaliats ?? o de la probable responsabilitat de molts vius en aquells dies ?? Hem de recordar els caps que van rodar a França per instaurar l'imperi burgés?? o l'expoli als països anomenats subdesenvolupats ?? o els crims de l'esglèsia...els monjos que poguéssin morir durant la guerra civil o la revolució no són més que una ímfima part dels morts causats al llarg de la història per l'esglèsia. Hem de recordar com van entrar els croats a no se quina ciutat de l'occitania (Bèziers, crec)...Déu ja escollirà els seus.... En obviar l'altre bàndol, el justificà i amb la llei a la mà, vosté també hauria d'anar al tribunal aquest que cita....

Les hemerotèques, per be que existeixin les han fet existir aquells que han guanyat i lògicament lo dolent dels altres queda viu...a més hem de ser crítics amb tot el material històric a la nostra disposició i adequar-lo a les normes metodològiques existens, que per desgràcia en història no les se, però no deuen distar gaire de les sociològiques....si només s'informa amb el material d'un bàndol, normal que extregui aquestes conclusions....

I amb les cites històriques del seu article...només cla recordar que estaven temps de guerra. Acàs Churchill o Rossevelt van respondre per els alemeanys o italians que poguéssin haver matat les tropes aliades a la gran guerra?? a més tota ideologia-religió necesita els seus discursos incendiaris...busquem el que deien els cures nazionals aquells dies?? jo n en tinc ganes...

Salut!!
Jon

la Vanda al Espardenyarock ´07

2007-12-07T05:21:00.000-08:00

El blog del col·lectiu la Trinxera vol fixar-se, entre altres coses, en les diferents manifestacions culturals que el jovent vendrellenc dur a terme per a satisfer les seves inquietuts creatives. En aquest sentit, en el dia d'avui actua al Forcall (els Ports, Castelló), la Vanda en el transcurs de de l'Espardenyarock, un veritable festival músical d'hivern.

La Vanda és un grup relativament jove que van debutar a l'abril d'aquest any en la festa de cloenda del vell Ateneu la Trinxera a l'escorxador. A partir d'aquell moment i durant l'estiu, els ja mítics Winni the Punk & the Trinxera all-Stars es van transformar, amb la calma, en la Vanda que avui actua al Forcall i que al Vendrell ja va tocar per la plantada de bèsties de foc, la Fira i el passat Correllengua.

L'Espardenyarock és un festival músical d'hivern dels Països Catalans. Encara que només compti amb dos anys d'experiènciea el cartell d'aquest any compta amb la presència de grups destacats de la zona com Pepet i Marieta o Agraviats.

Inici del Blog

2007-12-04T13:23:00.000-08:00

A partir d'avui el col·lectiu la Trinxera posa en funcionament un humil blog per tal de fer-lo servir, entre altres coses com a mitjà de comunicació del col·lectiu amb la població en general. La societat actual es caracteritza per un accés quasi ilimitat a quantitats ingents d'informació, sovint falsa o invàlida o inexacta; com a conseqüència, des de aquest blog, els membres de la Trinxera i el propi Col·lectiu podrem informar sobre diversos fets experimentats i que poguin tenir alguna relació amb les activitats i objectius del col·lectiu i l'Ateneu.

El blog s'inscriu en un projecte més ampli d'establir en el propers mesos, i en funció del funcionament d'aquesta eina; un portal més ampli que pugui fer-se servir com a espai de trobada alternatiu del Baix Penedès

De moment, esperem la participació d'almenys la militància de la Trinxera o si més no la col·laboració, suggerencies etc...

Salut!

Solidaritat Antifeixista

2007-12-04T07:26:00.000-08:00

Amb barrets i paperines o sense, volem mostrar la nostra solidaritat amb els col·lectius antifeixistes de Madrid així com amb tots els coneguts i amics del company Carlos, jove militant antifeixista assassinat a Madrid fa uns dies.

En tant que joves amenaçats per les putrefàctes ments dels brètols admiradors de les bàrbaries comeses per la més trágica de les ideologies subjacents al capitalisme sabem el que representa haver de mirar a banda i banda dels carrers, hem vist navalles i altres estris punxants durant la celebració d’actes i festes populars al llarg dels anys, hem sofert les amenaces al nostre local que ha intentat ser cremat i saquejat en diferents ocasions; i, el que potser és el més nauseabund, hem vist a una colla d’aquests brètols encarar-se amb disminuits que sortosament foren defensats per la multitut. Sabem del veritable perill que suposa la proliferació d’aquesta ideología sagnant en la ment de determinants joves per les diferents experiències que hem patit. No ens cansarem de denunciar públicament la poca repressió policial, judicial i institucional envers aquests veritables antisistema que basen totes les seves accions en la violencia contra el diferent atemptant directament contra l’únic fet intrínsec a l’ésser huma: la diversitat.

Volem denunciar la parcialitat de molts dels mitjans de comunicacions de mases quan després dels incidents madrilenys (abans dels avalots del passat dissabte a Barcelona) van qualificar implícitament d’anormals els comportaments antifeixistes quan els veritablement desviats (no anormals, desviats) són els comportaments racistes, xenòfobs i violents dels joves feixistes. Els avalots barcelonins es configuren a partir d’altres dinàmiques i no serveixen per criminalitzar l’antifeixisme, fer-ho, és fer demagogia barata.

Finalment, volem recordar a la població vendrellenca que els membres de la Trinxera estem amenaçats per aquesta colla de brètols, i no seria d’estranyar que qualsevol dia, els tan odiats mitjans de masses visitin Vendrell davant la realització de qualsevol barbaritat per part d’aquests energúmens. Com a conseqüència, demanem la solidaritat i l’ajuda de la població en general per lluitar contra aquesta enfermetat que ja fa segles que dura.

El Vendrell també serà la tomba del feixisme